Ja fa un temps que la literatura noir espanyola ve sent capitanejada per narradores. Grans escriptores recolzades també per un rotund èxit internacional. Citar veteranes com Alicia Giménez Bartlett o irrupcions consolidades com Dolores Redondo són ja paraules majors.
En el cas de Ilaria Tuti trobem a un interessant referent femenà de l'gènere negre en una Ità lia que sens dubte ha observat l'exemple espanyol amb la nitidesa de l'espill necessari. Perquè més enllà de sexes, aquestes autores narren sobre la foscor de l'món amb la validesa d'un relleu generacional d'altres grans plomes antany gairebé sempre masculines per aquestes contrades. des Vázquez Montalban a Camilleri, A banda i banda de la Mediterrà nia, aplaudirien aquesta necessà ria readaptació de l' Dona Fatal com una etiqueta per escriptores capaços de posar-nos els pèls de punta amb les seves trames i girs.
Iralia Tuti és una nouvinguda, cert. Però el seu potent imaginari venia ja prenent impuls i la seva trilogia ja està tancada al voltant de el protagonisme d'una Teresa Battaglia que sembla mÃtic per les hechuras pròpies de la investigadora i per una deriva argumental que apunta inquietants girs ...
Top novel·les recomanades d'Ilaria Tuti
Filla de les cendres
La ment de l?assassà a disponibilitat de la policia. Una cosa aixà com aquell Hannibal que tots recordem, el que es va posar a disposició de, Clarice, la psiquiatre forense de la policia perquè escoltés el murmuri dels bens… Només que en aquesta ocasió fins i tot el mal s'espanta de les seves rèpliques. Perquè sempre hi ha imitadors, sinistres assassins que superen els seus mestres fins a convertir-los en simples matarifes.
Un assassà en sèrie, detingut per la comissà ria Battaglia fa vint-i-set anys, aconsegueix escapar-se del mòdul d'alta seguretat de la presó on està pres. Tot i això, després de deu dies de fuga, ell mateix es torna a lliurar a la policia perquè tem ser el blanc d'un altre perillós criminal que vol reproduir els antics i macabres escenaris dels seus assassinats. Per revelar nous detalls sobre els seus crims i informació sobre el misteriós imitador, només està disposat a parlar amb Teresa Battaglia.
Teresa ha d'interpretar les enigmà tiques pistes que aquest deixa darrere seu: unes refinades peces de mosaics que construeix amb trossos d'ossos humans, alhora que intenta reconnectar amb la persona que va ser fa gairebé tres dècades, aquella dona brillant, atrapada en una relació turbulenta conjugal, que es va convertir en una pionera caçadora d'assassins en sèrie i en la primera especialista en perfils criminals de la policia italiana.
Flors sobre l'infern
El bucòlic es converteix en alguna cosa sinistre. La muntanya i el seu entorn és vida, oxigen, però els seus boscos alberguen atà viques llegendes i foscos pors al voltant del salvatge. L'ésser humà pot reprendre el seu costat més bestial per sembrar el mal. I res millor que un entorn de exuberant naturalesa per aprofundir en aquesta barreja del sinistre i el ancestral.
Dolores Redondo potser obrÃs camins del gènere negre entre el boscós amb la seva trilogia del Baztán exportada a tot el món. I ara és Ilaria Tuti, des d'Ità lia, la qual torna a oferir un thriller de grans espais naturals amb protagonisme femenà absolut.
Perquè Teresa Battaglia, l'encarregada d'investigar unes morts i la desaparició d'un nadó, patrimonialitza gran part de la tensió narrativa. La seva recerca de respostes per detenir el criminal es completa amb pesarosos records i culpes que l'assetgen des de les pròpies ombres del seu ésser, convertit en un frondós bosc en el qual es va perdent cada vegada més.
Massimo Marini és aquest ajudant necessari que pot sostenir la protagonista en els seus pitjors moments de desorientació. Perquè el cas sembla fet a mida per acabar de desequilibrar. Els successos es confabulen per obrir les portes d'un infern fet bosc i muntanyes en què reverbera un ressò perenne que treu el cap a la bogeria i la maldat; i que s'enfronta a la més dura pugna des del fur intern de Teresa i cap a aquesta ombrÃvola certesa que el mal, l'infern, és tot un.
Verge negra
Amb dues novel·les en el seu haver, la italiana Ilaria Tuti és una d'aquestes autores in crescendo però pendent de confirmació absoluta. Perquè després arriben casos com els de Paula Hawkins que acaben estancant sense aspectes de solució després d'haver coneguts els més sonats èxits. Arribar a ser un Joël Dicker o quedar-se al one or two hit wonder és només qüestió de baixar lleugerament el llistó d'autoexigència davant de pressions editorials que urgeixen novetats ...
Però clar, en el cas de Tuti, els guardons vénen a confirmar aquest bon fer més enllà de l'cop d'efecte comercial. I és que si en un enlairament com el de «Flors sobre l'infern» és sobrepassat per anticipat per un gloriós finalista de l'Edgar 2021 com aquest, podem imaginar tot el que pot arribar ...
La comissà ria Teresa Battaglia dubte si seguir ocultant al seu equip la malaltia que s'acarnissa amb la seva memòria, quan rep una trucada des d'una galeria d'art: ha estat trobat un retrat d'enorme valor atribuït a un pintor de culte, Alessio Andrian, la onzena i última obra es creia perduda.
El quadre, però, posseeix un detall que enfosqueix el descobriment: la pintura vermella que dibuixa el rostre d'una jove és en realitat sang humana i, segons l'anà lisi cromà tic, el pinzell de l'artista es va amarar en un cor que encara bategava.
Teresa i el seu equip han d'esbrinar què va passar el 1945, any en què es va pintar el quadre, quan l'autor es trobava amagat en els boscos propers a la frontera entre Ità lia i Iugoslà via fugint dels nazis. Battaglia, amb una salut cada dia més frà gil, ha de confiar en l'ajuda del seu col·laborador Massimo Marini, però aviat s'adonarà que ella no és l'única que amaga un secret inconfessable.