Descobreix els 3 millors llibres d'Aldous Huxley

Hi ha autors que s'amaguen després de les seves millors obres. És el cas de Aldous Huxley. Un món feliç, publicada el 1932, però amb caràcter atemporal, és aquesta obra cimera que tot lector reconeix i valora. Una novel·la trascendentalísima de ciència ficció que aprofundeix en el social i el polític, en la perspectiva ja intuïda en aquests inicis del segle XX sobre el que podria arribar a ser la civilització humana a resultes de la seva organització social cada cop més burocratitzada i inaccessible per a la majoria dels seus membres.

L'encaix de l'individu a la moral imperant, a la legislació pertinent i als sistemes d'organització plantejats sempre resulta un difícil acomodament. L'ésser humà, per naturalesa sempre contradictori, difícilment pot sotmetre's a dictats permanents, tret que els dirigents siguin capaços d'aconseguir un efecte, un engany, un truc per sotmetre'ns a tots.

I allà pel segle XX autors com el mateix Huxley o George Orwell van plantejar el que esperaven d'un futur distòpic, sotmès a Neollenguatge i postverdad. En l'actualitat no poques vegades ens descobrim immersos en aquest futur que és el nostre present, arribat com una profecia autocomplerta exposada per autors com aquests dos anteriors i alguns altres que van aprofundir en la ciència ficció política.

3 novel·les imprescindibles d'Aldous Huxley

Un món feliç

No podia ser altrament. En primer lloc del rànquing d'aquest autor i probablement dins de qualsevol rànquing una mica més ampli de literatura del segle XX. Que sents frustració, pren una dosi de soma i reajusta el teu pensament a la felicitat que t'ofereix el sistema.

Que ets incapaç de realitzar-te en un món deshumanitzat, pren doble dosi de soma i el món acabarà abraçant en un fastuós somni d'alienació. La felicitat realment mai va ser altra cosa que un ajust químic. Tot el que passi al voltant de tu és un previsible pla general amb pautes bàsiques a mig camí entre l'estoïcisme, el nihilisme i un hedonisme químic ...

La novel·la descriu un món en el qual finalment s'han complert els pitjors vaticinis: triomfen els déus de l'consum i la comoditat, i l'orbe s'organitza en deu zones en aparença segures i estables. No obstant això, aquest món ha sacrificat valors humans essencials, i els seus habitants són procreados in vitro a imatge i semblança d'una cadena de muntatge.

Un món feliç

l'Illa

L'explosiva idea d'Un món feliç, la seva extraordinària exposició i la increïble repercussió social sempre va haver de quedar inserida a l'imaginari de l'autor. Revisitar una obra rodona no pot ser fàcil, així que és millor no sucumbir a la idea. Però Huxley, en un rampell de bon ànim, va pensar a escriure sobre la utopia que pogués superar la distòpia de la seva gran obra.

L'illa representa aquest possible món on l'ésser humà pot realitzar-se i ser feliç en aquests moments en què la vida permet ser feliç, mentre que de la tristesa es poden treure aprenentatge i saviesa. L'equilibri de l'autorealització. Encara que realment, pecant d'utòpic però no d'idealista sentimentaloide, Huxley també deixo entreveure en aquesta novel·la que els riscos sempre hi són.

A la utòpica illa de Pali, en un imaginari Pacífic, el periodista Will Farnaby descobreix una nova religió, una nova economia agrícola, una sorprenent biologia experimental, i un extraordinari amor a la vida. Exacte revers d´Un món feliç i Nova visita a un món feliç, l´illa reuneix totes les reflexions i preocupacions de l´últim Aldous Huxley, sens dubte un dels autors més audaços i interessants del segle XX.

D'aquest contrast es deriva fàcilment una reflexió sobre els valors que encarna Farnaby, els propis de l'món occidental, i que els qüestioni. El diàleg entre aquesta exòtica illa i el món occidental posa de manifest, sobretot, la vida a Occident i els riscos que això suposa per a l'ésser humà.

L'illa, Huxley

El temps s'ha d'aturar

Hi ha més vida a Huxley a part de la Ciència Ficció. Realment crec que tot autor de ciència ficció acaba sent un filòsof en potència que planteja hipòtesis sobre l'ésser humà al món. Perquè en realitat, el món, el cosmos ens és completament desconegut, i d'aspectes desconeguts sempre versa la Ciència Ficció.

Per això en aquest cas, vam descobrir una brillant obra sobre l'ésser humà, el seu creixement, el seu aprenentatge i el món subjectiu creat per la nostra civilització. Sebastian Barnac té disset anys. És un adolescent extremadament tímid, guapo i amb ànima de poeta, que inspira afecte i tendresa per les seves faccions infantils. Un estiu viatja a Itàlia i en aquest moment començarà realment la seva educació.

Bruno Rontini, un piadós llibreter que li ensenya sobre l'espiritual, i l'oncle Eustace, qui l'introdueix en els plaers profans de la vida, seran els seus mestres. Però tot això només és el pretext perquè Aldous Huxley creï una obra que va molt més enllà: una novel·la d'idees, una novel·la de caràcters, una crítica de la història humana i un viatge a la realitat del desconegut; una novel·la que desgrana el comportament humà fins que, a l'epíleg, mostra, alhora, tota la seva grandesa i tota la seva misèria.

Publicada per primera vegada el 1944 i considerada pel propi Huxley com la seva millor novel·la, El temps ha d'aturar part dels celebrats versos de Shakespeare i, des d'una finestra fascinant a la societat anglesa dels anys vint, ens impressiona per la genialitat de Huxley com a narrador i creador de situacions dramàtiques, però també, i sobretot, per la seva sorprenent indagació en les contradiccions de la filosofia de el segle XX, la veritable naturalesa de el dolor, l'esperança i el temps.

El temps s'ha d'aturar
4.6 / 5 - (10 vots)

Deixa un comentari

Aquest lloc té validesa Akismet per reduir el correu brossa. Aprèn com es processen les dades dels teus comentaris.