Els 3 millors llibres de Tamara Tenenbaum

Quan un descobreix escriptores com Schweblin o Tenenbaum sembla que s'ha acostat a la narrativa alemanya. Però tant Samanta com Tamara, els noms que precedeixen aquests cognoms, pertanyen a autores argentines que ens aproximen a les seves narratives amb vitola de Buenos Aires, per capitalitzar també una literatura argentina amb vímets d'universalitat.

Això de Schweblin és ja un efecte internacional de gran importància. Per la part que toca a Tenenbaum la seva obra parteix de contrastos culturals que sintetitzen i fonen en un gresol, d'una banda, aspectes d'una educació estricta, i de l'altra el creixent interès pel descobriment i la tendència natural al qüestionament de l'esperit crític, de l'escriptora a les planes que troba multitud de fonaments sobre el que escriure.

Partint de l'assaig a tomba oberta sobre el nou món que s'anava obrint, Tenenbaum finalment també va arribar a la novel·la mantenint aquesta voluntat per fer crònica del seu món, de la sortida de la crisàlide que és tota societat tancada…

Top 3 llibres recomanats de Tamara Tenenbaum

La fi de l'amor: Estimar i follar al segle XXI

Si Déu no existeix, tot és permès, que diria Dosotievski. I si el matrimoni ja no és la institució sacrosanta que era, doncs aleshores passa tres quarts del mateix amb l'amor…

Tamara Tenenbaum va aprendre els costums afectius i sexuals del món laic com una antropòloga que descobreix una civilització desconeguda. A partir dels seus estudis de filosofia i la militància feminista, de les converses amb amics i companyes, de la seva pròpia experiència i fins i tot del seu propi cos, recorre en aquest llibre els desafiaments a què s'enfronten avui els i les joves a l'inici de la seva vida com a adults.

La fi de l'amor explora què passa quan el matrimoni o la parella monògama ja no són un objectiu vital, com ho va ser per als nostres pares i avis. Des del valor de l'amistat fins a la cultura del consentiment, passant per la maternitat, la solteria, el poliamor, les parelles obertes i el funcionament de les tecnologies del desig com Tinder, Tenenbaum es capbussa a l'univers dels afectes per celebrar la fi de l'amor romàntic i proposar que, de les cendres, surti un amor millor, que faci més lliures a homes i dones.

Ningú viu tan a prop de ningú

La imatge de les comunitats ultrareligioses com una novel·la escrita per George Orwell té aquesta noció del que és distòpic ja inserit en els nostres dies. La qüestió és que no parlem d'autòmats que assumeixen eslògans sinó de persones capaces de despertar malgrat tot…

En aquestes pàgines d´un realisme cru, irònic, pertorbador, es colen escenes de la cultura jueva amb el teló de fons del barri porteny d´Onze. Contra ell es retallen, una mica correguts, els personatges d'un univers claustrofòbic, potser autobiogràfic, que té la família i la comunitat com a centre.

Tot i que allà tots semblen conèixer-se, el contacte genuí, l'emoció oberta, l'acostament sense mediacions resulten esquius i insuficients. «Suposo que és una cosa molt de l'època –afirma Tenenbaum–, la sensació d'estar sempre envoltats de gent però molt sols, cadascú al seu ball. Gairebé totes les històries són deformacions d?històries de gent que conec, anècdotes que em van explicar o coses que em van passar a mi».

Totes les nostres malediccions es van complir

Per maledicció la de Casandra, que precisament sabia tot el mal per venir. Després d'aquesta idea del profètic com una mera deducció, des de l'esdevenir dels esdeveniments, trobem el despertar d'una consciència irreductible.

Narració del trànsit de la infància a la maduresa d'una noia que va créixer en una comunitat jueva ortodoxa fins que, un matí d'hivern, quan només tenia 5 anys, una bomba es va emportar la vida del seu pare i va fer esclatar totes les seves certeses. Sense una figura paterna, la protagonista creix en un ambient dominat per dones fortes, cosa que li donarà la determinació necessària per qüestionar els mandats religiosos que l'envolten i les limitacions imposades pel seu gènere.

Tamara Tenenbaum narra una història personal que és també generacional, travessada per una tensió latent que modela tots els enllaços. Mitjançant un estil sec, irònic, amb centelleigs intel·ligents d'humor, l'autora descriu el clima de la seva infantesa i la seva adolescència dins de l'ortodòxia i la seva ruptura simbòlica i real a la recerca d'horitzons menys asfixiants. Aquesta cerca portarà la promesa de la llibertat sexual i de l'amor, però també el desconcert, la inadequació a un món que ja no ve dissenyat per endavant.