Els 3 millors llibres de Sebastián Roa

Terol existeix i els seus escriptors transcendeixen. Exemples com els de Javier Sierra o Sebastià Roa apunten a aquest bressol literària de primer ordre per a aquesta província aragonesa. Amb Javier Sierra mig món gaudeix dels seus misteris amb pòsit històric. En el cas de Roa, i amb la Història com a suport, gaudim d'una visió del bélic que marca tota mena d'avatars històrics.

Suculentes trames entre conflictes territorials, religiosos o socials; estratègies pre bèl·liques i combats cos a cos. La violència també explica el nostre passat quan les fronteres depenien de nous llaços de sang, de decisions polítiques més interessades i d'altres arbitrarietats que només en la justícia de l'espasa podien trobar rescabalament. Sobretot això, i molt més podem trobar en una bibliografia de Sebastià Roa en expansió creativa.

Top 3 novel·les recomanades de Sebastián Roa

Nèmesi

La injustícia la va cometre Atenes. Atenes va incitar a la rebel·lió contra Pèrsia i va amuntegar la llenya per als incendis que van devorar ciutat rere ciutat. L'atenès que va calar la flama va ser Ameinias d'Eleusis. Per això Atenes també ha de cremar. Per això Ameinias ha de morir.

Segle V a. C. Artemisia de Caria és una dona singular. Última de la seva dinastia, governa Halicarnàs i comanda el seu propi navili de guerra, el Némesis. La seva arribada al poder ha estat de tot menys dolça: foc, terror, mutilació i esclavitud van sacsejar la seva ciutat i el seu llinatge, marcant el seu destí. El seu objectiu no és fàcil: redimir el nom de la seva família i alçar el bé sobre el mal, allò just sobre allò injust, la veritat sobre la mentida.

Haurà de trobar el causant: un marí atenès que navega en un sinistre trirreme negre, el Tauros. Encara que hagi d'enfrontar-se a les tempestes, enfonsar les naus de mitjana Grècia i calar foc a la mateixa Atenes. Això la portarà a recórrer el laberint d'illes i ports que creuen el mar Egeu, ia descobrir si té la força i la voluntat necessàries per complir la seva missió. I tot sota l?amenaça de la imminent guerra entre perses i grecs.

Roa torna a la fascinant història de les guerres mèdiques, fins ara protagonitzada per reis com Leònides, estrategs com Temístocles o generals com Mardonio o Pausanias, però mai abans per una dona real, ferotge i intel·ligent, de vegades enamorada, una intrèpida navegant que es va convertir en el terror dels grecs. A través del diàleg amb Heròdot, Artemisia ens explicarà la seva vida des que es va convertir en tirana de Halicarnàs i va estar a punt de canviar la història d'Occident.

L'exèrcit de Déu

Ens ubiquem al cor de la Trilogia Almohade. En aquesta part nuclear de la sèrie gaudim d´una ambientació generosa i un desenvolupament de la trama captivadora.

Any 1174. L'imperi almohade, enfortit després de sotmetre tot al-Àndalus, es disposa a llançar els seus immensos exèrcits sobre els dividits regnes cristians, als pobladors dels quals obligarà a convertir-se a l'islam sota pena de passar-los a ganivet o fer-los esclaus. Davant el fanatisme africà, el rei Alfons de Castella intenta aconseguir un equilibri que superi les rivalitats entre cristians i porti a la unió contra l'enemic comú.

En L'exèrcit de Déu, les trames de passió, intriga, guerra i ambició s'entrecreuen de manera magistral. La constant rivalitat entre els reis de Lleó i Castella, auxiliats respectivament per les poderoses famílies dels Castro i els Lara, es veurà tamisada per la intervenció d'una bella i astuta noble, Urraca López de Haro, i per les maniobres a l'ombra de la reina Leonor Plantagenet. A la frontera amb l'islam, el cristià Ordoño de Aza es veurà atrapat entre l'amistat amb un andalusí, Ibn Sanadid, i la fascinació que hi desperta Safiyya, filla del rei Lobo i esposa del príncep almohade Yaqub.

Enemics d'Esparta

Pròmac i Veleka s'estimen. Però ell és un simple mercenari de sang mestissa, i ella pertany a la noblesa. No els queda cap altre remei que fugir a la recerca dels espartans, a qui Pròmac tant admira. Quan un altiu guerrer espartà rapta Veleka, Pròmac jura rescatar-la encara que hagi de buscar-la al cor de la mateixa Esparta. Però enfrontar-se al seu poderós exèrcit és un somni impossible. O potser no. A Atenes, un grapat d'exiliats conspira. Epaminones, Pelòpides, Agarista, Plató… A cadascú li mouen les seves raons, però tots comparteixen un objectiu: recuperar la democràcia arrabassada per Esparta.

Altres llibres recomanats de Sebastián Roa…

Sense ànima. La gesta de Simó de Montfort

Gestes hi ha més que herois reconeguts. Només cal deixar-se endur pel mim d'un historiador capaç de rescatar-nos històries que deixen bocabadats…

1206. Després de tres anys en una masmorra del desert sirià, Simó de Montfort torna a Normandia. Però el preu per la llibertat ha estat la renúncia a la pròpia ànima, la comissió d'un acte horrible les conseqüències del qual el perseguiran més enllà de la vida, durant tota l'eternitat.

Ansiós per arribar a la seva humil senyoria campestre, Simó recorre un món canviant, temptador, fins que es retroba amb la seva casta esposa, Alix de Montmorency, i amb una llar que ja no sembla la seva. La mala fortuna, els remordiments, la caiguda en desgràcia i la imminent guerra entre França i Anglaterra enfonsen cada dia més Simó i Alix.

Tot i que el seu destí no és desaparèixer de la història, sinó brillar en la lluita contra l'heretgia. Així, la recerca de la redempció els portarà des de Normandia al sud de França, a una terra assotada pel caos, la violència i la ruptura religiosa. A una societat dividida, sembrada amb tant d'odi que s'espera una collita copiosa de dolor i mort. A una guerra en què Simó de Montfort s'haurà d'enfrontar a un rei invicte.

Simón de Montfort, comparable al Cid en la seva fulgurant carrera militar, és un exemple medieval de gran guerrer i comandant eficaç, malgrat tot injuriat per la història, i titllat de fanàtic i sanguinari.

Sense ànima. La gesta de Simó de Montfort
Valorar post

Deixa un comentari

Aquest lloc té validesa Akismet per reduir el correu brossa. Aprèn com es processen les dades dels teus comentaris.