Els 3 millors llibres de Nell Leyshon

La vena dramatúrgica de Nell Leyshon va desbordar naturalment cap a una novel·lística amb aquest punt de vides guionitzades per ser exposades sobre taules fetes de paper.

Intimisme amb pretensions culminades; immortalitat essencial que impregna les coses, les estades, els camins i senders d'algun camp anglès. La vida és bàsicament aquest escenari per on els personatges es mouen, declamen, sobreactuen si toca i viuen en darrera instància l'assaig general. Just abans d'una obra que no s'interpretarà mai, com insinuen les novel·les de Milà kundera.

Personatges precisament tangibles, plens de tacte. Però també darrerament sentits en la seva versió d'ànimes i ombres que habiten els llocs que encara no han estat devorats pel futur. Amb aquest deix de malenconia que té tot allò decadent, si s'analitza fredament el valor de qualsevol destinació humana perible.

Per això, la qüestió, l'afany per dotar d'una existència amb pòsit, només s'aconsegueix a la literatura sigui quina sigui la seva forma. I poc es pot immortalitzar allò merament cronístic. Queda l'intrahistòric, l'esdevenir dels personatges a l'època que escaigui. Escriure sobre el passat és reviure per sempre veus callades. Aquesta és la missió de Nell Leyshon ia fe que ho aconsegueix a cadascun dels seus llibres…

Top 3 novel·les recomanades de Nell Leyshon

De la color de la llet

Hi ha qui existeix i qui hi viu. De qui només existeix no se'n poden explicar grans històries. Els que viuen, per contra, aporten aquest punt homèric que treu el cap a tragèdies on es forgen petits grans herois a la recerca del seu retorn a la llar, si és que hi ha llar, o al descobriment d'alguna nova Itaca, si és que hi ha Itaca .

Elias Canetti va escriure que en les escasses ocasions en què les persones aconsegueixen alliberar-se de les cadenes que les lliguen solen, immediatament després, quedar subjectes a altres de noves. Mary, una nena de quinze anys que viu amb la seva família en una granja de l'Anglaterra rural del 1830, té els cabells del color de la llet i va néixer amb un defecte físic en una cama, però aconsegueix escapar momentàniament de la seva condemna familiar quan és enviada a treballar com a criada per cuidar la dona del vicari, que està malalta. Aleshores, té l'oportunitat d'aprendre a llegir i escriure, de deixar de veure «només un munt de ratlles negres» als llibres. No obstant això, a mesura que deixa el món de les ombres, descobreix que els llums poden resultar fins i tot més encegadors, per això, a Mary només li queda el poder d'explicar la seva història per intentar trobar assossec en la paraula escrita.

A Del color de la llet, Nell Leyshon ha recreat amb una bellesa tràgica un microcosmos aclaparador, poblat de personatges com el pare de Mary, que maleeix la vida per no donar-li fills homes; l'avi, que es fingeix malalt per veure la estimada Mary una vegada més; Edna, la criada del vicari que guarda tres sudaris sota el llit, un per a ella, i els altres per a un marit i un fill que no en té; tot això, emmarcat per un entorn bucòlic que flueix al compàs de les estacions i les labors de la granja, que cobra vida amb una innocència punyent gràcies a l'afany de Mary de deixar un testimoni escrit del destí adquirit, al qual ja no té la possibilitat de renunciar.

el bosc

Hi ha un estrany i fins i tot sinistre contrast en aquests robatoris de la infància que succeeixen per tot arreu. Pot ser un simple exercici d'animadversió des de la visió d'altres nens; o una guerra que arrasa amb tot. La qüestió és abordar la paradoxal situació i enfrontar-nos a aquesta infantesa incapaç de trobar-se al mirall de les seves circumstàncies. Empatia des de les entranyes per recuperar vestigis d'humanitat, si ens queda.

En una Varsòvia ocupada per l'exèrcit alemany, el petit Paweł –imaginatiu, curiós i impressionable– creix protegit a l'ambient familiar de casa seva, envoltat de dones: la seva àvia materna, la seva tia Joanna i, sobretot, la seva mare Zofia, una dona dividida entre l'amor al seu fill i el pesar per la pèrdua d'independència que la maternitat li imposa, allunyant-la del violoncel, de les seves enyorades lectures i, en definitiva, del seu jo més íntim.

Per a Paweł, aquesta llar és el seu món, i està a punt de perdre'l. Una nit, el seu pare, membre de la resistència, porta a casa un pilot britànic ferit de gravetat, cosa que desencadena una sèrie d'esdeveniments que obligaran mare i fill a fugir i amagar-se al bosc.

L'escola de cant

Anglaterra, 1573. Els dies de la petita Ellyn transcorren treballant de sol a sol a la humil granja de la seva família, palejant la femta dels animals i rebent els menyspreus i els cops del seu germà Tomas. Des que el seu pare quedés invàlid en un accident, i més ara que una nova germaneta, Agnes, ha arribat a aquest món de misèria i privacions, tots s'han d'enfonsar encara més per assegurar el sosteniment.

En aquesta atmosfera de brutalitat, fatiga i immundícia, l'única alegria d'Ellyn és Agnes, a qui uneix un vincle molt especial. Tot farà un tomb inesperat el dia que Ellyn acudeix al mercat i, empesa per la curiositat, entra en una església buida on sent un cant com mai havia sentit abans, un cant que l'estremeix, que la fa surar.

Des d'aquell precís instant comença a créixer al seu interior un poderós desig: ingressar a l'escola de cant, on els joves cavallers aprenen a cantar, però també a llegir i escriure, un lloc on mai no es passa gana i al que malgrat tot les nenes tenen vedat l'accés. La determinació per complir el seu somni portarà Ellyn a rebel·lar-se i fer-se passar per un noi, però quant de temps podrà mantenir l'engany? Quant podrà suportar aquests grillons imposats a la veritat del seu cos?

Escrita amb un talent formidable per reflectir la parla d'una nena criada en un entorn rural i transmetre amb aquest llenguatge tan personal una energia, una llibertat i una visió de les coses d'enorme alè poètic, L'escola de cant narra el camí sense marxa enrere d'una noia analfabeta que descobreix que el món és molt més vast del que mai no hauria sospitat, un món bell i injust on un do pot portar-te molt lluny i els prejudicis et condemnen de per vida; un món que cal canviar, sigui com sigui, per arribar-li a aquells que més estimem.