Los 3 mejores libros de Alex Michaelides

Hay países o regiones con una gran cantera de autores del género de turno (no podemos obviar al noir nórdico como paradigma). Pero también encontramos, por el contrario, a escritores de países sin cantera que acaban siendo la parte por el todo y sobresaliendo amb el seu nom com a bandera. Precisament per irrompre des d'un erm de desconeixement de lectors de tot el món respecte a aquesta procedència menys popular.

el xipriota Alex Michaelides ja no té res a envejar a altres de la seva generació com el mateix Juan Gómez Jurado, si miramos de puertas hacia adentro. Y eso que Michaelides apenas ha dado comienzo a su carrera literaria, asentándose en el suspense más despiadado, en los giros ingeniosos y en la tensión que avanza desde el desconcierto fronterizo con el miedo.

No podía ser de otra forma para un narrador acostumbrado, hasta su primer gran éxito en novela, a escenarios más tangibles como guionista de cine. Pero es que la literatura es lo que tiene, no se depende de nadie, ni productores, ni actores, ni presupuestos ingentes para efectos especiales, ni licencias de rodaje. Todo nace de la imaginación y desde ahí se extiende a unos lectores ya encandilados con esas oscuridades propuestas por Michaelides.

Més enllà de la natural tirada de tot escriptor de gènere negre per la criminal, el de Michaelides es tracta en el fons de thrillers de dins cap a fora, partint de les pors i les tensions sota la pell dels seus personatges. Els casos no resolts transcorren així en paral·lel a la pròpia vida dels seus protagonistes. El conjunt de les seves novel·les són trencaclosques de enganyoses peces, gegantins laberints sobre les culpes, secrets i altres mapes de la destinació d'aquelles que semblen estar a punt de ser devorades per la foscor. Una perdició que passa davant dels nostres ulls just abans de veure'ls aparèixer en els noticiaris amb el seu escabrosa història. Així sí, podem per fi conèixer a l'detall els morbosos detalls de tot el que esdevé en aquest costat salvatge ...

Top llibres recomanats d'Alex Michaelides

La pacient silenciosa

La Justícia busca gairebé sempre el rescabalament. En cas que no es pugui, o fins i tot si es pot rescabalar d'alguna forma però preval algun dany, disposa també d'el càstig com a eina. De qualsevol manera, la Justícia necessita sempre la veritat objectiva des de la qual qualificar uns fets.

Però Alícia Berenson no està disposada a manifestar res aclaridor davant les evidències que l'assenyalen de manera indefectible cap a l'assassinat del seu marit. Sense testimoni de l'acusada, la Justícia sempre sembla coixejar. Més encara per a una societat que observa atònita a una dona els llavis segellats no expliquen res, no aclareixen res. I el silenci, és clar, desperta els ecos de la curiositat en tota Anglaterra.

Si l'argument inicial ja convida a aquesta especial i fascinant sensació de suspens d'una manera introspectiva cap al personatge d'Alícia, d'acord Theo Faber pretén endinsar-se en aquests motius segellats, la trama cobra més i més tensió.

Alicia Berenson i les seves circumstàncies com a base d'estudi per a aquest psicòleg entestat a aportar llum. Una artista de prestigi amb una vida aparentment normal. Fins a aquest clic al cervell seguit de cinc trets al cap del seu marit ... Després el silenci.

Theo llega hasta la cárcel en la que Alicia cumple su condena. El acercamiento a la mujer, evidentemente no es nada fácil. Pero Theo tiene sus herramientas para ir atando algún cabo, tirar de algún hilo desde ese silencio como refugio, pero del que todo humano debe salir de vez en cuando como animal en su madriguera. No solo las palabras transmiten información…

Fins que Theo arriba a plantejar-se conèixer-ho tot. Perquè ell, l'única persona que s'està acostant, descendint a el pou de la psique d'Alicia, comença a témer quedar-se també sense llum davant la terrorífica veritat última que pot esperar-i que ho trastocarà tot.

La pacient silenciosa, d'Alex Michaelides

les Donzelles

El término doncella suena tan arcaico como siniestro porque incluso apunta a la visión de la sexualidad femenina como un trofeo. Y porque despierta esa aberrante sensación de la masculinidad como una perversa noción de superioridad. Una superioridad de la que puede desprenderse la aviesa idea de que ellas le pertenecen. Porque sólo él es capaz de guiarlas y convencerlas para que se entreguen en cuerpo y alma…

A sus treinta y seis años, Mariana intenta recuperarse de la pérdida de Sebastián, el gran amor de su vida, ahogado durante unas vacaciones en una isla griega. Ella trabaja en Londres como terapeuta, pero cuando su sobrina Zoe, la única familia que le queda, la llama desde Cambridge para contarle que Tara, su mejor amiga, ha sido brutalmente asesinada cerca de la residencia de estudiantes, decide acudir en su ayuda.

Allà coneix a Fosca, un carismàtic professor de Filologia Clàssica. El professor manté un grup d'estudi amb un nombre molt selecte de deixebles, totes belles i de famílies elitistes, de què Tara formava part: les Donzelles. Al dormitori de la jove, Mariana troba una postal amb uns versos en grec clàssic que exigeixen un sacrifici. Aviat els cadàvers d'altres Donzelles aniran apareixent al campus amb els ulls arrencats i amb una pinya a la mà, i Mariana no només s'haurà d'enfrontar a la resolució d'aquests crims, sinó als fantasmes del seu propi passat.

La fúria

Las emociones más antagónicas y su fatal encuentro en los polos. Too much love will kill you, como decía el bueno de Freddy Mercury. Nada más cierto y nada más conocido por quienes consigue llegar a lo más extremo del amor, allí donde la vida duele y desgasta, tan solo de pensar que pueda darse la existencia sin ese otro ser amado. La locura entonces no es otra cosa que la razón, que como diría Heine, ha tomado la firme determinación de volverse loca.

Esta es la historia de un asesinato. O quizá esto no sea del todo cierto. En el fondo, es sobre todo una historia de amor. Lana Farrar es una antigua estrella de cine, un icono de la moda admirado durante años. Desde que su marido falleció, vive reclusa en su mansión de Londres. Cada año invita a sus amigos más íntimos a escapar del clima inglés y pasar la Pascua en su idílica isla griega privada, un pequeño islote de lujo azotado por un poderoso viento que los lugareños llaman «la furia».

Cuando la furia deja al grupo atrapado en la isla sin poder salir, las viejas amistades acaban sacando a flote el odio, la envidia y el deseo de venganza reprimidos durante años. Y, de repente, alguien desaparece. Así se inicia un juego de encerronas y trampas, una batalla de ingenio llena de giros y sorpresas que desemboca en un final inolvidable donde resuenan los ecos del temible The Grove, el célebre hospital psiquiátrico de La paciente silenciosa.

Valorar post

Deixa un comentari

Aquest lloc té validesa Akismet per reduir el correu brossa. Aprèn com es processen les dades dels teus comentaris.