Els 3 millors llibres de Carme Chaparro

Allà per 2017 observem el despertar de la bèstia literària que és Carme Chaparro. En poc més de dos anys aquesta periodista va explotar la seva nova vessant comunicativa en una narrativa de ficció, i concretament en un gènere de suspens que va enlluernar a milers de lectors, oblidant aquesta procedència mediàtica que pesa com una llosa sobre qualsevol que s'embarqui en una nova aventura creativa.

Fent un incís, aquí un formidable volum que recull el millor de Carmen Chaparro:

La qüestió és que un cop embrancada a la publicació de llibres, aquesta autora també es va aventurar en l'àmbit de la no-ficció. El seu llibre Calladeta estàs més maca deixa anar a aquesta vena cronista dels nostres dies que tot periodista i columnista acaba orientant cap el assagístic.

Així, d'acord amb la prolífica activitat d'aquesta escriptora, traiem el cap a una bibliografia creixent de Carmen Chaparro en la qual poder gaudir amb pel·lícules de suspens de màxima tensió o, per contra, amb interessants dissertacions sobre el món actual.

Top 3 llibres recomanats de Carme Chaparro

No decepcions al teu pare

Hi ha alguna cosa d'ancestral veneració a la figura paterna. Meitat costum, meitat actitud i naturalesa del que patern, emocions trobades hi ha sobre aquest vincle amb el pare capaç d'el càstig i anhelant de la demostració, el llistó no sempre assolible del que es degués arribar a ser. En la seva absència tot pot ser més fàcil, excepte en una part emocional que sempre anhela un tipus d'autoritat que només arriba des de la mà ferma i tendra d'un pare.

Aquesta és una novel·la per audaços.  Ja a la primera pàgina el lector rep el primer impacte: segueix llegint si t'atreveixes, ens repta l'autora. Si ho fas, assistiràs a l'autòpsia d'un estrany cadàver a l'Institut Anatòmic Forense de Madrid. És el cos d'una dona jove, famosa, rica i depressiva -Nena Vidal- a la qual han assassinat amb una crueltat tan inimagible com ... ¿creativa?

Dies després, apareix el cadàver d'una altra jove, també famosa i rica. Les dues víctimes eren amigues i s'havien criat juntes en l'ambient més elitista i poderós d'Espanya.

Algú està imitant les tortures més brutals de la història de la humanitat. A Nina Vidal la assassinen com a l'avariciós Cras, el romà que va portar a el poder a Julio César. A Maria Vives la s'escorxen amb petxines marines, com a Hipatia d'Alexandria. Qui serà la següent víctima? Què tortura haurà pensat l'assassí per a ella?

En una cursa contrarellotge, Ana Areny s'enfronta a el major desafiament de la seva carrera professional. El que no sabrà fins al final és que tota la investigació la durà a resoldre les incògnites de la seva pròpia vida.

Amb una gran capacitat per crear trames i un ritme trepidant a la seva escriptura, Carme Chaparro, que s'ha guanyat un lloc destacat entre els autors i autors de novel·la negra, tanca amb No decepcions al teu pare la trilogia d'Ana Areny.

No decepcions al teu pare

No sóc un monstre

El punt de partida d'aquest llibre és una situació que sembla extremadament inquietant per a tots aquells que som pares i que trobem en els centres comercials espais on alliberar als nostres petits mentre fullegem algun aparador.

En aquest parpelleig en què perds la vista en un vestit, en uns complements de moda, en el teu anhelat televisor nou, tot d'una descobreixes que el teu fill ja no està on ho vas veure en el segon anterior. L'alarma salta immediatament al teu cervell, la psicosi anuncia la seva intensa irrupció. Els nens apareixen, sempre apareixen. Però de vegades no ho fan. Passen els segons i minuts, recorres els brillants passadissos embolicat en una sensació d'irrealitat.

Notes com la gent t'observa moure't inquiet. Demanes ajuda però ningú ha vist el petit. No sóc un monstre arriba a aquest instant fatal en què saps que alguna cosa ha passat, i no sembla gens bo. La trama avança frenètica a la recerca de l'infant perdut. la inspectora Ana Areny, Ajudada per una periodista, de seguida associa la desaparició amb un altre cas, el de Slenderman, l'esmunyedís raptor d'un altre nen.

La inquietud és la sensació predominant d'una novel·la policíaca amb aquest tint absolutament dramàtic que s'assumeix en la pèrdua d'un fill. Ajuda en aquesta sensació un tractament gairebé periodístic de la trama, com si el lector pogués compartir les exclusives de les pàgines de successos per on va a desenvolupar-se la història.

No sóc un monstre, de Carme Chaparro

La química de l'odi

Ana Areny torna des de la seva Lauredo protagonisme de la novel·la anterior per enfrontar-se de nou amb aquesta por que acaba traspassant des de la investigació a l'àmbit particular de la pròpia inspectora.

Perquè un cop més Anna Areny ho tindrà tot en contra: la naturalesa i sofisticació de l'crim, el seu entorn laboral amenaçant, la inesgotable veu de l'opinió pública multiplicat el seu volum amb inesgotables focus de condemna anticipada i recriminació a la pròpia investigació. Perquè la víctima no és algú qualsevol. I quan un homicidi acaba esquitxant l'imaginari popular en el qual resideixen les figures emblemàtiques, els poderosos, els grans homes i dones que componen aquest mirall en el qual tots busquen reflectir-se, l'assumpte adquireix l'èpica del que sinistre. L'assassí la va triar a ella, la dona carismàtica i reconeguda. Potser un acte de misogínia, potser un efecte fan dut a l'extrem de la malaltissa obsessió, sense descartar el seu àmbit més proper, aquell en el qual sempre es descobreixen sorpreses.

Però en aquesta ocasió la premeditació arriba a nivells inescrutables. Un crim sempre denota un factor passional, un odi, una química concentrada cap a la destrucció de la vida. I no obstant això la raó de l'psicòpata pot arribar a reconduir-ho tot amb la fredor necessària. Perquè fet i fet valdrà la pena. Un cop que l'odi trobi la seva llera d'expressió, quan el seu poder i la seva força es deslliguin sobre el cos de l'ídol a enderrocar, tot haurà valgut la pena ... I el pitjor de tot és que segurament Anna Areny no es troba en el seu millor moment per enfrontar-se a aquesta nova mostra de l'malament com una ànsia de macabre glòria davant d'un poble que observa consternat el final d'una de les seves grans estrelles.

La virtut de l'escriptor de novel·les de suspens, de l'thriller fosc que triomfa ne l'actualitat, és la seva capacitat per exposar als personatges fins a aquest instant en què la raó més mal·leable sembla arribar al seu màxim d'elasticitat. La desesperació i fins i tot la bogeria treuen el cap sinistres a l'horitzó. És llavors quan només els grans personatges supervivents com ana Areny poden acabar per aferrar-se a un últim fil.

Altres llibres interessants de Carme Chaparro

càstig

De periodista passada a la narrativa a escriptora que apunta a convertir-se en una cosa així com la Shari Lapena espanyola. Perquè la seva capacitat per a aquest inquietant suspens que parteix des del més profund dels seus personatges, ens acaba xopant fins als ossos.

Nines desperta un matí esperant el regal d?aniversari del seu fill de sis anys, però el que rep és la seva orella en una caixa amb un llaç. Comença així una recerca angoixant que commociona tot el país. Aviat es descobrirà que no és la primera mort d?un nen en aquesta família, i que el cas està relacionat amb la dolorosa i estranya actuació de sis joves que acudeixen de públic a un programa de televisió.

En aquest escenari de dolor i desconcert es retroben quatre vells amics amb molts comptes pendents: Santi, un superdotat i asocial forense de dia, travesti de nit, de mètodes poc ortodoxos i geni impredictible; Berta, una periodista que va haver de fugir d?Espanya quan el seu germà va ser acusat d?uns crims terribles i que va aconseguir redimir-se i recuperar el prestigi professional; Il·luminada, reportera audaç i incansable que acaba de rebre per fi el tan merescut com inesperat recolzament a la seva carrera. I sempre al costat de Berta, Chiqui, el jove geni informàtic capaç de ficar-se a qualsevol ordinador que es proposi.

Tots quatre se submergeixen en un complex i desassossegant cas que destapa alguns dels racons més tèrbols de l'ànima humana: gelosia, desitjos insatisfets, egos, maltractament infantil… i l'ànsia per ser estimat. Una novel·la traspassada pel convenciment que només la veritat, l'amor i la misericòrdia poden alleujar el dolor, per immens que sigui. Un thriller que és més que un thriller és una història d'éssers humans portats al límit de les seves emocions.

Càstig, Carme Chaparro

delicte

Diuen que sense un bon inici estàs perdut en qualsevol història que t'animis a explicar. Això d'aquesta novel·la de Carme Chaparro us assalta des del paràgraf primer. Perquè la realitat cau a pes des d'un cel molt sinistre…

El primer ésser humà rebenta contra l'asfalt a les deu i quaranta-dos minuts de la nit del diumenge dos de juny. Un home que camina cap a l'altra banda de la plaça aixeca instintivament la vista. Li dóna temps a veure diverses persones —no sabria dir quantes, després explica a la policia— als ampits de les finestres d'un gratacel. I de sobte, fins i tot abans que es pugui sorprendre pel que està passant, totes salten alhora. Salten alhora i esclaten contra el terra gairebé alhora. I, un altre cop, aquest soroll indescriptible. Tot i que molt més intens.

Aquesta càlida nit d'estiu a Madrid deu persones es llencen al buit des de deu habitacions de la planta setena de l'hotel que presideix la Plaça Espanya. Cap d'elles s'havia registrat a recepció. No porten res que els identifiqui. Hi ha una noia que amb prou feines haurà fet els trenta anys, però també algú de més de vuitanta. Un cadàver porta damunt roba per valor de més de sis mil euros. Un altre vesteix amb peces que li havia lliurat una ONG. Els seus mons mai no s'han creuat. No es coneixen. No hi ha hoste o empleat que recordi haver-les vist a l'hotel, ni objecte personal a les habitacions des de les que han saltat; encara que sobre la tauleta de nit de la número set-cents setze els investigadors troben un parell d'espelmes enceses que semblen resar a una petita verge que il·luminen amb suavitat. Aquesta és només la primera de les sorpreses.

Delicte, Carme Chaparro

Calladeta estàs més maca

A anys llum dels llibres abans esmentats, i en sintonia amb la seva vocació articulista orientada cap a la reflexió, en aquest llibre Carme Chaparro ofereix la seva perspectiva crítica sobre aquestes anomenades «exigències» de la vida moderna.

Imposicions, fórmules, impostures que acaben sent etiquetes fàcils. Etiquetes que, per desgràcia, subjuguen més a dones que a homes. No queda una altra que afrontar una redacció crítica respecte a tants aspectes en què el consuetudinari o per contra l'avantguarda, plantegen per un igual exigències que envaeixen aspectes molt particulars.

No hi ha dubte que l'ésser humà actual se situa en una posició de mer target de l'màrqueting. Però si tan sols fos aquesta esclavitud encoberta ... Perquè com molt bé exposa l'autora en molts passatges de el llibre, aquesta part nociva de tendències o costums fetes patrons que constrenyen llibertats, s'assumeixen aviat com valors que freguen el moral i que dificulten aquesta necessitat de reivindicació.

I precisament Carme acaba per això reivindicant, conscienciant un cop més (perquè sí, tots sabem el esclaus que som, però la inèrcia és molt perillosa cap a l'alienació ...). Així que no està de més fer una volta per aquest llibre per desconnectar i meditar sobre tants assumptes perillosos concernits sobre la nostra societat ...

Calladita estàs més maca, de Carme Chaparro
5 / 5 - (26 vots)

2 comentaris a «Els 3 millors llibres de Carme Chaparro»

Deixa un comentari

Aquest lloc té validesa Akismet per reduir el correu brossa. Aprèn com es processen les dades dels teus comentaris.