Benito Pérez Galdós és el representació més precisa de l'periodisme literari o de la literatura periodística. La seva extensa obra de ficció aprofundeix en el costumisme amb un estil d'autèntic cronista. Vides com reportatges, històries noveladas amb matisos que saben constantment a vivències amb segell d'autenticitat, que abasten des del més existencial a l'ajust amb la moral imperant i a l'individu exposat a les circumstàncies de el temps viscut per Pérez Galdós, a cavall entre els segles XIX i XX.
autor de una de les bibliografies més extenses de la narrativa espanyola. Exponent fidel d'un realisme que, si escau, acaba component un volum de intrahistorias, de personatges en els quals ideari espanyol compon un mosaic complet i complex. Donar una volta per qualsevol llibre de Benito Pérez Galdós et amara d'un toc vuitcentista en el popular.
Els aspectes més personals de l'autor van ser sempre un espai guardat gelosament que encara avui desperta multitud de dubtes i diverses interpretacions, sobretot al voltant de la seva solteria fins als seus últims dies. Actiu políticament i compromès amb la República fins a les últimes conseqüències i també interessat per la dramatúrgia, com aquesta fascinant materialització de l'escrit que, a falta de cinema, i probablement amb una major sensació agradable, dotava de vida sobre les taules a moltes de les seves propostes.
Potser el seu costat polític el va conduir els últims dies a l'oblit, fins al punt que el seu enterrament va ser un comiat sòbri. Encara que potser, per què no, en el fons quedés conforme amb aquest adéu més proper al toc trist del seu admirat Tolstoi que no a la tètrica pompa dels morts més solemnes i reconeguts d'aquest 1920 en què Espanya començava a separar capritxosament entre bons i dolents ...
3 novel·les recomanades de Benito Pérez Galdós
episodis nacionals
Durant la seva vida, en diferents moments, Benito Pérez Galdós es va dedicar a reescriure una espècie de biblioteca de la Història d'Espanya. Petites grans trames sobre aquests episodis rellevants del nostre país, enfilades per la visió subjectiva i màgica de l'autor, respectuós amb l'esdevingut però entestat a rescatar el particular perquè acabi transcendint aquesta espècie de crònica de les conseqüències, de transcendència dels matisos, de resultats en l'esfera de el poble que observa el sobrevingut de tantes i tantes circumstàncies provocades.
Navegant per internet he trobat un volum que compendia tots aquests Episodis arreplegats a les seves quatre sèries de publicacions. Al meu parer, l'encomiable afany de Benito Pérez Galdós per fer d'aquesta obra el seu gran testimoni literari, sabent construir-la a mesura que passaven els anys de la seva vida, resulta una demostració fidedigna del que deu i pot ser un escriptor, algú que lliura la seva vida a escriure. Es pot intentar escriure la ficció més remota o el realisme més proper. La qüestió és que un escriptor el que és mentre escriu, mentre manté una idea a desenvolupar, mentre medita com continuar la seva història. La resta són focus d'atenció puntuals, presentacions i entrevistes…
l'avi
El cinema va immortalitzar la imatge de Fernando Fernán Gómez com un avi tan estricte a l'una que entranyable. Una contradicció aconseguida des de la mimetització amb el fur intern d'aquell home, de les seves vivències i calamitats. En el seu habitual toc realista acabem també accedint al existencial com el tràgic, fins a una mena de perspectiva teatral, sense sobreactuacions però marcada per emocions de gran calat des de les deutes amb l'amor, la culpa, el ressentiment i la necessitat de reconciliació quan ja sabem que el temps que ens queda és poc.
Resum: Després de la mort del seu fill, Don Rodrigo, el Comte de Albrit torna d'Amèrica al seu poble amb l'objecte de descobrir quina de les seves dues nétes és la legítima. Lucrecia, mare de les dues filles (Dorotea i Leonor) decideix enganyar l'avi dient-li que Dorotea és la seva néta. L'avi s'encapritxa de la nena i llavors Lucrecia li diu que la seva néta realment és Leonor. L'avi, finalment, aprèn a estimar les seves dues nétes, oblidant l'honor. L'AVI pertany a la sèrie de novel·les dialogades que, negant l'esquema tradicional de distinció de gèneres, caracteritza l'última etapa de l'obra de Benito Pérez Galdós.
Fortunata i Jacinta
Novel·la molt extensa, però que manté sempre la tensió dramàtica amb magnificència. Exuberància en les formes i en el fons, un equilibri no sempre és fàcil d'aconseguir. Hi ha un punt intrigant que sosté en tot moment i amb intensitat latenció lectora. Es tracta d'una intriga particular, sobre personatges mundans d'estrats acomodats, però segueix sent magnèticament potent. Els costums i les seves contradiccions, encara més remarcades entre les classes acabalades. Viure d'una ciutat com Madrid com un cor amb què acabes bategant cada pàgina llegida.
Resum: Ambientada a Madrid, entre desembre de 1869 i abril de 1876, recull, la història de la dona legal: Jacinta i l'amant: Fortunata, de l'hereu Juanito Santa Creu, variat de la vida íntima, individual i col·lectiva, i el seu reflex en els conflictes socials.
Amors apassionats recorren, la burgesia enriquida, ociosa, feliç, conservadora seu passat amb hàbits 'irreprotxables', les classes mitjanes, que viuen del seu treball, i que s'esforcen per trobar acomodament i educació, pressionats pels conflictes, relació entre classes, introduint tertúlies a cafès madrilenys i un 'filòsof pràctic': Evaristo Feijoo i ambient de les classes baixes, de necessitat: argument de la quarta part se centra en Fortunata i la seva adulteri, resolt en tragèdia de gelosia.
Altres llibres interessants de Benito Pérez Galdós
Tristana
El talent de Benito Pérez Galdós per a la creació de personatges a la vegada reflex social de la petita burgesia madrilenya i agut anàlisi psicològica de la condició humana, va desplegar en «Tristana» totes les seves potencialitats. La protagonista de la novel·la tracta de rebel·lar-se contra les circumstàncies familiars i socials que li impedeixen assolir la independència i la felicitat. El seu fracàs és la trista victòria d'una societat sòrdida i repressiva que reforça la seva estabilitat a costa d'la submissió i de la destrucció dels que pretendre alçar-se contra els seus convencions i els seus dictats.
Temps
Publicada el 1884, entre El Doctor Sègol i La de Bringas, obres amb les quals ofereix una mena de tríptic, «Tormento» gira entorn de la figura d'Amparo Sánchez Emperador, jove òrfena apocada i irresoluta en qui conflueixen els sentiments i desitjos de Agustín Caballero -indiano riquíssim, fet a la vida dura i agrest de el nou món i desitjós de integrar-se en la societat a la qual ha regresado- i de Pere Polo, sacerdot arrabassat i de aspre caràcter a qui asfíxia la seva falta de vocació.
Amb la bella Amparo com a pedra de toc, tant Polo com Cavaller encarnen l'eterna pugna galdosiana entre Natura i societat, envoltats d'una magnífica galeria de personatges secundaris, com Felipe Centeno, José Anat de el Sagrari, el pare Senars i, sobretot, Rosalía i Francisco Bringas, que donen vivacitat extraordinària a el relat.
