Escriure novel·la negra a allò Alexis Ravelo és fer una mica més sofisticat o profund. No es tracta de descobrir l'assassí ni de recrear-se a l'estranya morbositat del crim. No almenys com a essència única. Es tracta d'una capacitat narrativa equiparable a aquest Víctor de l'Arbre entestat sempre a explicar-nos una mica més, a rebuscar en les motivacions, culpes i altres càrregues de l'ànima.
En aquesta ocasió Ravelo estira el recurs del ball d'identitats per proveir una creixent trama que, mutatis mutandis, ens adverteix sobre la mascarada general que és la vida, en no poques ocasions…
Tomás Laguna podria perfectament ser un corredor d'assegurances jubilat que ha arribat a Nidocuervo per gaudir amb tranquil·litat del seu retir en companyia del gos Roco. I la Marta Ferrer podria passar per una traductora que ha trobat al poble el lloc ideal per viure en pau amb el seu fill Abel. Però la veritat és que tots dos són botxins insomnes arribats a aquest racó del món amb noms prestats, fingint que no són els que fins fa poc han estat.
Tot i això, l'equilibri entre la realitat i la ficció que cadascú ha triat per a si és tan fràgil que successos tan fortuïts com una tempesta o l'elecció d'una foto per a la portada d'un diari ressuscitaran els fantasmes del passat, tornant a les seves vides una violència que esperaven haver deixat enrere per sempre.
Situada a mitjans dels anys vuitanta del segle XX, Els noms prestats és una història d'acció i suspens, un western modern, una novel·la negra que funciona també com una al·legoria que indaga en les causes i les conseqüències de la violència política, en la vinculació entre víctimes i botxins, a les obligades parades que haurà de fer qui recorri el tortuós camí cap a la redempció.
Ja podeu comprar la novel·la «Els noms prestats», d'Alexis Ravelo, aquí:
