Els 3 millors llibres de Clara Sánchez

Hi ha una mica de continu aprenentatge vital en aquests nens amb infàncies de variables destinacions. Em refereixo als que anaven de l'escola en escola a cada curs lectiu, seguint els passos de la destinació laboral dels pares. clara Sánchez va ser una d'aquelles nenes que de tant en tant havia de fer les maletes per enfrontar-se a una nova vida. I la veritat és que per alienant que sembli, hi ha una gran virtut en el canvi pel que fa a aquest aprenentatge, aquesta reubicació constant que empeny a l'adaptació constant a nous entorns.

En el cas de Clara Sánchez, com a escriptora en potència que naturalment ja era en la seva infància, tot allò també acabaria per nodrir a la creadora, sempre necessitada de varietat i empatia, de perspectives diverses i enfocaments variats.

El moment de l'escriptora arribaria temps després, amb el lapse de el període intermedi dedicat a la docència ia unes primeres novel·les que la van anar conduint a un domini de l'ofici que va acabar convertint-la en una de les més destacades escriptores de l'actualitat.

La literatura abordada com un misteri a destrincar. El suspens com a fonament per naturalitzar en aquest àmbit del que és inesperat, del fosc i l'enigmàtic, qualsevol aspecte d'allò més recognoscible. Les aigües de la literatura com la riba en la qual podem trobar el nostre propi reflex bressolat per les ones d'històries inesperades i inquietants.

Tot això és aquesta autora quan es decideix a presentar-nos una de les seves històries noves. I davant l'evidència d'una carrera plena d'èxits des de fa més de vint anys, no queda altra que esperar amb absoluta expectació una nova trama al voltant dels arguments més variats.

Les seves novel·les poden arribar en forma de trames que pivoten sobre obsessions i pors. O potser aprofundir en misteris projectats de dins cap a fora, des de les interioritats d'uns personatges brillantment empàtics que poden transformar-se en el més gran dels enigmes.

Perquè Clara Sánchez és una destacadíssima constructora de personatges en l'òrbita qualsevol trama compon un nou univers argumental de dimensions inimaginables. Grandiloqüent, potser, però cert.

Top 3 novel·les recomanades de Clara Sánchez

El cel ha tornat

Una narració exquisida de suspens que s'endinsa en les fórmules actuals de l'èxit centrades en la imatge i el conjunt de les aparences que acaben construint una irrealitat com tota forma de vida. Per si no n'hi hagués prou. Normalment, l'èxit sempre desperta sentiments polaritzats entre els observadors externs.

Patricia té qui la idolatra com a model. Però també té qui detesta el que ha arribat a ser, el que representa enfront de les frustracions pròpies. I aquest tipus de gent és capaç de convertir el seu odi a obsessió.

Una ment que maquina per donar complerta sortida a la seva obsessió pot acabar convençuda que ha de destruir-te. I no serà perquè Patricia no estava advertida. Aquell vol amb una companya de viatge insospitada. Una advertència amb to de profecia.

Una realitat que poc després es va ajustant al mal auguri d'aquella companya de viatge anomenada Viviana. Trobar-ho no serà fàcil. Però Patricia sent que contactant de nou amb ella els podria donar respostes sobre el marcat infortuni que l'assetja.

El cel ha tornat

El que amaga el teu nom

Novament una protagonista femenina, Sandra. Això de Sandra és una intenció de fugar-se una mica de tot el que ha estat la seva vida fins aquest moment. Un poble costaner i el mil·lenari Mediterrani com a bàlsam i placebo per a l'ànima. I això és el que sembla la història. Espais oberts, l'arrumac constant de les onades trencant mansament a la sorra.

En aquesta mateixa sorra semblen passar els seus últims dies dues viejecillos nòrdics. L'entranyable estampa de l'amor que ha aconseguit perdurar convida a Sandra a acostar-s'hi.

I congenien bé…Fins que Julián entra en escena com un estrany ocell de mal averany que sembla trencar l'harmonia amb no sé quines històries sobre els seus dies a Mauthausen i aquella plàcida parella d'avis. Res del que Julián li explica encaixa amb el món actual, tot sembla tret d'una imaginació febril.

Però al menys el missatge li queda a Sandra aquí, en un espai de la memòria, preparat per emergir en cas que alguna cosa grinyoli a la idíl·lica convivència amb els seus nous amics.

Entre Sandra i Paola (per a mi la segona és la protagonista absoluta de la novel·la La vespra de gairebé tot de Víctor de l'Arbre) es desperta aquesta sintonia al voltant del personatge que fuig d'un tempestuós passat cap a una reparació vital difícil d'emprendre. I el pes, la tensió de la història, aquesta mena de destí o de fatalitat que s'entesta a arrossegar aquest tipus de personatges succeeix amb simètrica intensitat en tots dos casos.

La trobada de Sandra amb Julián acaba apuntant a aquest magnetisme sobre el sinistre. Sandra guarda a les entranyes el secret que va motivar en gran part la seva fugida. Julián alberga també a dins, però a les seves entranyes i en la seva ment torturada, aquest temps remot a Mauthausen abans esmentat.

El contrapès de la vida a punt d'arribar tot just se sosté enfront de la càrrega de les vides amb penes i culpes. I el pitjor és que, com en un macabre pla, la coincidència de tots dos al petit poble de retir sembla cada vegada més revelar-se com un fatal auguri.

El que amaga el teu nom

Entra en la meva vida

Clara Sánchez és única en un subgènere de l'suspens que acaba per entroncar amb l'emocional de manera sublim. Es tracta de despertar un thriller des del més aparentment entranyable.

Què hi ha més idíl·lic que el món d'una nena, la Verònica, que viu còmodament a casa seva amb els seus pares. Fins i tot els secrets semblen inofensius, irrellevants. Amb els anys les petites pistes mai oblidades per Verònica es van convertint en llargs fils que semblen enllaçar amb passats inconcebibles i secrets de sang.

Quan la mare de la Verònica mor tot va aflorant, potser ja no hi ha motiu per amagar res. Només queda la vergonya del que va poder passar, del que es va fer... tot arreu d'una foto oculta a la butxaca del pare de Verónica. La cara d'aquella nena mai no es va esborrar de la memòria de la Verònica. I ara ja té clar que ha de saber de qui es tracta…

Entra en la meva vida
5 / 5 - (9 vots)