Com en tot ofici, però sobretot com en qualsevol à mbit creatiu, l'autor adobat sembla aportar aquesta major và lua per als que observen una obra final carregada de major rellevà ncia o al menys de major bagatge que la d'altres nouvinguts ubicats allà per obra i grà cia de altres aspectes diferents de la mera và lua.
El cas de Jacobo Bergareche (Alter ego en el fÃsic de Manuel Jabois) És el paradigma de l'narrador a la recerca de la història per explicar des de les vivències, les lectures i la puixança inesperada d'l'escriptor letà rgic o transmutat en altres menesters creatius. Es comença escrivint relats o poemes i es continua en això de posar negre sobre blanc mentre es descobreixin noves coses que seguir comptant en prosa o vers.
Perquè també té el seu encant l'impredictible, les carreres literà ries guadianescas que emergeixen amb nova llum des dels inframons. Des d'altres paisatges poètics de fondà ries impossibles acaben arribant noves imatges que esquitxen una nova novel·la a escriure. Aixà és com es fa literatura transcendent, en la mesura que el que ens encongeix el cor aconsegueix o al menys frega aquest parnàs de l'à nima amb el seu recés de pau, amor, felicitat i després nostà lgia.
Top novel·les recomanades de Jacobo Bergareche
Els dies perfectes
Els que mai ocorren. Els que tracen un món ucrònic sol distant un pas, una decisió, una casualitat. Aquests són els dies perfectes i s'enyoren amb la malenconia del que sà existeix en un altre pla, on un altre jo gaudeix plenament de la perfecció llançant un somriure sarcà stic a l'altre costat, a les ombres d'aquest món.
LluÃs, un periodista cansat del seu treball i el seu matrimoni, planeja assistir a un congrés a Austin, Texas. El viatge és una mera coartada per trobar-breument amb Camila, qui s'ha convertit en l'únic al·licient de la seva vida. Però quan està a punt de marxar, rep un missatge seu: «Deixem-ho aquÃ, quedem-nos el record». Desconsolat i sense saber què fer a Austin, es refugia en un arxiu de la universitat, on es topa casualment amb unes cartes de William Faulkner al seu amant Meta Carpenter.
La lectura d'aquesta llarga correspondència ho ajuda a reconstruir el record de la seva aventura amorosa ia reflexionar sobre la seva tediós matrimoni, però també a preguntar-se com cal viure per aconseguir que cada dia valgui la pena.
Amb altes dosis de veritat i humor i una enorme força narrativa, Jacobo Bergareche arrossega el lector en aquesta singular i captivadora novel·la que explora de manera universal la febre de l'enamorament i la inevitable rutina de les relacions de llarg recorregut. Un llibre del qual excepcional solidesa i originalitat revelen la maduresa literà ria de l'autor.
Estacions de retorn
La veritat mai és incòmoda. El que és incòmode és la forma de descobrir-la, els ulls tremolosos sobre el nou desconcert o el cor encongit per la troballa que turmenta o desestabilitza la moral. Mirar enrere, entre el boirós idealisme del que voldrÃem que hagués passat i el cru cop del que va passar ...
Jacobo Bergareche arrenca aquest relat autobiogrà fic amb la notÃcia de la mort del seu germà menor, assassinat a Angola, i enmig de la devastació que deixa aquest fet en la seva vida, comença un viatge a la memòria, a la recerca d'aquelles experiències profundes, de empremta duradora, com ho són el primer amor, el primer gran viatge o les primeres lectures, on l'autor tracta de rescatar aquelles coses per les que valia la pena viure, aquelles en que alguna vegada vam trobar una perenne promeses de felicitat.
Aquest és un llibre sobre el dol i és també el detonant per a modificar tot el que hem convertit en quotidià , el que canvia el focus i la lent amb què veiem el món i el seu record. Un camà que s'obre per transformar-nos en alguna cosa nova. Escrit amb les eines de la millor literatura, arrisca i commou per la seva sinceritat, sense estalviar-se cap veritat incòmoda.
els comiats
Cada nova trobada és un comiat d'una cosa anterior. Sobretot en aquells moments en què un pas és un punt d'inflexió cap al gir de 180 º. Però el tancament dels episodis vitals no suposen un oblit automà tic. De fet, el fil de l'existència necessà riament hauria de desplegar-se en lloc de traçar nusos on tot s'estreny perquè res flueixi, sobretot la veritat capaç de tallar tot possible nou avançar sense fils de culpa.
Diego i Claudia ultimen els preparatius de la festa d'inauguració de casa seva a Menorca. Pocs dies abans de l'esdeveniment, mentre passeja amb la famÃlia, Diego reconeix en una terrassa una estrangera amb què havia coincidit en un festival als Estats Units. Aquesta dona, el nom de la qual Diego desconeix ia la que fa vint anys que no veu, el va ajudar a superar un succés traumà tic. Diego voldria saludar-la però no gosa, perquè aleshores hauria d'explicar a Claudia com es van conèixer. Intrigat, se les enginyeria per tornar-la a veure en una trobada que potser li canviï la vida.
Després de l'èxit internacional de Los dÃas perfectes, Jacobo Bergareche torna a la novel·la amb una emocionant història que aprofundeix en la passió, la pèrdua i la força del record. Un llibre on desplega tot el seu talent narratiu i que ho confirma com un dels escriptors més prometedors del panorama literari espanyol.
