Els 3 millors llibres de María Zaragoza

Les millors lectures són les dels autors i autores inclassificables que transiten entre gèneres amb l'afany de trobar històries dignes de ser explicades sota el paraigua del gènere de torn més oportú. En el cas de María Zaragoza Hidalgo, trobem una narradora polivalent capaç del relat, la novel·la fantàstica amb un punt de terror, aproximacions al noir o la ficció històrica.

Cursar-se en diferents registres narratius acaba per servir a la causa de l'ofici d'escriure sense traves, una mena de compromís amb les històries per explicar a mesura que pugen per sortir, més enllà d'exigències de qualsevol altre tipus. I així vam descobrir en Maria un bon grapat d'obres que van començar a fructificar des dels vint-i-pocs. Fins aconseguir un Premi Azorín de novel·la 2022 que suposa aquest recolzament en allò creatiu i en allò popular.

La qüestió, fet i fet, és poder gaudir d'històries sorprenents on els seus personatges pivoten al voltant d'arguments despullats, com donats la volta en una recerca per sorprendre i replantejar escenaris típics. Capacitat inventiva feta virtut narrativa, sumat a una construcció de perfils psicològics i humans amb aquesta solvència de qui s'encarrega de donar vida a personatges que carreguen amb aquest pes i pòsit de les circumstàncies que traspassen el que és literari per acomodar-se en una visió més transcendent. Tot allò que el narrat es va ajustant a necessitat de l'evolució dels seus protagonistes.

Top 3 novel·les recomanades de María Zaragoza

La biblioteca de foc

Amb un llunyà ressò al meravellós món de Ruiz Zafón, viatgem des de Barcelona fins a Madrid per recrear nous universos fascinants al voltant dels llibres…

A l'efervescent Madrid dels anys trenta, Tina somia convertir-se en bibliotecària. Juntament amb la seva amiga Veva, s'endinsarà en un món de cabarets i clubs feministes, llibres maleïts i vells fantasmes. Així descobriran la Biblioteca Invisible, una antiga societat secreta que vetlla pels llibres prohibits.

Aviat Madrid es converteix en una ciutat assetjada, on la cultura corre més perill que mai. Enmig d'una guerra que ho arrasa tot, la Tina viurà una història d'amor clandestina que marcarà la resta de la seva existència mentre intenta protegir els llibres no només dels incendis i les bombes, sinó també de la ignorància i els saquejadors.

Una novel·la emocionant i imprescindible sobre l?amor a la cultura. Un homenatge sincer als que van arriscar les seves vides per preservar el tresor de les nostres biblioteques.

La biblioteca de foc, María Zaragoza

sortilegi

El gènere fantàstic és el que té, qualsevol supòsit es pot convertir en una història interessant. El principal risc és la divagació o la pífia argumental, justificada i/o emparada que en allò fantàstic tot és possible.

Una bona ploma dedicada a escriure novel·les d'aquest gènere sap que, precisament per aquest vast terreny expedit per a la creació, la història s'ha de sostenir sempre en versemblança (que la cadena d'esdeveniments s'alabona de manera natural) i en la integritat de la història ( que hi hagi alguna cosa interessant per explicar com a fons del fantàstic viatge).

Aquesta jove autora sap el que es fa i es desenvolupa molt bé en el terreny de la fantasia a el servei de la literatura. en aquest llibre sortilegi, Maria Saragossa ens presenta a Circe Darcal, una noia amb un do molt particular que permet percebre la realitat d'una manera molt més completa i complexa. En el seu entorn ordinari, aquesta capacitat no sembla valorada, però Circe ja intueix que el seu do ha de tenir un pes específic, una aplicació que encara se li escapa.

Quan la jove se'n va a la ciutat d'Ochoa a estudiar, la mateixa urbs on van ser assassinats els seus progenitors, Circe comença a encaixar peces del seu trencaclosques personal, des de la part emocional fins a aquesta mena de transcendental pla que la fa a través d'un do que ja sí, va mostrant-se amb un fonament de pes.

I en aquell moment Circe deixarà de ser una noia ordinària per convertir-se en una preuada fitxa, dins del tauler on es desenvolupa una lluita atàvica entre el bé i el mal. Amb Circe encara descobrint-se a si mateixa, obrint-se al seu potencial, els esdeveniments s'hi van precipitant. Haurà de posar tot de part seva per assolir aquest equilibri que la converteixi en un ésser especial, capaç de marcar les diferències en l'eterna disputa que es mou paral·lela al nostre món.

Avinguda de la llum

A l'altra banda de l'espectre visible hi ha coses. Més enllà de les nostres parets hi ha quartes dimensions que podem assolir per poc que una espurna provoqui l'accés. El camí de tornada és capritxós. I fins i tot pot passar que al nostre retorn res no hagi estat per tant. Perquè ningú no sol creure els afortunats viatgers que tornen amb la seva síndrome de Casandra a superar… Només la literatura pot llavors recollir testimonis per conformar llegendes que en el fons són tan certes com l'inabastable esdevenir de l'univers.

El 1955, Hermenegildo Pla va desaparèixer sense deixar rastre mentre treballava a la Ciutat de la Llum, un projecte arquitectònic al subsòl de Barcelona que havia d'ampliar l'antiga Avinguda de la Llum i que mai no va arribar a inaugurar-se. Deu anys després, Herme va reaparèixer com si no hagués passat res i amb la mateixa roba amb què havia anat a treballar aquell llunyà matí del 1955. Quan va explicar on havia estat, ningú no li va creure.

Altres novel·les recomanades de María Zaragoza

Els alemanys es volen el cap per amor

L'interessant efecte Werther com a excusa per abordar el que queda avui d'aquell romanticisme com a existencialisme en última instància. Només que el paradigma de la joventut treu el cap a l'abisme de la malenconia. Encara que avui l'assumpte canvia i es carrega de molts altres aspectes…

Quan Goethe publica Les desventures del jove Werther, l'anomenada febre de Werther s'estén per Alemanya, i gairebé dos mil lectors acaben suïcidant-se per amor. Goethe no deixaria de preguntar-se per la seva responsabilitat en aquestes morts, conscient que tota decisió té conseqüències –moltes vegades imprevisibles–, i que sovint el dilema es redueix a morir o matar.

Una cosa semblant descobriran els protagonistes d'aquesta novel·la: viuen a diferents països, però es reuneixen a la Plaça, un espai virtual d'arquitectura impossible i edificis canviants on es fa i es desfà qualsevol conflicte. I tractaran de jugar a un joc que els permeti retrobar-se al món real…

Els alemanys es volen el cap per amor és una novel·la sobre una nova forma d'existència -propiciada per internet i les xarxes socials- on la sensació d'impunitat i ficció no evita que, tard o d'hora, tornem a la realitat, aquell espai on coven i gesten els amors o les revolucions que després sacsejaran les nostres vides. Però també és inevitablement una narració sobre el desig, el desencant, l'esperit de lluita, el maltractament, els somnis, l'amor o el masoquisme: és a dir, sobretot allò que ens converteix en éssers humans.

Els alemanys es volen el cap per amor
Valorar post

Deixa un comentari

Aquest lloc té validesa Akismet per reduir el correu brossa. Aprèn com es processen les dades dels teus comentaris.