Apuntar a autor francès sorprenent estant aquà Michel Houellebecq mai és assumpte fà cil. Però no cal restar mèrits a un Pascal Quignard que d'entrada part d'igual aa igual amb el susdit, sent ambdós premi Goncourt. A la fin la literatura ha de ser literatura, no només postureo o excentricitat. I en la determinació gairebé ermitana de Quignard per lliurar-se a les lletres hi ha molt d'aquesta voluntat irreductible per l'ofici d'escriure sobre tota la resta.
Si hi ha autors que anomenem existencialistes, com Milà kundera o Proust, cadascú amb el seu punt més literari o filosòfic, allò de Quignard supera aquest llistó de les preguntes a posteriori sobre la vida i s'endinsa a l'avantsala de la vida mateixa. El fet que un individu es pregunti Per què jo? Com aquest motiu, coincidència, casualitat o causalitat que ens ubica al món, serveix d'arrencada al rerefons recurrent de Quignard.
La qüestió és dotar de literatura la idea, revestir-ho tot amb trama i personatges. D'això en tracta l'ofici i la decisió de ser escriptor. Amb la idea ressonant de fons cal centrar-se en la creació, convèncer-se de ser un nou Déu amb la comanda de generar guspires de vida…
Top 3 novel·les recomanades de Pascal Quignard
Les solidaritats misterioses
D'acord l'autor avança en la seva obra, la causa, el motiu, el motor ..., el que sigui que determini l'acció d'escriure es va manifestant de manera més oberta, sense embuts ni deutes ni culpes. La joventut és irreverent a la vida, però en la literatura és la vellesa la qual es desfà de tots els tabús per lliurar-se a l'apassionada llibertat de l'escriptura més descarnada.
Claire, una dona de quaranta-set anys al cim de la seva carrera professional, abandona el seu treball, el seu apartament a ParÃs i tot el que fins aleshores ha conformat la seva vida per tornar a el poble de la Bretanya on va créixer. Allà retroba per casualitat a la professora de piano de la seva infà ncia, qui li proposa anar a viure amb ella.
A poc a poc es reinstal·la en el lloc, retroba el seu primer amor i estableix una profunda relació amb el seu germà menor. De forma inesperada, la seva filla, a la qual no havia vist des de fa vint anys, torna per estar amb ella.
De forma polifònica, tots els personatges que es relacionen amb Claire evoquen a aquesta dona la història i destinació es converteix en cada vegada més sorprenent, a mesura que es desvetllen els secrets de famÃlia, la gelosia i la violència oculta que nien en els protagonistes de aquesta novel·la profundament inquietant i d'una bellesa sòbria i envoltant que rastreja sense fi l'enigma que constitueix el fet d'estar al món.
les llà grimes
Què deparava a una Europa centre del món però encara treta de confins foscos i misteriosos? La visió des d'una mena de relació tel·lúrica entre l'home tret de la modernitat i el vell continent, ja entrant a l'angoixa de lluites que serien grans guerres. Personatges que componen traços d'història des d'una intrahistòria mà gica de focus superposats.
Una novel·la que pren la forma d'una llegenda o un poema, en la qual es narra el destà oposat de dos bessons: Nithard, nét de Carlemany, erudit, literat, escrigui, i Hartnid, viatger, mariner, guerrer, vagabund. Dues destinacions, dues formes d'estar al món, dos fragments separats que, a mesura que avança el llibre, formen un mateix teixit, una unitat, una harmonia secreta sota la qual s'amaga la creació d'el món modern, ja que compta el naixement d'Europa com fèrtil cruïlla de cultures.
Un lloc aquesta Europa, on l'entesa entre els diferents pobles, la comprensió mútua de les seves particularitats i de les llengües era més important que les fronteres o els incipients nacionalismes. Un llibre que entrellaça amb elegà ncia mites, cants, poemes, contes, meditacions i somnis.
El sexe i l'espant
Resulta summament curiós el trasllat que Pascal aconsegueix des de l'individualisme més marcat en les seves pulsions més Ãntimes fins a la generalitat, allò social. Però al capdavall la moral és una translació que es mou com a corrent elèctric, assaltant consciències al ritme sincopat de la necessà ria convivència.
Quan les vores de les civilitzacions es toquen i es superposen, es produeixen sacsejades. Un d'aquests sismes va tenir lloc a Occident quan la vora de la civilització grega va tocar la vora de la civilització romana i el sistema dels seus ritus: quan l'angoixa eròtica es va convertir en fascinatio i el riure eròtica en el sarcasme de l'ludibrium.
En aquest llibre torbador Pascal Quignard intenta comprendre com, durant l'època d'August, es va produir aquesta mutació que encara ens envolta i ens afecta. Per a això es submergeix amb l'ajuda dels clà ssics en la contemplació de les enigmà tiques figures dels frescos pompeians, que l'erupció de l'Vesuvi ha conservat intactes fins als nostres dies. El resultat és una extraordinà ria indagació sobre el que suposa portar en nosaltres el desconcert d'haver estat concebuts.
