Els millors llibres de Michel Moutot

Practicant una literatura al llindar de l'realisme més palpable, els llibres de viatges i la ficció en to d'aventura, Michel Moutot és una mena de barreja. D'una banda evocacions viatgeres de el ja desaparegut Javier Reverte a la francesa, en el seu vessant estrictament narrativa, amb gotes d'historiador i assaonat tot amb un punt de ficcions històriques. O al menys aquest és el seu costat d'escriptor donat a conèixer en les seves publicacions en espanyol.

La qüestió és que tampoc és que coneguem un Moutot que arreli amb la història de França, sinó que s'ocupa de narrar odissees a l'altra banda del món. Allí on la Història és més recent, on l'imperi actual dels Estats Units començava a projectar-se des de la conquesta de terrenys dels seus ciutadans mestissos.

El resultat, al menys com dic en aquesta vessant de traducció a el castellà, és una bibliografia de l'històric vist gairebé des del antropològic. Una barreja de trama i reportatge, una mena de periodisme retrotret a èpoques recents de la Amèrica de Nord més profunda.

Top 3 novel·les recomanades de Michel Moutot

Les catedrals de el cel

La història de Nova York pot ser explicada des de multitud de prismes, més enllà de la seva natural mestissatge entre emigrants de molt diferents llocs. La pròpia ciutat, la seva fisonomia i la seva definició final com una megaurbe de gegantins edificis que acull els somnis de prosperitat de mig món es pot reduir als seus edificis, com i qui els van aixecar.

La gràcia resideix sempre en la manera de dir les coses. Partim de el passat recent, de l'tenebrós 11S de l'any 2001. Els fonaments d'occident van tremolar conjuntament amb els de les torres bessones. Aquí és on l'autor introdueix al seu primer personatge, qui donarà pas a una saga familiar, tots ells rellevants en la construcció física dels gratacels. El personatge no és altre que John Laliberté, qui a l'veure les Torres Bessones desplomar va acudir ràpidament per intentar ajudar en les tasques de rescat.

Qui és John LaLiberté? El seu pare, Jack LaLiberté va participar en la construcció de les mateixes torres cap al 1968… L'skyline de NY es comença a comprendre com un dibuix perfilat pels LaLiberté. Però el més curiós és que el cognom LaLiberté és una particular translació d'altres cognoms força més tribals. Tant John com Jack tenen sang mohawks, de la zona pròxima del Canadà, a l'altra banda del llac Ontario, on Toronto i Búfalo es miren al fascinant mirall de les cascades del Niàgara.

La reserva canadenca dels mohawks va patir una particular revolució el 1886 quan se'ls va oferir als joves treballar en el metall per executar una via de tren entre Canadà i Estats Units. Els joves aprenents ni remotament podrien imaginar-se que, gràcies al seu treball denodat i la seva valentia, acabarien encofrant molts dels edificis de la puixant Nova York.

Així que Nova York, el seu skyline i el seu encant actual, té un deute amb aquells valerosos indis que s'enfilaven a dalt de tot sense cap temor. Almenys aquest llibre servirà per a un reconeixement que arriba fins a l'actual torre de la Llibertat que ocupa l'en altre temps sinistra zona 0.

El port de l'or

Antany el somni americà era «simplement» la conquesta del territori des d'una colonització salvatge. Els recursos eren allà per als qui s'aventuressin a llaurar-se una vida esquitxada de mites sobre riqueses pròpies d'un terreny on semblava que brollava algun tipus de mannà de brillantor daurada i gust de sang.

Quan era tot just un nen, Mercator Fleming va embarcar en un balener seguint la tradició familiar. Tal com esperaven els seus, allí es va fer un home i es va convertir en un expert llop de mar, a costa de perdre la innocència. No obstant això, al seu retorn, la mort del seu pare i l'allau de deutes contrets per aquest l'obliguen a canviar el seu destí.

Atrets per les notícies de la febre de l'or que els arriben de la costa oest dels Estats Units, ell i els seus germans decideixen donar un cop de timó a les seves vides i partir per mar cap als impressionants boscos de sequoies de Califòrnia. Després de sis mesos d'intensa odissea marítima a bord de l'Freedom, Mercator arriba per fi a aquesta terra promesa que guarda en les seves entranyes llavors d'or pur.

San Francisco ha passat de ser un petit poble a la badia a convertir-se en una ciutat sense llei marcada per la violència, el joc i l'alcohol. El jove Mercator haurà de decidir entre unir-se a la multitud d'homes que dediquen les seves vides a la recerca d'aquesta anhelada veta daurada o trobar un altre camí per llaurar aquest futur amb el qual somiava abans de marxar del port de Nantucket, un camí que el portarà a viure de l'or sense haver de trobar-lo.

L'amor, l'ambició, la rivalitat entre germans i l'aventura s'uneixen en aquesta esplèndida novel·la històrica que ens porta a una època on l'or era l'única llei, la justícia s'impartia a trets i només els més valents aconseguien sobreviure.

El port de l'or
Valorar post

Deixa un comentari

Aquest lloc té validesa Akismet per reduir el correu brossa. Aprèn com es processen les dades dels teus comentaris.