La literatura és sempre més compromesa quan pinten bastos. Va passar en temps de guerra a Europa, per exemple, i passa una cosa semblant a l'Àfrica actual, encara sotmesa a dictats externs, a pactes extravagants i immorals entre dictadors i democràcies; a guerres anquilosades i oblidades; a espais naturals amenaçats. L'Àfrica ho té tot per despertar de consciències des del relat d'escriptors lliurats a l'única causa de la transmissió de realitats.
És clar que l'Àfrica resultant del colonialisme europeu té els llasts de difícil separació. Gràcies als quals treuen profit els uns i els altres sota inexplicables aliances. Mia Couto ens parla sobretot del Moçambic desprès d'un Portugal que no va fer sinó instaurar el colonialisme al nou Índic com a parada i fonda per a comerços de tota mena. Passat i present com un estrany escenari…
I sí, per estrany que sembli, la ficció té molta tasca en aquest àmbit de l'acostament a veritats soterrades, incòmodes i fins i tot lacerants. Perquè des del relat de torn som capaços d'una empatia més gran que des d'allò cronístic o periodístic. Serà pel bombardeig d'informació i sobreexposició a informació que s'anul·la constantment en el seu frenètic esdevenir.
Sens dubte escriptors com Mia Couto són necessaris per a una aproximació a escenaris ben reals construïts des d'una concepció històrica artificial. En el seu cas, Moçambic és el paradigma, mentre que Àfrica pot ser l'extensió d'una sinècdoque existencial, cultural i colonial a què ja apuntava Chinua Achebe.
Top 3 novel·les recomanades de Mia Couto
El mapejador d'absències
Diogo Santiago, un prestigiós intel·lectual moçambiquès, torna després d'anys d'absència a Beira, la seva ciutat natal, per rebre un homenatge. Allà coneix Liana Campos, una dona magnètica i misteriosa amb qui comparteix un passat encara per desentranyar.
En el procés, Diogo rememora el viatge que va fer amb el seu pare a Inhaminga, territori ocupat per les tropes colonials portugueses, a la recerca d'un familiar desaparegut, i la petjada que hi deixaria aquella primera trobada amb la misèria i la guerra. Els records el portaran a perfilar la figura del seu pare, poeta, faldiller però ple de lleialtat i coratge; la de la seva mare, impregnada pels versos del marit, i les d'altres personatges d'infància que l'ajudaran a il·luminar els seus enigmes.
Sense proposar-s'ho, Diogo servirà de suport a Liana a la seva croada per trobar les veritats de la seva història, que comença amb una dona caient al buit des de dalt d'un edifici. Acompanyant-los com un personatge més, la imminent presència d'un cicló acabarà de sacsejar els fonaments del passat de tots dos.
Terra somnàmbula
La guerra civil es recrueix a Moçambic als anys vuitanta i la població fuig de casa seva. L'ancià Tuahir i Muidinga, un nen que va ser rescatat de la fossa on havia de ser enterrat, busquen refugi en un autobús calcinat. Entre els efectes personals d'un dels passatgers morts, hi ha uns quaderns que narren la seva vida. A mesura que Muidinga els llegeix, aquesta història i la seva pròpia semblen desenvolupar-se de manera paral·lela i discórrer entre la realitat i el somni.
Trilogia de Moçambic
Aquesta és, entre d'altres, la història de l'ambició i la perdició de l'emperador Ngungunyane, sobirà de l'Estat de Gaza, a Moçambic. És també la història d'Imani, una jove d'ètnia vachopi que neix a mitjans del segle XIX, filla de les cendres de les seves germanes i una família de soldats nguni.
Quan les terres dels vachopi són envaïdes per l'emperador Ngungunyane, els seus habitants s'alien amb la monarquia portuguesa i aquest territori es converteix en la nova colònia de Goroa. I aquesta també és la història de l'exili del sergent Germano de Melo, soldat republicà que farà d'Imani el seu intèrpret, i l'amor del qual provocarà un conflicte diplomàtic, polític i tribal: l'Estat de Gaza acabarà derrotat el 1895 pels portuguesos, el seu rei serà deportat a les Açores i la llegenda narra que d'ell i del seu imperi només en va quedar una caixa plena de sorra.
