Els 3 millors llibres d´Antonio Manzini

L'ombra de Andrea Camilleri és molt allargada en el gènere negre italià, més encara per a un autor i pupil com el mateix Antonio Manzini. Però noves veus com les de Sandrone Dazieri o el mateix Antonio Manzini han arribat per quedar-se. Saba nova que desprèn aquesta tendència i respecte per un gènere negre llatí, es pot dir que originari de Váquez Montalbán, I que trasbalsa entre la sordidesa i escabrós on campa el mal, amb el seu punt de crítica social sobre els engranatges socials del nostre món però que també es llança a noves conquestes de l'gènere negre en què la tendència thriller acaba sent actualment el més llorejat .

El cas de Manzini apunta a aquesta encertada combinació dels clàssics negres mediterranis esquitxats de corrupció, de personatges foscos traslladats des de la nostra realitat, amb una trama netament de suspens, on el cas violent, l'homicidi, compon un puzle que serveix de ganxo perfecte per una lectura de màxima tensió.

Manzini ja es mou amb soltesa en aquesta escenografia negra actual que serveix perfectament a la causa de l'suspens. Convertir cada ubicació en aquest món d'estranyament en el qual com a lector pots intuir una tensió tallant entre enigmàtiques presències i comportaments és una eina ja molt estesa en el gènere. I tot escriptor de novel·la negra actual ha de saber plasmar aquest artifici capaç d'ocultar qualsevol espai del nostre món per acabar oferint una transformació convincent i inquietant.

És molt probable que la dedicació al món de la interpretació en tots els seus nivells ajudi Manzini en aquesta tasca de disfressar personatges, de dotar-los de vida entre les ombres de la trama i de fer-los creïbles per sentir un conjunt de la novel·la sempre amb plena autenticitat.

Top 3 novel·les recomanades d'Antonio Manzini

pista negra

L'aparició de l'inspector Schiavone sembla com un nou ressorgir dels herois clàssics de l'gènere. Herois sotmesos als vaivens de la moral, sotmesos a contradiccions molt humanes i enfrontats als submons sobre els quals se sustenta el mecanisme de la nostra realitat.

Fins i tot en la pròpia descripció més física del personatge gaudim de l'home contrariat davant de la seva destinació i la seva dedicació per desfer greuges criminals. Un gust descobrir aquest nou investigador del mal dels nostres dies.

La mort d'un home aixafat per una màquina de neu de les pistes d'esquí de Champoluc treu el cap aviat com alguna cosa més que un accident. Algú va posar a l'finat aquí, esperant que la neu ocultés els fets i les pistes durant una bona temporada.

L'aixafament final de el cos sota la màquina ajuda poc a la resolució de el cas, però Schiavone té la tenacitat, malgrat la seva naturalesa contradictòria, per avançar fins al final d'una investigació.

El mort no és un qualsevol i els motius de Schiavone per dilucidar la causa de la mort es mouen entre foscos interessos i un franc interès. Entre la venjança, les passions portades a extrem, els diners, l'amor i l'odi final que pot transformar-ho tot.

Pista negra, Manzini

Sol de maig

Rocco Schiavone. En aquesta quarta seqüela, ja ens hem familiaritzat bastant amb ell, amb el seu modus operandi, les seves relliscades que sempre ho situen a l'ull de l'huracà i la seva visió retorçada de el món que acaba per orientar-lo a la retorçada materialització de l'crim.

Schiavone té les seves facultats i els seus contactes per realitzar-la de manera infal·lible, finalment. Però també els seus moviments el posen en constant risc. Quan la seva casa és assaltada i una amiga és cosida a trets, la seva visió de món s'ensorra finalment.

I és aquí on Manzini fa ús de la seva narrativa més profunda per presentar-nos a el personatge a la recerca de la salvació davant imprevisibles atacs, alhora que busca la salvació per a les culpes i els rancors del seu passat.

Un viatge literari d'aparença de gènere negre però també amb un rerefons humà que ens parla de traïcions, de culpes, d'aquesta motxilla que cadascú carrega amb el pas dels anys ... Un relat que compon un llenç social de moltes esferes d'Itàlia en les que el mal campa on menys l'imagines.

7-7-2007

No fa tant que vaig llegir la novel·la 22/11/63 de Stephen King, sobre l'assassinat de Keneddy i una fascinant deriva fantasiosa. Això de fer servir una data com a títol per a una novel·la apunta al moment crític, al dia en què tot va canviar per bé o per mal, al punt d'inflexió, al dia del crim irresolt.

En la novel·la Sol de maig, molts aspectes de l'passat de Schiavone quedaven soterrats, ocults interessadament per l'autor per donar curs a la trama sense acabar d'aprofundir en aquests secrets de l'inspector. En aquesta ocasió ens vam llançar a tomba oberta a l'passat de l'inspector a Roma.

Va ser aquí, a la capital italiana, on Rocco Schiavone va aixecar la que va pensar que seria la seva vida ideal junta a la Marina, la seva dona. Potser va ser cosa de la seva ambició o de la seva tirada per la dolce vita. La qüestió és que un dia es descobreix sol i abandonat.

Potser sumit en la seva confusió comença a ficar-se de manera incorrecta en els seus casos. Fins que el descobriment d'una xarxa de narcotràfic acaba servint com la seva trama perfecta. Massa enemics en el seu poc temps d'exercici a Roma ... La preqüela perfecta per conèixer a un personatge que sembla reverdir el gènere negre més tradicional, esquitxat pel gènere més actual.

7-7-2007 MANZINI

Altres llibres recomanats d'Antonio Manzini

Feu joc

El món dels jocs és la demostració manifesta que el món de l'hampa guanya, com la banca. La ingent quantitat de diners que mou aquesta activitat és directament proporcional al desastre social que cregui. Només noir que una investigació sobre el fils moguts per magnats del joc. Perquè…, de la mateixa manera que es pot trucar una ruleta, tota la resta fa olor sempre de truc i engany que arriba fins i tot fins al polític, vista la seva impunitat i carta blanca per seguir destrossant vides. Divagacions a banda, ens trobem amb una novel·la criminal que aporta aquest cop d'ull àcid i corrosiu sobre el món del joc.

Un homicidi al casino de Saint-Vincent, un dels més prestigiosos d'Europa, submergeix Rocco Schiavone al món de la ludopatia, els jocs d'atzar i l'avarícia. Tot i la complexitat del cas, el subcap no es pot alliberar del seu passat… i recompondre la seva vida es torna més difícil perquè l'ombra del seu enemic Enzo Baiocchi encara plana sobre ell. I encara queden moltes preguntes per respondre: què va passar amb Caterina?, per què ho va trair?, i per què la fiscalia comença a investigar la mort de Luigi Baiocchi? Amb el seu sentit àcid de l'humor, els seus diàlegs mordaços i una mirada sense concessions sobre la societat contemporània, aquesta nova investigació de Rocco Schiavone és un autèntic plaer per als aficionats a la novel·la negra.

Feu joc

No més apostes

Un cas ple de passions, crims i vicis inconfessables. Torna Rocco Schiavone, el subcap políticament més incorrecte. Una vuitena entrega ja convertida en necessària dosi per als enganxats a un Schiavone tan incorregible com adorable, tan desconcertant com heroic si l'assumpte ho requereix…

Mentre que Rocco Schiavone segueix sense tenir clara la identitat de l'assassí de Romano Favre, inspector jubilat del casino de Saint-Vincent, un furgó blindat amb tres milions d'euros procedent d'aquesta famosa casa d'apostes i amb destinació al banc Carige de Aosta desapareix misteriosament. Quan el cos d'Enrico Manetti, un dels guàrdies del vehicle, apareix atordit i semicongelat en un racó de la carretera, Rocco comença a sospitar que els dos casos hi poden estar relacionats. I com si amb les intrigues del casino, el clima inhòspit d'Aosta i els problemes del jove Gabriele no fossin suficients, Enzo Baiocchi, el pitjor enemic de Rocco, amenaça de revelar secrets que podrien portar el subcap a la presó.

No més apostes, Manzini
5 / 5 - (6 vots)

2 comentaris a «Els 3 millors llibres d'Antonio Manzini»

Deixa un comentari

Aquest lloc té validesa Akismet per reduir el correu brossa. Aprèn com es processen les dades dels teus comentaris.