La literatura italiana actual gaudeix d'una varietat encomiable en els seus principals autors. des d'un Erri DeLuca que encara avui es prodiga en una literatura desbordant de sensibilitat i d'ideologia transformadora, fins a un Camilleri inesgotable en el seu paper de regidor de la novel·la policÃaca i negra fins als més joves com Savià , Realista fins al fons de la societat, Moccia en la seva funció de puntal de l'gènere romà ntic o el captivador Luca D'Andrea, Fenomen literari europeu recent.
A mig camà generacional trobem a un Alexandre Baricco la BiblografÃa adquireix ja una dimensió considerable i l'empremta aporta una distinció formal i temà tica que pot agradar més o menys, però que l'acaba dotant d'un punt de distinció, d'un segell que associa immediatament obra i autor perquè només el aborda les seves històries com si d'un gènere propi es tractés.
És cert que en ocasions els seus llibres poden resultar massa «experimientales», però no és menys veritat que la seva capacitat de sorpresa aporta frescor i intencionalitat transgressora des d'un estil que, malgrat tot, s'ofereix fà cil per a tot lector.
Aixà que, sabent que llegir a Baricco sempre pot ser una variable aventura d'uns als altres dels seus llibres, som-hi amb la meva selecció ...
Top 3 llibres recomanats d'Alessandro Baricco
seda
Tothom coneix aquestes grans al·legories universals que des Dante fins El Petit PrÃncep busquen la imatge espectacular de la metà fora, de l'món narrat transformat en una suma de sÃmbols a desxifrar de manera més o menys evident o soterrada.
Es tracta de proposar una lectura incitant a la intel·ligència de l'lector, involucrant i cautivándolo en aquest fer-lo partÃcip del que s'explica. I aquesta novel·la és una al·legoria difusa, una suma d'actes que s'assembla aquest viatge en el que cadascú troba els paral·lelismes amb el seu camà vital, les comparacions en les que es gaudeixen metà fores a l'gust de cadascú.
Hervé Joncour és el protagonista a què envair la seva à nima per caminar la història i descobrir què és un llac fascinantment quiet al mig de la tempesta xiuxiuejant, un llac trobat després d'un prolongat camÃ, com el que va caminar el petit prÃncep acabat de iniciant-se la seva vida o com poder trobar Dante després de travessar els cercles de l'infern.
Com a rerefons nocions bà siques sobre l'ésser humà com l'amor, el dolor i la resiliència deguda per sobreviure cap a algun moment tan bonic com l'observació d'aquest llac que sembla estranyament detingut en el temps.
sense sang
La novel·la negra troba a Ità lia a l'últim bastió, Camilleri, que encara sustenta els seus orÃgens més policÃacs. I potser per això Baricco va retre el seu particular homenatge a aquest gènere en una novel·la curta en la qual la sang precisament raja a borbolls en una pacÃfica granja allunyada de l'món.
Potser per l'estrany que em va resultar en aquest autor i no obstant això per la seva peculiar focus fins lÃric sobre la mort i la venjança la novel·la em va acabar captivant. La partida de la història és negra, negrÃssima, amb els seus criminals i les seves vÃctimes.
Però el paper de Nina, la filla de la famÃlia massacrada suposa una invitació a la introspecció sobre les nostres monstruositats i el despertar a la violència i el conflicte perpetu que ve del particular cap a la generalitat de l'entorn.
L'esposa jove
Una novel·la sorprenent, de nou rupturista (perquè els lectors de Baricco no s'acomodin). Viatgem fins a un despertar de el segle XX en el qual la sintonia en idiosincrà sia italiana i argentina, despertada des de les emigracions italianes de finals de segle XIX, serveixen per plantejar una història d'amor concertat i amor lliure, tot confluent en els mateixos amants oficials del matrimoni planejat treu el cap com una rocambolesca excusa per endinsar-nos en un costumisme sense condicions, on el costum mostrada és la de les interioritats més contradictòries i reals.
Amb un inquietant punt eròtic, amb aspecte de tragicomèdia en un microcosmos de personatges fascinants, aquesta novel·la no deixa indiferent i demostra la capacitat de Baricco per commoure des del visceral.
