Parlar de literatura sueca i gènere negre és tot un. Més encara quan un escriptor emergent, en això de relatar les immundícies del criminal en qualsevol esfera social, aterra amb la seva particular anell de periodista perseguit. Qui millor que Pascal Engman per arrencar-se amb una novel·la denúncia sobre el periodisme i les seves pressions? Perquè sí, també als idíl·lics països nòrdics tenen els seus espais de poder amb espuris interessos i poca ètica a l'hora de defensar els negociats…
Tot esperant que algun dia arribi la seva novel·la «El Patriota» amb aquesta intensitat de la trama que rescata certs aspectes sòrdids de la realitat, avui dia ja podem gaudir d'altres històries en les que el seu personatge de Vanessa Frank es posa als comandaments d'un imaginari carregat d'artilleria argumental. Una prota que sembla importar trets de la inoblidable Lisbeth Salander posada a el servei de l'ordre i la llei.
El bombardeig ens assalta capítol rere capítol, d'escena en escena, amb canviants ambientacions d'una entrega a una altra, però mantenint sempre aquest nervi viu de l'escriptor entestat en l'ensurt i la tensió. Estocolm com a fosc cor des d'on batega un mal que pertany a tota la humanitat. Perquè la màgia de Pascal és fer-ho sentir tot a prop, massa a prop nostre…
Top novel·les recomanades de Pascal Engman
Terra del Foc
La novel·la actual (o al menys les supervendes) ha de ser capaç de mimetitzar escenaris dispars, de proposar intercanvis de gèneres en generosa osmosi. Perquè el lector ho vol tot, passions i foscor, vitalisme i pulsions sinistres. Té sentit, perquè a la fi les sensacions més trobades i oposades ens defineixen en el ventall més complet del que podem arribar a ser. Aquesta és una d'aquelles novel·les que fa vessar tot més amb un component polític de primer ordre.
A Estocolm empresaris milionaris estan sent segrestats i els seus familiars extorsionats per poder recuperar-los. A més de per la seva riquesa, la policia no és capaç de trobar més connexions entre les víctimes, i les que han estat alliberades no volen dir ni una sola paraula. Dos amics de la infància es converteixen en gàngsters esperant trobar la vida que creuen merèixer, però aviat es trobaran atrapats en un perillós joc que s'escapa al seu control.
A Xile, un mercat de tràfic d'òrgans molt ben organitzat lluita per mantenir el delicat equilibri entre l'oferta i la demanda. Però, per trobar nous cossos, necessitaran mirar més enllà de l'ombra dels Andes i de les antigues colònies nazis, on tot va començar una vegada. La detectiu Vanessa Frank s'implicarà de nou en un cas que s'acabarà convertint en el més important de la seva carrera professional.
Terra de el Foc és un thriller sociopolític amb la dictadura xilena i el nazisme com a teló de fons. Signat per una de les noves i més prometedores veus de l'noir nòrdic.
Els que odien les dones
La misogínia adquireix tints extremadament sinistres a la nostra realitat. En aquella novel·la amb la qual s'enlairava la saga Millennium que sens dubte ens evoca aquest títol «Els homes que no estimaven les dones», trobàvem una mena de justícia poètica que s'aborda de nou en aquesta segona part de la sèrie de Vanessa Frank. Només que ara l'assumpte de l'animadversió al femení cobra una dimensió de crim organitzat.
Quan Emelie, de 25 anys, és trobada assassinada al seu apartament al nord d'Estocolm -la mateixa setmana en què el seu violent excompany i pare del seu fill surt de presó en un permís de cap de setmana- la detectiu Vanessa Frank sembla entreveure que el culpable és clar. Però hi ha alguna cosa en el sospitós que li dóna a Frank la impressió que li falta alguna cosa. Qui més podria atacar tan frenèticament a la jove, un atac que la va deixar amb més de vint punyalades a l'estómac?
Podria l'atac estar relacionat amb la creixent xarxa digital d'homes que volen castigar les dones, els anomenats «incels»? Aquests cèlibes involuntaris viuen als racons més foscos d'Internet i estan units en la seva violenta misogínia. Quan es presenta una supervivent d'un atac sexual, Vanessa Frank comença a estirar el fil ja vincular alguns atacs violents i impactants, descobrint aquest grup a l'ombra.
Són perdedors confessos que volen de totes totes la disponibilitat sexual de les dones i, en canvi, a el mateix temps, expressen disgust per la promiscuïtat. Se senten maliciosament amb dret a rebre sexe i atenció del que perceben com el sexe més feble. La seva agressió acumulada ha portat a aquests homes solitaris i odiosos a una violència extrema. En les seves pròpies paraules, han armat la guerra de gènere.
Hi ha un líder o són simplement diversos grups caòtics sense relació entre si? La pregunta que Vanessa Frank s'ha de fer és, què fas quan l'odi arrela? Si més d'un d'ells és capaç d'assassinar, ¿podrien ser capaços d'un tiroteig massiu organitzat? Vanessa creu que podrien i és conduïda a un festival de música, un dissenyat per a ser un espai segur per a les dones joves.
