Els 3 millors llibres del genial Azorín

Possiblement el pseudònim més encertat de la literatura espanyola de tots els temps. M'atreveixo a dir que sobre la base de la senzillesa i musicalitat de Azorín, Qualsevol, per profà que sigui en el literari, associa aquest àlies a el de l'excel·lent escriptor. I és que memoritzar José Augusto Trinidad Martínez Ruiz comporta una dificultat que l'autor va saber mitigar amb sobrenom abreujat, una enginyosa decisió de màrqueting quan el màrqueting encara no existia.

Després de passar per obres signades com José Martínez Ruiz que sonava a mitjania o altres àlies com Cándido o Arhimán, pseudònims més orientats a l'assaig o al periodístic, l'autor va assentar la seva decisió final en la signatura que li donaria la glòria i la universalitat de les lletres espanyoles.

Apropar-nos a Azorín i no parlar de la generació de l'98 és un acte d'incorrecció acadèmica. Però si em sols llegir per aquí ja sabràs que això de les etiquetes i l'organització d'un àmbit creatiu sempre m'ha semblat absurd, més enllà d'un etiquetatge cronològic o bibliotecari.

Per més que una plèiade d'autors convisquin amb les mateixes circumstàncies, per molt que es vulgui pretendre agrupar autors inspirats per una situació social i política, la mera idea d'agrupar limita el creatiu i se cenyeix a la necessitat d'etiquetar per estudiar i analitzar .

Els mateixos autors afavorits oficialment per aquest corrent es van obstinar a negar aquesta condició. Però l'acadèmic és pertinaç en la seva voluntat de crear àmbits i matèries d'estudi.

La qüestió és que Azorín va sostenir amistat amb Pius Baroja, Amb Unamuno o amb Valle-Inclán. La veritat és que es van ajuntar en cafès tertúlies per tractar sobre l'humà i el diví, per posar-se fins a dalt de vi si tocava o per discutir com els garulos dels garrots de Goya. I això és tot sobre ells com a grup, sent el veritablement rellevant seves obres considerades en particular.

I en Azorín, amb la seva envejable longevitat, trobem una extensa obra per a gaudir sense més condicionants ...

Top 3 llibres recomanats d'Azorín

la voluntat

Etiquetada com una de les obres generadores del corrent de l'98 al seu vessant prosística, aquesta novel·la amb la qual parteix una fascinant trilogia de gran impacte subjectiu sobre els temps viscuts per l'Espanya de moment, aporta aquesta sensació de l'escriptor entregat a la causa de l' individualisme, de la pensada per intentar dilucidar el que pugui quedar de dignitat en un entorn miserable vestit d'oripell.

D'inspiració nihilista, derrotista, a La voluntat s'aprecia aquest brillant i melancòlic desencant que transcendeix el merament circumstancial i acaba aprofundint en el existencial, en la literatura com a filosofia dels personatges, en estudiats perfils psicològics que mouen la trama per una mena de impressionisme fet prosa.

La ruta de Don Quixot

Tot i la naturalesa de crònica periodística del conjunt, la seva inspiració literària i narrativa converteix aquesta obra en una de les més interessants d'Azorín.

Sota l'influx el personatge universal de Don Quixot, Azorín va semblar pujar a la seva particular muntura per revisitar escenaris i establir paral·lelismes en ocasions còmics i en altres tràgics.

En una ostentació sobre el coneixement de l'obra mestra de Cervantes i filant amb aspectes històrics de país, Azorín es va recrear en idiosincràsia, a la vella història i la sensació de total decaïment de l'sentiment patri, amb una ironia que ens treu el cap a les grans paradoxes d'un país entestat a velles glòries impossibles i esperpèntiques.

Castella

Azorín va ser un paisatgista del que és humà. Una ànima capaç de retratar linstant i la realitat més fonda. Quan llegim aquesta obra que transita entre el realisme i una mena de màgia del temps, gaudim de l'experiència de captar l'instant a nivell intel·lectual, com veure un quadre que pogués obtenir moviment a la nostra imaginació mentre no deixem de contemplar el conjunt de l'escenari.

Detalls que aborden la vida senzilla, però acaben configurant l'essencial de l'ànima d'aquest poble tantes vegades utilitzat com a fonament per a revolucions, ideologies i altres conjunts impossibles… Una de les exposicions literàries més brillants sobre el que som dels Pirineus cap avall del món.