L'escriptura com a matèria d'estudi per desentranyar equilibris entre creativitat i voluntat, entre mètode i imaginació desbocada. L'obra de l'argentà Rodrigo Fresán és per moments una espiral de força centrÃpeta que ens magnetitza cap al nucli del que suposa entregar-se a narrar la vida. Sempre amb aquest component subjectiu que pot orientar-se cap a la ficció però que també apunta a la reflexió; a el pensament profund o fins a la divagació.
Serà que la literatura ho és tot, fins i tot el buit de l'foli en blanc quan ja es vaticina que no arribaran noves pà gines. Perquè l'ofici d'escriptor té aquest punt de final obert on qui ens escriu mai sap quan deixarà de crear vida. Excepte la part que li toca a un Rodrigo Fresán, qui en la seva trilogia aborda la seva visió sobre això d'escriure amb un aspecte de teoria finalitzada.
Des de la Stephen King des de la seva visió més particular a «mentre escric»fins Philip Roth amb la seva idea més coral a «l'ofici«. Qui més qui menys d'entre molts escriptors tracta de sintetitzar el que suposa escriure. Fresán l'enfoca tot en una trilogia analÃtica de la narrativa entre ficció i realitat, sota la seva perspectiva compromesa amb el desentranyat últims dels motius per escriure.
Top 3 llibres recomanats de Rodrigo Fresán
La part inventada
Res millor per començar a escriure sobre l'ofici de l'escrit d'abordar obertament aquesta part netament diferenciadora. Des de la forma fins al fons la narrativa és invenció. No es pot considerar d'una altra manera davant la subjectivitat de l'món ...
La part inventada busca resposta a aquesta pregunta (com funciona la ment d'un escriptor) endinsant-se en la ment d'un escriptor que tracta d'escriure la seva pròpia història. O de reescriure-a la seva manera. La història d'algú que va conèixer cert èxit fa uns anys, al segle i mil·lenni passat, però que ara sent que ja no hi ha lloc per a ell, ni en el món literari ni en el gran món. I que -entre les partÃcules accelerades de lletres de Francis Scott Fitzgerald, música de Pink Floyd, un antic joguina a corda i el paisatge de les platges de la infà ncia- creu que ha arribat el moment d'explicar la seva versió de l'assumpte ...
«Amb el temps, li preguntaran, una i altra vegada, allò de «Com se li ocorren aquestes idees que escriu?». Interrogant gairebé obligat a què es respon -al qual ell respondrà , sempre- amb vaguetats eternes o amb certeses que s'obliden a l'endemà . I es preguntarà a si mateix com és que mai li pregunten alguna cosa molt més important o, al menys, més interessant. Per què mai li pregunten «¿Com se li va acudir la idea de ser escriptor?».»
La part recordada
SÃ, tota literatura està impregnada de records, d'aprenentatges, de vivències. En la intenció més voluntariosa de la creació objectiva acaba per envair-la visió d'un món ajustat a circumstà ncies que ens componen, amb els seus records, tal com som. Com recorda un escriptor? La part recordada és el tercer i últim volum de la trilogia de Rodrigo Fresán, una obra clau en la literatura en espanyol del nostre temps.
I com recorda aquest Escriptor que alguna vegada va ser un prometedor Nextcritor i ara és tot just un Excritor. Algú que ja no pot escriure, però que tampoc pot deixar de llegir-se i de rellegir i d'evocar com va ser alguna vegada i com ja mai serà . Algú pensant que «Inventar era recordar cap endavant. Somiar era recordar cap amunt o cap avall. Recordar era inventar cap enrere ».
I aquà vénen de nou una joguina a corda marxa enrere i el fantasma de l'electricitat; la encimbellada i borrascosa Penélope i el seu fill perdut, 2001: a Espai Odissea y Full corredor; l'absent Pertusato, Nicolasito i l'ubic IKEA; la morta Satisfà i la morta Zzyzx i la difunta Nothing i la immortal Cançons Tristes; el irrealista Vladimir Nabokov i la surrealista famÃlia Karma; Desitjo Vostè Erem Aquà sonant en telèfons (in) mòbil (izantes) i la invitació al fet que entre Drà cula; el pertorbat Oncle Hey Walrus i una parella de pares models però poc modèlics; The Beatles i Els Beatles; un inexistent paÃs d'origen i una ciutat en flames; una nit inoblidable que es voldria reescriure; i tantes altres partÃcules accelerades i fragments solts i cèl·lules interconnectades a la recerca d'una trama que els contingui i els d'ordre i sentit.
Amb La part recordada, Rodrigo Fresán tanca el trÃptic el tema són les tres parts que intervenen en la redacció de les vides fictÃcies i en la narració de les obres reals. Parts que determinen la manera en què funciona el cap d'un creador que ja no creu en gairebé res excepte en aquelles històries en què s'aconsella tenir molt present a l'passat, perquè d'això depèn el futur. Aquestes històries a no oblidar mai però acordant-tot el temps que el que compten estarà sempre -voluntà ria o involuntà riament- modificat per qui les recorda després d'inventar i de somiar, aquà i allà ia tot arreu.
La velocitat de les coses
El relat com semblances essencials de les paradoxes erigides al llarg de la història des de la base de les contradiccions humanes ... Assajos i teories sobre la vida, amor, literatura, progrés, consumisme, societat, els argentins. I la mort.
Un home de lletres en un vaixell enlloc, un estudiós dels ritus fúnebres, un impostor abduït per una llegenda literà ria, un addicte a les festes, un sofert redactor de necrològiques, una nena molt lletja disposada a trobar proves de vida intel·ligent a altres planetes, un traficant de llibres acabats de morts, un perdedor obsessionat per 2001: odissea de l'espai, una invasora de piscines alienes, un jerarca nazi fascinat per un escriptor jueu, un perseguidor de les balenes del seu passat, un col·leccionista d'hotels, un caçador d'ossos sense nom, i un potser feliç presoner d'una misteriosa fundació destinada a perpetuar el gairebé extint art d'explicar contes. Catorze relats que amaguen la trama secreta d'una novel·la per armar.
