Després que Carmen Mola es desvetllés com un grup de tres escriptors. El proper pot ser que Nicolas Barreau, el reconegut pseudònim de novel·les roses pugui ser un grup de tres escriptores. I llavors la polèmica empataria dels dos costats i l'assumpte es tancaria. Tot i que de moment apunta a un mer exercici de pseudònim per a un rostre i poca cosa més.
De moment Nicolás Barreau sorprèn amb un ritme de publicacions infernal. TÃtols i tÃtols que van apareixent al mercat com si fos un esperit posseït o una intel·ligència artificial capaç de construir trames romà ntiques…
Finalment arriba el judici dels lectors i la validesa de les seves obres queda ratificada amb aquest segell de supervendes que s'acaba traduint a diversitat de llengües. Històries roses amb ParÃs com a epicentre on llum i amor es conciten amb una probabilitat molt superior a la de qualsevol altre lloc del món. I és que hi ha forces tel·lúriques com les de ParÃs que obren à nimes i emocions cap als amors més inesperats, intensos i vibrants…
Top 3 novel·les recomanades de Nicolás Barreau
El cafè dels petits miracles
En aquest llibre El cafè dels petits miracles, Aquest autor demostra per què ha arribat fins al capdamunt de l'gènere de novel·les romà ntiques. En ocasions sembla com si els lectors de romà ntica fossin tipus fà cils de conquerir a través d'històries meloses, senzilles, de prÃnceps i princeses i de finals esplendorosos.
Però no ha de ser tan aixà quan apareix un autor com Nicolas, fa una volta al gènere, ho planteja com una mica més i aconsegueix amb això arrossegar lectors i lectores amb absoluta rotunditat. El que Nicolas ha fet en aquest llibre és escriure sobre romanços d'avui però amb un punt de misteri. El seu protagonista, Nelly és una jove insegura, la tÃpica noia on s'endevina un gran món interior, cohibit per les pors i condicionants subjectius.
Però grà cies a aquest món interior, a aquesta inquietud que l'acaba impel·lida a moure's en qualsevol direcció, aquesta història romà ntica es dispara cap a camins més propis d'aquest gènere de misteri. Sens dubte és un interessant equilibri entre una trama rosa, amb un toc de comèdia, i un interessant enigma en què ens introduïm grà cies a una mimetització amb Nelly.
Però és clar ... l'amor. No podem extreure finalment una altra connotació principal d'aquesta història. Tot acaba movent-se per, per i cap a l'amor. El que acaba descobrint Nelly, el major enigma que acabarà obrint-se per a ella és estant enamorada pot trobar-se més a gust amb si mateixa, gaudint de carÃcies i petons que, d'alguna manera, acaben fent-nos millors.
El somriure de les dones
En alguna pel·lÃcula romà ntica recordo haver vist una llibreria anomenada Serendipia. L?assumpte apuntava una mica al mateix que el que passa en aquesta novel·la i que ens assalta amb la idea d?una lectura transformadora no només per a la protagonista que es refugia d?un ParÃs plujós en un llibre. Perquè també pots descobrir aquesta ciutat de la llum que només està esperant que amaini el temporal…
A ParÃs, de tant en tant, plou a cà ntirs i bufa el vent del nord tan fort que sembla no haver escletxa on refugiar-se. Com quan les borrasques arriben al cor i no sabem com ni on esperar que escampi.
Per a Aurélie les casualitats no existeixen. Una tarda, més trista que mai, es refugia en una llibreria i en un llibre. Adreçada a les seves pà gines, Aurélie retroba el somriure que creia haver perdut per sempre. I moltes coses més.
El temps de les cireres
Aurélie, l'encantadora cuinera que regenta el restaurant Le Temps des Cerises, al barri de Saint-Germain de ParÃs, i André, editor i escriptor d'èxit, són parella des de fa un any. El dia de Sant Valentà s'acosta, i amb ell la data perfecta per a una proposició de matrimoni, però abans que André pugui fer la gran pregunta, passa una cosa inesperada: el petit restaurant d'Aurélie rep una estrella Michelin i la jove cuinera no pot contenir la seva alegria... durant tres dies.
La sorpresa que semblava posar la cirereta a la felicitat de la parella ha estat només el resultat d'una confusió. I quan Aurélie coneix l'autèntic destinatari de la distinció, el xef Jean-Marie Marronnier, que no només cuina com els déus sinó que té un autèntic Monet penjat al seu restaurant, les coses es complicaran encara més…