Incorporo a Juan Francisco Ferrándiz a la plèiade de grans narradors actuals de novel·la històrica made in Spain. Em refereixo a autors de diverses generacions com Xufo LLorens, Luis Esclop o José Luis Corral. Perquè tots ells a la seva manera, amb més o menys part de crònica o ficció, ens enlluernen amb aquesta revisió d'escenaris que podem transitar com a turistes del temps.
En el particular cas de Ferrándiz, en no poques ocasions el seu gust per llegendari com a rerefons ens desperta aquesta sensació d'intriga des de l'ignot travessant qualsevol escenari històric. Perquè més enllà dels fets, el passat més remot queda cobert per aquesta pà tina del mà gic, dels mites ancestrals, del religiós com a fonament del social i el bèl·lic.
Apropar-nos a la Història en el cas de Ferrándiz és despertar imaginaris atà vics carregats de supersticions i creences per abordar allò desconegut. Personatges que es mouen entre aquestes llunyanes ombres de la nostra civilització quan allò misteriós formava part de les creences i on les primeres llums del coneixement tractaven de dissipar les pesades boires que penjaven fins i tot de la consciència per a millor servei de senyors, reis i abats…
Top 3 novel·les recomanades de Juan Francisco Ferrándiz
La terra maleïda
En els temps que corren, escriure una novel·la històrica ambientada a Barcelona corre el risc de despertar suspicà cies de tota mena, d'un o altre costat. Però a la fi la bona literatura s'encarrega de desbaratar prejudicis.
Juan Francisco Ferrándiz ens ofereix una història en ple segle dels normands. El IX va ser una època de falsa unitat imperial sustentada en la cristiandat, l'única amenaça teòrica era la dels vÃkings, poc donats a unificacions i menys en base a creences institucionalitzadores i amb tendència impositiva.
Què seria de Barcelona en aquells temps? Per començar hem de replantejar la fisonomia actual de la capital catalana, lògicament. En aquells dies Barcelona passava per ser una petita ciutat aïllada i exposada a envestides provinents des del sud de la Mediterrà nia unes vegades i de el nord d'Europa en unes altres.
El bisbe Frodoà va arribar a la ciutat en el 861, amb poc à nim per considerar que allò era un allunyament dels centres neurà lgics imperials. No obstant això, el propi Frodoà va perllongar la seva estada fins que va morir gairebé trenta anys després.
Diversos motius el van portar a romandre en aquella última frontera de l'imperi, sense intenció per créixer en altres llocs de major reclam entre els seus. En primer lloc la noble Goda el va captivar i el va embrancar en la causa de la ciutat. Perquè Goda estimava Barcelona i esperava per a ella un millor destà que l'actual.
I la història es converteix llavors en aventura. Enfront dels atacs de diversos pobles i als abusos dels seus propis nobles, més orientats a la seva pròpia glòria que a la revitalització de la ciutat, FrodoÃ, Goda i altres aliats que van sorgint es empecinarán a glorificar la ciutat, en procurar-li un destà millor .
Diferents esferes de la ciutat s'involucren en la causa, des Isembard de Tenes amb els seus orÃgens nobles que semblarien més compromesos amb la perpetuació de les classes benestants de moment, fins Elisia la tavernera, intel·ligent i visionà ria, dona convençuda que efectivament Barcelona mereixia altres governants i altres consideracions.
El judici de l'aigua
Un ritu de sinistra concepció bÃblica com a punt de partida per a una història que precisament ens submergeix en aquestes aigües tèrboles d'una moral capaç de recargolar els millors principis per lliurar-los a l'albur, al caprici dels que manen…
En un gèlida matà del 1170, un judici cruel segella les destinacions de dues famÃlies enfrontades per l'avarÃcia i els usos feudals. Segons marca la tradició, els primogènits de les dues cases, de només mesos d'edat, han de ser submergits en aigua gelada. El qui s'enfonsa serà l'escollit de Déu, i això donarà la raó a la famÃlia.
Després del llastimós esdeveniment, Blanca, la filla del noble Ramon de Corviu, resulta triada, i Robert de Tramuntana, el Condemnat, té a veure durant anys com els vencedors s'apoderen de totes les seves possessions. Però, en aquells instants en què tots dos van lluitar per sobreviure, va néixer entre ells una unió especial i infrangible. I alhora, a l'à nima del perdedor va germinar el desig d'assolir un món més just, allunyat de les supersticions.
Anys després, el jove Robert abandona les terres per dedicar-se a l'estudi de les lleis a Barcelona ia la llunyana Bolonya, mentre combat contra l'odi i les traïcions dels seus enemics. La troballa d'un llibre antic el converteix en pioner d'una gran renovació i no està només en la lluita; al cor sempre hi viatja el record de Blanca, la jove amb qui va compartir l'infame judici de l'aigua.
La flama de la saviesa
El sempre soterrat paper de la dona fins a temps ben recents. Una trama que brunyeix amb cura aquesta esplendor del detall, de la voluntat ferma, de l'afany d'una dona per tirar endavant com a objectiu vital però de gran pes simbòlic en la definició més gran.
València, 1486. ​​Després de la mort dels seus pares en estranyes circumstà ncies, la jove Irene Bellvent es posa al capdavant d'En Sorell, l'hospital on la seva famÃlia ha dedicat la vida, amb la intenció de seguir atenent els més desafavorits de la ciutat . Les lleis, però, conspiren en contra: com a dona, se la considera incompleta i incapaç de fer res per si sola, de manera que està obligada a trobar un marit per poder tirar endavant els seus plans.
Però l'escorçat de mires i la misogÃnia imperants no són els únics problemes a què s'haurà d'enfrontar Irene. Ni tampoc els deutes ingents que assetgen l'hospital. El seu principal obstacle és el perill que plana al voltant del seu estimat A Sorell, una amenaça ominosa i letal decidida a destruir el lloc i els seus habitants. El fruit d'una venjança els orÃgens dels quals es remunten fa molts anys... a una misteriosa acadèmia femenina que defensava conceptes tan revolucionaris com la dignitat de la dona i la seva igualtat moral i intel·lectual.
