Hi ha alguna cosa de rabiosa sinceritat en els escriptors que no mantenen aquesta cadència regular que tota pauta supervendes recomana. Perquè de vegades es tenen coses que explicar i en altres ocasions simplement no. Zarraluki és un d'aquests narradors guadianescos. Un autor que emergeix si més no se'ls espera per rescatar bones històries de la actualitat de torn o d'altres èpoques. Perquè clar, el repòs assegura fondària o al menys major càrrega d'essències des de nivells freàtics insospitats, allà on transcorre en llera l'ànima humana.
La qüestió en el cas d'aquest autor barceloní és observar el seu esdevenir literari amb aquest gust pel descobriment. Perquè quan un escriu si té alguna cosa que explicar, els seus llibres acaben per compondre simfonies independents. I només l'empremta creativa del seu autor aconsegueix sostenir la reverberació final des de tants focus.
Històries d'aquí i d'allà, amb evocacions a l'autor jove que descobreix la literatura com a experiment i expiació. O com aquest altre escriptor que ja ha assumit la relació d'amor odi amb una literatura que no exorcitza ni tan sols és placebo, però que desperta aquesta guspira necessària de la vida urgent. Per això autors com ell deu ser que escriuen quan volen i sobre allò que volen. No els queda cap altra als escriptors com als superherois lliurats a la seva missió amb els seus sempiterns conflictes…
Top 3 novel·les recomanades de Pedro Zarraluki
La corba de l'oblit
Els plans perfectes es mouen com aquestes tempestes perfectes amagades després plàcides calmes chichas. Perquè una cosa és com es planegen uns dies de festa en brindis per l'amistat i una altra ben diferent el que acaba per entendre aquest atzar que és el destí per desbaratar tot.
Al mes de juliol de 1968, Vicente Alós i Andrés Martel, dos amics que superen de llarg la cinquantena, arriben a Eivissa en vaixell des de Barcelona. Tots dos estan en un moment difícil de les seves vides: Vicente s'ha separat de la seva dona i Andrés acaba de quedar vidu. Els acompanyen les seves filles, Sara i Candela, que tot i haver-se criat juntes són molt diferents entre si. A l'arribar a l'illa s'instal·len en un hostal solitari situat en una apartada cala, i així comença un llarg i en aparença afable estiu.
Però una absurda tragèdia, vells rancors i desencontres mai resolts viatgen també amb Vicente i Andreu. Mentre ells reviuen poc a poc aquest passat, les joves hauran d'afrontar les inquietuds d'un futur que, sota els ecos d'un món convuls, es presenta davant d'elles com un abisme insondable. La corba de l'oblit aprofundeix en els problemes, les angoixes i les esperances de dues generacions que en un moment diferent però crucial de les seves vides s'enfronten a les trampes i els desitjos de l'esdevenir de el temps.
Un encàrrec difícil
En la immediata postguerra espanyola, quan tot el que conforma la societat s'ensorra i desapareix, quan s'han perdut tots els referents, només la serenitat i el lliurament d'algunes persones aconsegueixen que la vida segueixi el seu curs. En Un encàrrec difícil, l'esposa d'un enemic de l'alçament i la seva filla són represaliades i enviades a un desterrament forçós a l'illa de Cabrera on unes menudes barraques, una cantina, algun pescador, un destacament militar -alertado pel possible atac de l'exèrcit anglès- i un ermità alemany formen el succint paisatge de possibles companyies.
Mentre, a Mallorca, un home s'encarrega dels treballs més desagradables a canvi que les autoritats li perdonin un tèrbol passat; en aquesta ocasió cal acabar amb la vida d'un espia alemany que ha traït el Tercer Reich i que s'amaga a Cabrera.
T'espero dins
En els relats breus es descobreixen els motius per a l'escriptura de cada autor. Perquè en els personatges d'existències menudes enfrontades a escenaris fugaços, s'escapen aquests matisos del que cada narrador busca en la seva literatura. Escriure és una altra forma d'aquesta anhelada recerca que fonamenta el racional i l'humà. En aquests relats assumim les poques respostes que queden ...
Els personatges d'aquestes històries no saben que se'ls observa. Una nena ensenya al seu pare a fer-se el dormit per escapar de les situacions sense sortida; una dona gran que veu per primera vegada la televisió descobreix amb el Padrí la relació entre el temps i les llagostes; la conversa entre dos germans es converteix en una rebel·lió contra la vida que els va donar el seu pare; Sonia engoleix pots de llet condensada com alleujament davant un present que la desborda ...
I és llavors quan arriba l'instant en que alguna cosa de vital importància canviarà per a ells, sense que encara siguin conscients del que succeeix. Qualsevol de nosaltres, d'haver estat observat en un moment de fràgil intensitat, podria habitar aquest llibre. Amb el seu característic humor i la seva finíssima elegància, i també amb una inesgotable tendresa, Pedro Zarraluki revela la inesperada capacitat d'unes vides que semblen haver tocat fons per ressorgir amb imaginació i recuperar la seva dignitat.
