Com a bon escriptor existencialista, potser el més representatiu d'aquesta tendència o gènere, Albert Camus va saber que necessitava escriure des de ben aviat. Té sentit que un dels autors que més ha intentat fer servir la ficció per assolir l'ànima en el seu sentit últim, emergeixi com a escriptor des que la joventut empeny aquest coneixement de l'existència. L'existència com aquell erm que s'estén una vegada abandonada la infància.
D'aquest contrast nascut amb l'edat adulta neix l'estranyament de Camus, la sensació que, un cop fora de l'paradís, es troba a l'alienació, en la sospita que la realitat és un absurd disfressat de creences, ideals i motivacions.
Sona una cosa així com fatalista, i ho és. Per a Camus existir és dubtar de tot, fins a fregar el trasbalsament. Les seves tres novel·les publicades (cal recordar que va morir als 46 anys) ens ofereixen lúcids cops de vista a la nostra realitat, per mitjà de personatges perduts en si mateix. I, tanmateix, resulta meravellós sotmetre's a aquesta humanitat nua d'artifici. Un autèntic plaer literari i intel·lectual.
3 novel·les recomanades d'Albert Camus
l'estranger
Del seu primer període més existencialista, destaca aquesta novel·la. I la veritat és que per a mi aquest període narratiu és el més autèntic de l'autor (sense desmerèixer el que escrivís després).
Les primeres idees solen ser més naturals en aquest tipus de literatura profunda, transcendent ... El dubte sobre el que som, davant tant condicionament, es perllonga durant tota l'obra. Meursault podríem ser tots nosaltres, exposats a un mirall on som incapaços de reconèixer-nos.
Resum: Coneixem a Meursault, el seu protagonista, a qui una sèrie de circumstàncies condueix a cometre un crim aparentment immotivat. El desenllaç del seu procés judicial no tindrà més sentit que la seva vida, corroïda per la quotidianitat i governada per forces anònimes que, a l'despullar als homes de la condició de subjectes autònoms, els eximeixen també de responsabilitat i de culpa.
plaga
Potser sigui aquesta la seva obra més ajustada a la realitat de el moment en què va ser publicada. La guerra o la seva aroma inicial ens exposa a tots davant sensacions d'irrealitat, de surrealisme, de l'absurd de viure. L'amenaça de la violència màxima entre humans ens despulla de qualsevol tipus de defensa i ens obre camins insondables de l'ànima. Horitzons no tan llunyans en aquest segle XXI entre pandèmies de l'Covid i altres, la nostra particular pesta estesa cap a tot ...
Resum: Sens dubte molt de pes va tenir aquesta novel·la en la decisió de concedir al seu autor el premi Nobel de Literatura el 1957: cimera de la narrativa d'aquest segle, amarga i penetrant al·legoria d'un món a què només una catàstrofe aconsegueix rehumanitzar.
Novel·la apassionant, de gran densitat i de profunda comprensió de l'ésser humà, ha esdevingut un dels clàssics més indiscutibles de la literatura francesa de tots els temps i un dels més llegits. Albert Camus (1913-1960), va ser un autor compromès amb els esdeveniments històrics que van commoure Europa abans i després de la Segona Guerra Mundial.
Periodista combatiu, dissident de totes les ortodòxies del seu temps, polemista incansable, va escriure llibres tan fonamentals en la nostra cultura com plaga, l'estranger, I altres.
la caiguda
En aquesta, la seva última obra de ficció, Camus ja s'havia lliurat per complet a l'absurd, a l'existencialisme buit, sense resposta possible, coartat per moviments ideològics sense suport algun però capaços de violentar tot.
Resum: Després L'estranger i La pesta la tercera i última novel·la de Camus, que va reflectir en ella la desesperació de l'home contemporani, condemnat a viure en un món dominat per l'absurd i forçat a descobrir, després de les il·lusions de la felicitat i la virtut , la duresa inclement d'una realitat hostil.
