Pel que fa a narrativa breu es refereix, Anton Txèkhov es converteix en el referent fonamental per a tot aquell enamorat del que breu, de la síntesi, de les petites grans històries que poden transmetre aquesta essència de l'món que queda en el suggerit, en el simplement anunciat.
El relat és un entreacte de la pròpia vida, una lectura completa de poder gaudir en un trajecte cap a qualsevol lloc o com a acompanyament abans de sucumbir a la son. I en aquesta breu perfecció Txékhov es desenvolupa com el geni més gran de tots. Dedicar-se a la brevetat, com a escriptor, pot pensar-se com un punt frustrant. Tot narrador sembla apuntar a la seva novel·la final, la que s'obre a un univers més complet i complex.
Txékhov mai no va escriure una novel·la en el sentit d'obra voluminosa i capitulada amb un clar plantejament, desenvolupament i tancament. I, tot i això, la seva obra ha arribat fins als nostres dies amb la mateixa força que la de qualsevol altra veu. Fins al punt que, juntament amb Tolstoi y Dostoievski, Compon una trilogia incomparable de la literatura russa i mundial, per la seva diversitat i la seva profunditat.
Els seus inicis van ser marcats per la necessitat. Els escriptors com una mena de columnistes de ficció eren molt demandats en els temps de Txékhov. Un cop ja consolidat, no va deixar d'escriure sobre allò breu, amb la idea del que és anecdòtic, de l'escena única com a millor reflex del que som.
3 llibres imprescindibles de Txékhov
Una història avorrida i altres relats
Descobrir Txékhov és endinsar-se en aquesta mena de fases per les quals passa habitualment tot creador. Fases marcades per la necessitat o per la cerca. En aquesta selecció apareixen els primers contes plens d'humor satíric, així com d'altres ja més endinsats en l'existència.
Resum: L'antologia de relats que els presentem recopila una rica i variada mostra del seu art, des dels contes de la seva primera època, delicioses peces humorístiques, sense principi ni final, que expressen totalment l'estètica de Txèkhov: simplicitat i brevetat, fins als relats més elaborats de la seva època de maduresa, a partir de 1886, on sense perdre gens d'humor es posa de manifest la malenconia txekhoviana.
La selecció que els oferim està composta pels següents títols: Una història avorrida, Kashtanka, un caràcter enigmàtic, un noi protervo, La calúmnia, La llumí sueca, El malfactor, va exagerar la nota i La corista. A primera vista, no semblen més que fragments de la vida que passa, però en realitat són el resultat de l'art més complet.
La gavina; les tres germanes; l'oncle Vania
Es diu que la malenconia és la joia d'estar trista. Una paradoxa que en el cas de Txékhov té a veure amb la seva feblesa física però també amb la seva percepció fatalista del seu país i del món.
En aquests relats dóna bona mostra de l'escriptor capaç de canalitzar les emocions més profundes, sintetitzades, condensades, realment transmissores d'allò més profundament humà en un món destinat a encimbellar el pitjor de la civilització.
Resum: Aquestes obres dramàtiques ens mostren la decadència de l'alta societat russa just en el moment previ a la caiguda. En aquesta situació, els personatges que se saben uns privilegiats a punt de sumir-se en el caos, reaccionen de manera molt diversa segons la seva personalitat: misantropia i escepticisme en aquells observadors més lúcids i sensibles, tedi i incapacitat de reacció en els més fràgils.
Txékhov reflecteix en la seva obra les contradiccions de la vida social del seu país en les acaballes de segle XIX i vigílies de la revolució democràtica burgesa de 1905 a 1907. Descriu irònica i despietadament la degradació gradual, tant econòmica com cultural, de la noblesa latifundista, centrant la seva atenció en la sort del seu propi estament social.
Txèkhov va introduir un canvi radical en les formes de la dramatúrgia, donant a l'acció dramàtica una estructura nova capaç d'abastar qualsevol manifestació de la vida. Amb una simple successió de quadres quotidians aconsegueix impressions generals, de vegades d'una gran intensitat.
Cinc novel·les curtes
A mig camí entre el relat estès i la nouvelle, aquestes cinc seleccions comparteixen la idea l'abisme de la societat russa de moment, i la rendició dels personatges de cadascuna de les històries.
La derrota com a diverses sensacions d'una destinació imposada entre una calma xitxa que per moments sembla contraure's asfixiant.
Resum: Antón P. Txékhov va inventar una nova modalitat narrativa en què l'extensió no venia dictada per convencions genèriques, sinó per la pròpia matèria del relat. En aquestes Cinc novel·les curtes que ha seleccionat i traduït Víctor Gallego, veiem en qualsevol cas el seu mestratge per captar el temps i reflectir-narrativament, sense altre calendari que el que marquen les pròpies accions i inaccions dels personatges.
Són totes elles obres de maduresa: «Una història avorrida» (1889), «El duel» (1891), «La sala número sis» (1892), «Relat d'un desconegut» (1893) i «Tres anys» (1895).
What is «anlatı kipliği» man?
სამი წელი საოცრად გამოხატული პროზა აშრომია როგორც ასეთი მიკავს დაკანოა ამდე და სადაც ვნახავ თავშესაფარს იქ