Els millors llibres de Hernán Díaz

Promesa feta realitat de facto. Això d'Hernán Díaz amb el seu premi Pulitzer de novel·la 2023, exaequo amb Barbara Kingslover, suposa un assalt directe als cims de la literatura internacional. Per això només ha hagut de proveir-se de dues novel·les (grans novel·les això sí) amb les quals de moment ens trasllada a dispars escenaris passats made in USA que potser de manera conjunta conformin una perfecta presentació dels Estats Units actual.

Barrejant una noció intimista, que assoleix la intenció més psicològica, amb un clar interès sociològic, tot el que transcorre a les obres d'Hernán Díaz aconsegueix oferir-nos com la barreja perfecta, el còctel narratiu capaç de satisfer els paladars dels que busquen un interès antropològic des de la ficció històrica així com aquells que busquen històries de personatges a l'epopeia de l'existència més trepidant.

En certa manera inclassificable més enllà d'aterrar en una època o una altra, potser perquè la seva obra acaba d'enlairar-se i encara no disposem del conjunt, de la visió amb perspectiva. Mentrestant, cada novel·la que anem descobrint ens anirà atrapant com el detall de les escenas dins del gran mosaic. Perquè l?imaginari d?un escriptor com Hernán Díaz s?acaba desplegant amb la prima del detall, amb el gust de la pinzellada. Un autor molt a tenir en compte.

Top novel·les recomanades d'Hernán Díaz

fortuna

Tota recerca de destinació és un gir de la ruleta de la fortuna. Voluntat i caprici, intenció i casualitat. Tot transcorre, més encara en un món en eclosió de vanitats, com una aposta entre ambicions, somnis, enveges, culpes… aquestes sensacions del que és humà que es componen també des de les contradiccions a cavalcar. Més encara quan se'ns obre el món de la mateixa creació literària com a joc de llums i ombres, de miralls d'imatge precisa o deformants, segons la realitat es pugui abordar amb més o menys subjectivitat.

En els triomfals anys vint, Benjamin Rask i la seva dona Helen dominen Nova York: ell, un magnat financer que ha amassat una fortuna; ella, la filla d'uns aristòcrates excèntrics. Però a mesura que la dècada s'acosta al final, i els seus excessos revelen un costat fosc, als Rask els comencen a envoltar les sospites…

Aquest és el punt de partida d'Obligacions, una reeixida novel·la del 1937 que tot Nova York sembla haver llegit i que explica una història que, no obstant, es pot explicar d'algunes altres formes. Hernán Díaz compon a Fortuna un magistral puzle literari: una suma de veus, de versions confrontades que es complementen, es matisen i es contradiuen, i, en fer-ho, posen el lector davant les fronteres i els límits entre la realitat i la ficció, entre la veritat –potser impossible de trobar– i la seva versió manipulada.

Fortuna explora els secrets del capitalisme americà, el poder dels diners, les passions i les traïcions que mouen les relacions personals i l'ambició que tot ho maleja.

Vet aquí una novel·la que, mentre recorre el segle XX, atrapa el lector a la primera pàgina i no el deixa anar fins a l'última, mantenint-lo en permanent tensió gràcies al fascinant joc literari que proposa, ple de sorpreses i girs inesperats.

Fortuna, d'Hernán Díaz

Al lluny

Sempre està bé trobar-se amb autors atrevits, capaços d'assumir la tasca d'explicar històries diferents, molt més enllà d'etiquetes gastades com «disruptiu» o «innovador». Hernán Díaz presenta aquesta novel·la amb aquesta frescor incontestable de qui escriu alguna cosa perquè sí, amb intenció transgressora en fons i forma, sintonitzant màgicament amb els temps estranys que vivim.

Pel argumental Díaz pren uns camins entre el fabulós i al·legòric però sempre entremesclat amb el realisme cru que marca el seu escenografia western, un viatge a la inverses de costa a costa dels Estats Units com a excusa per a una aventura carregada de simbolisme.

Em sembla en l'estil a l'recent boom literari espanyol Jesús Carrasco. Rica ambientació afavorida per l'exuberància de detalls i la suma d'impressions gairebé físiques. Només que després cadascú acaba escrivint amb aquesta deliciosa anarquia dels nous narradors entestats a fer crònica de qualsevol temps, prenent prestat l'imaginari saturat de la nostra època frenètica.

Håkan Söderström, conegut com «el Falcó», un jove immigrant suec que arriba a Califòrnia en plena Febre de l'Or, emprèn un pelegrinatge impossible en direcció a Nova York, sense parlar l'idioma, a la recerca del seu germà Linus, a qui va perdre quan van embarcar a Europa.

En el seu estrany viatge, Håkan es toparà amb un cercador d'or irlandès dement i amb una dona sense dents que el vesteix amb un abric de vellut i sabates amb sivella. Acompanyarà un naturalista visionari i es farà amb un cavall anomenat Pingo.

Serà perseguit per un xèrif sàdic i per un parell de soldats depredadors de la guerra civil. Atraparà animals i buscarà menjar al desert, i finalment es convertirà en un proscrit. Acabarà retirant-se a les muntanyes per subsistir durant anys com a paranyer, enmig de la naturalesa indòmita, sense veure ningú ni parlar, en una mena de destrucció planejada que és, alhora, un renaixement. Però el seu mite creixerà i les seves suposades gestes el convertiran en una llegenda.

De lluny, Hernán Díaz
Valorar post

Deixa un comentari

Aquest lloc té validesa Akismet per reduir el correu brossa. Aprèn com es processen les dades dels teus comentaris.