En el cas de Carmen MarÃa Machado se'ns pot despertar una sensació de contrast entre el gènere literari i el fons narratiu. Perquè curiosament Carmen és capaç de triar à mbits de ficció d'allò més insospitat, i habitualment allunyats de realisme, per parlar d'aspectes ben propers a la nostra societat actual.
La cosa és que li surt bé. Principalment, perquè pocs autors són capaços d'aquest exercici de sinergia amb què poder plantejar en última instà ncia disquisicions de tota mena amb aquesta lectura metafòrica de les ficcions. La ciència-ficció, el suspens o fins i tot el terror són espais on Carmen desplega aquesta capacitat per a l'ambivalència literà ria.
Però més enllà del que es tradueix a l'espanyol fins ara d'aquesta autora nord-americana, les seves referències a Gabriel GarcÃa Márquez com a referent de primer ordre ens fan sospitar que també hi ha espai en la seva bibliografia per a aquest à mbit narratiu de l'realisme mà gic, on tot té cabuda si se sap compatibilitzar l'onÃric o el fantasiós amb una ubicació espai-temporal absolutament tangible.
Top llibres recomanats de Carmen MarÃa Machado
El seu cos i altres festes
Si fa poc parlava de l'argentina Samanta Schweblin com un dels grans referents de l'relat modern, en aquesta ocasió vam pujar milers de quilòmetres al continent americà per trobar a la nord-americana Carmen MarÃa Machado.
I en tots dos extrems del més extens dels continents gaudim de dues plomes vertiginoses, dotades d'aquesta capacitat especial de qui es lliura a el relat i la seva fugacitat com a eina narrativa capaç de suggerir o projectar a la mà gica sÃntesi d'història i llenguatge.
En el cas d'aquest llibre seu cos i altres festes, Carmen MarÃa aborda el feminisme amb el seu necessari interès reivindicatiu, marcat sobretot des del fÃsic i amb un interessant punt surrealista que sorgeix de la integració d'aquesta intenció concienciadora amb la propensió natural d'una autora embarcada habitualment en relats fantà stics o de ciència ficció. Una cosa aixà com seqüeles lliures de El conte de la Criada, de Margaret Atwood.
La qüestió és que en la conjunció d'intencions, amb el vibrant ritme del que breu i el seu mà gic brillantor de sÃmbols que acaben sent fonaments del narrat, la lectura avança amb aquest gust del que harmònic quan un volum de relats acaben tocant la mateixa simfonia .
El feminisme des del paranormal, reflex indubtable del procés d'estranyament i alienació que acompanya l'evolució d'una societat que promet integració de la dona però que, baixant al fang de la realitat, sempre s'acaba embussant en molts bassals. Dones enmig de moderns apocalipsis, o com a velles plagues bÃbliques, o sigui, res que no surti de la seva eterna assumpció de la seva natural condició davant d'un món entestat en la renúncia a allò femenÃ. Històries d'ultratomba per a altres dones que busquen la justÃcia impossible dels cossos ocupats per la violència d'un sexe que, paradoxalment, busca la perpetuïtat de l'espècie, segons marquen els cà nons morals. Poders extrasensorials com evolucions femenines necessà ries per assolir les exigències del seu univers i que fet i fet concedeix el do de l'enteniment complet de tot, fins i tot del sexual.
Sense oblidar un humor à cid (d'aquest que acaba despertant contrarietats després de la primera riure), i amb una nova intenció d'abordar el més Ãntim de la dona projectat cap a diversos supòsits fantasiosos, aquest volum de vuit relats acaba component un interessant projecte de feminisme . Un feminisme estès cap gèneres tan atÃpics com el terror, la fantasia, la ciència ficció i amb aquest pòsit de reflexió que sempre es pot extreure d'una bona obra que divaga des de la fèrtil imaginació, però que fa ús del seu focus extern per observar el nostre món amb més perspectiva.
A la casa dels somnis
O quan la literatura és un acte de valentia, una exposició de l'à nima malmesa qual ecce homo. Tots vam acabar fent literatura en el relat de les nostres vides en la mesura que les nostres realitats són gairebé completament subjectives. La qüestió és saber extreure d'aquesta subjectivitat la noció més objectiva, la que sintonitza amb qualsevol altra à nima que en essència comparteix la veritat última de les coses.
Quan era una jove aspirant a escriptora, Carmen Maria Machado va conèixer a una noia menuda, rossa, de classe alta, llicenciada a Harvard, sofisticada i fascinant amb la qual va iniciar la seva primera relació lèsbica, després de diverses experiències sexuals amb homes. La noia posseïa una idÃl·lica cabana a Bloomington, Virginia: la casa dels somnis de l'tÃtol. Però els somnis es van convertir en malsons quan la núvia de Machado va començar a mostrar-se gelosa, controladora i paranoica, per després acusar-la de enganyar-la amb tothom i acabar agredint-verbal i fins i tot fÃsicament.
Aquest llibre és el testimoni d'una relació tòxica, que en aquest cas no té com a agressor a un home heterosexual de mentalitat patriarcal i masclista, sinó a una lesbiana. I aquest és un primer element que dóna valor a el text: la denúncia de la violència en la parella dins de la comunitat estrany. Però la qualitat excepcional de la proposta de Machado va més enllà : en lloc de quedar-se en un mer exercici de testimoniatge personal, utilitza la història viscuda -i sofrida- per explorar més a fons el tema, jugant literà riament amb ell. I ho fa mitjançant la manipulació dels gèneres narratius -la novel·la romà ntica, l'eròtica, la d'iniciació, la de terror ... -, la qual cosa li permet explicar la seva història i reflexionar alhora sobre com comptem tots les nostres.
El resultat: una nova mostra de l'talent immens i transgressor de Carmen Maria Machado, una de les veus femenines més radicals i lúcides de l'panorama literari contemporani, capaç de combinar l'exploració formal amb una transparència absoluta en el relat de l'experiència viscuda i la sexualitat . El llibre és una pirueta literà ria brillantÃssima i seductora, aixà com un testimoni d'una sinceritat aclaparadora sobre els abusos emocionals i fÃsics.
