Els 3 millors llibres de Maria Folguera

Hi ha creadors que abasten i estrenyen. Maria Folguera es una escritora en su mayor extensión de la palabra. Novelas, ensayos y obras de teatro. La cuestión es escribir como quien da vida a personajes necesarios que empujan por salir de ese escenario íntimo de la imaginación de todo narrador. Solo que en el caso de María, esa imaginación está poblada por muchos más personajes esperando impacientes en la cola de las próximas historias por contar.

Así que, despegando en eso de narrar a los veintitantos, y sin parecer que el desfallecimiento o el desánimo asomen como horizonte creativo, nos encontramos con una escritora en la que confiar para buscar esa catarsis que en todo lector puede ocurrir. Sobre todo cuando se descubre ese libro oportuno. Porque escribir buenos libros es tirar de esa empatía que valga para todos en cualquier momento o para cualquiera en todo momento.

El truc resideix en els personatges, en aquests protagonistes dins dels quals poder habitar de manera absolutament mimètica. I quan una escriptora té aquesta empremta que irromp tan aviat és perquè té el do per fer-nos viure en aquests altres que habiten les seves trames.

Top 3 llibres recomanats de Maria Folguera

Germana. (Plaer)

Aquesta és la història d'una amistat de deu anys, dels vint als trenta-sis, però podria ser la faula de l'rizoma i la papallona: la protagonista s'enfonsa en l'arrelament (viu a la casa familiar, té una filla, escriu ), mentre la seva amiga és actriu, cantant, remolí de photocall i planeja anar-se'n per enèsima vegada, fugir de Madrid, a Texas potser. També és la història d'un afany: la narradora escriu la Enciclopèdia dels Bons Estones de les Escriptores, Una obra que aconseguirà parlar de plaer. S'ha acabat el martirologi, es van acabar els drames i el sacrifici com a única versió disponible.

Germana. (Plaer) està basat en fets reals, però ficciona i fantasieja. L'autora indaga sobre el que van callar algunes escriptores que admira: Elena Fortún, Rosa Chacel, Matilde Ras, Carmen Laforet, María Lejárraga, o Teresa de Jesús. Els seus textos, escrits des de la repressió, l'ambigüitat, el menudísimo gaudi o el dubte, la van ajudar en aquella primavera de 2020, quan la seva amistat es va mirar a la llum d'un trencament inesperada.

Germana. (Plaer)

Els primers dies de Pompeia

Al Madrid dels anys més durs de la crisi, capital de la lava i la cendra financeres, dues dones denuncien la fallida moral amb una performance d'alt risc que posarà en perill els plans financers de la presidenta de la Comunitat.

Maria Folguera traça en Els primers dies de Pompeia una mena de passadís històric entre dos mites: la Pompeia que va sepultar el Vesuvi i el Madrid que va poder sepultar EuroVegas. Si la ciutat romana va patir un volcà, Madrid va patir a la seva presidenta.

Per l'escenari d'aquesta ucronia política transiten actors, dramaturgs i artistes de carrer; però també consellers i bocamolls, falsos terroristes i, sobretot, una dona activista, que potser és el Segismundo del nostre temps.

Tot és teatre; tot, representació. Maria Folguera es llança a parlar-nos de l'íntim i de la cosa pública, de la dona i de les seves decisions crucials, de precarietat i d'empenyorament artístic; de l'teló que moltes vegades cal atrevir-se a baixar.

Els primers dies de Pompeia

La guerra segons Santa Teresa

Com va fer Terea de Jesús per viure tantes vides, per dividir-se, multiplicar-se i continuar provocant la nostra inquietud? El text original de Maria Folguera, atea i filla d'ateus, parteix del desig de comprendre l'experiència de la mística. La santa respon amb fragments del cèlebre Llibre de la vida i de Meditacions sobre dels Càntics. Però hi ha altres convidats: què pensava Simone de Beauvoir de tot això? ¿En què s'assemblen els llibres de cavalleries a les sèries com The Wire o Los Soprano?

La guerra segons Santa Teresa
Valorar post

Deixa un comentari

Aquest lloc té validesa Akismet per reduir el correu brossa. Aprèn com es processen les dades dels teus comentaris.