Els 3 millors llibres del satíric Gran Wyoming

Jordi Hurtado posseeix el do de la immortalitat (maquillatge mitjançant, que després surt un llit a primera hora i pot semblar Nosferatur amb ressaca). Però el de l' gran Wyoming a bord de programes de diferent calat des de la seva llicenciatura en medicina és tan anòmal com divertidíssim en última instància i oportú fins i tot per passar-se pel forro el codi deontològic periodístic de la companyia de torn (gairebé sempre més crematológico que deonto ... el que sigui).

La qüestió és que jo ho vaig descobrir als noranta i ja mai no ho vaig deixar de veure. No per voler, sinó per imposició. Enceses un canal i sortia el Wyoming presentant programa després de programa o de cameo a la pel·li de torn (l'explotació del culte al cos no és res de nou en la selecció de presentadors i actors). I suposo que així li vaig anar agafant el punt. Fins al punt que avui puc recordar fins i tot amb certa morriña algun dels seus pitjors xous…

Però aquest metge, a més de destrossar programes de televisió amb el seu vocalització impossible també escriu els seus llibres. I d'això toca parlar avui ...

Top 3 llibres recomanats del Gran Wyoming

La fúria i els colors: Drogues, política i rock & roll

«La meva vida ha estat pintoresca, per descomptat, però jo no em veig explicant com un relat lineal. Per a mi l'important no és el que jo he anat vivint, sinó que el veritablement interessant és ficar aquesta vida en el context del que passava al voltant. » El jove José Miguel ja ha acabat la universitat i comença la seva etapa com a metge en pràctiques. Espanya vivia en una dictadura; anar a la universitat franquista era tota una aventura. Fill d'una família nombrosa de classe mitjana, tenia pressa per sortir i viure el que en aquest país de tons grisos estava vedat.

L'estranger, com a metàfora de llibertat, i la faràndula, com a alternativa d'una existència en tecnicolor, esdevenen opcions a l'abast de la mà. A través d'elles, Wyoming descobrirà un altre camí que canviarà el seu destí per sempre. El resultat és un llibre de Wyoming memorialístic, però amb un gran component reivindicatiu i de míting, com ja va tenir en la seva obra No estem bojos, gran èxit en llibreries.

A les seves pàgines hi ha un interessant retrat de la Transició, de les contradiccions entre l'Espanya hereva de la recent dictadura i la que despertava a la modernitat dels 80. Les drogues, el sexe, la música ... es barregen amb la política i la lluita per trobar un lloc professional propi. Una breu història de l'Espanya de la Transició explicada des dels personatges quotidians. Un llibre peculiar que barreja vida, crònica i política.

La fúria i els colors: Drogues, política i rock & roll

'De genolls, Montsó!

Torna el Gran Wyoming a les llibreries per la porta gran. Fill dels cinquanta, nen dels seixanta, contestatari i hippy en els setanta, l'artista i originalíssim personatge conegut com a Gran Wyoming va tenir una infància que avui consideraríem assilvestrada. Els nois de llavors es passaven la vida a la intempèrie, al carrer o al prat, més que res perquè a casa molestaven. El petit Montsó va anar obrint els ulls a la vida en un ressec poble manxec i al barri madrileny de Prosperitat, en aquells dies una mena de regne o república independent de el llunyà centre de la capital.

Aquest llibre ens recorda amb extraordinària vivesa i molta passió com era la vida a la llarga recta final de l'franquisme. Una evocació a estones crua, a estones divertidíssima, on l'autor no esquiva res, ni tan sols els defectes que, ja de petit, li adornaven a ell mateix. Un desenfadat fresc de l'Espanya de llavors; quan la gent se senyava a l'trepitjar el carrer, quan a comissaria, a la caserna oa la parròquia et donaven certificats de bona conducta, quan de sol a sol els camperols es deixaven la vida als secans i els nens, plens de crostes i macadures, feien el que els donava la gana fins que tornaven a casa, fins i tot marranades que el petit Montsó no entenia:
«Jo venia d'un lloc on la pixa no s'ensenyava». De l'sòrdid col·legi de pàrvuls a la llibertat d'el Ramiro, la recaiguda en els Agustins. L'Opus, l'OJE, la Facultat de Medicina i l'antifranquisme. I, més tard, l'estranger: Amsterdam, Irlanda, Londres. Ciutats en què el sexe i la música eren gairebé una religió.

'De genolls, Montsó!

No estem bojos

Aquest llibre és el cop que estremirà a tots els lladregots i enemics de el progrés en general. Un fantasma recorre la Moncloa, la Zarzuela, Brussel·les, el Vaticà i el Bundesbank: l'amenaça d'un metge que sap diagnosticar, un mestre de la comunicació que sap explicar els seus diagnòstics. L'obra demolidora d'un geni que no utilitza més armes que la paraula, ara que encara l'acompanya la memòria, i certa ajuda de la Wikipedia.

Un relat ple d'humor, ironia i crítica social que ens explica cruament per què estem atrapats en aquest terrible moment polític i ideològic. El manifest definitiu en el qual batega tota la indignació, tota la passió i tot el sarcasme que avui sacseja la societat sencera.

No estem bojos

Valorar post

Deixa un comentari

Aquest lloc té validesa Akismet per reduir el correu brossa. Aprèn com es processen les dades dels teus comentaris.