Un dels pocs casos en què es reconeix l?escriptor quan ja ha mort. Capritxos de la destinació o juganeres d'haver nascut deshora. La cosa és que l'originà riament ucraïnès Henry Roth és avui aquest clà ssic de la literatura que mai no l'hauria sospitat de ser. I potser també hi ha alguna cosa de suggerent mà gia, de poderós magnetisme literari concebut com l'ideal d'escriure per explicar-ho, sense més pretensions o almenys sense gaires èxits en vida.
Potser fos per allò de novel·lar amb tints biogrà fics, amb un punt innegable d'ideologia. La potent veu del Roth que encara no arribava als trenta anys i que canalitzava inquietuds en l'aspecte novel·lÃstic es va fer callar fins moltes dècades després. I és que hom es pot desencantar de la literatura sense deixar mai de ser escriptor.
Per buscar alguna similitud en un panorama més proper podria citar l'avui triomfant Luis Landero, l'escriptor descobert més enllà dels quaranta, per enfilar-se al pòdium de la narrativa espanyola sense imaginar-se prèviament per aquestes lides. I mantenint aquest punt guadianesc de l'escriptor que emergeix només quan té alguna cosa per explicar. Els camins de la literatura són inescrutables. Però avui estem amb Henry Roth. I allà anem amb les millors novel·les.
Top 3 novel·les recomanades de Henry Roth
Truca'l somni
Tot és subjectiu, fins i tot el somni americà . L'etiquetatge només és un somer anunci del que pot arribar a ser, de la millor opció si la sort va cara. L'altre Roth, com se sol anomenar Henry en comparació amb Philip Roth, amb qui va compartir orÃgens jueus i ofici d'escriptor, ens ofereix una ullada més amenaçadora d'aquells Estats Units en què un nen descendent de nouvinguts a la gran poma.
Aquà és com veiem que el somni és una vella esperança a despertar del malson indemne per intentar ja sà apuntar a algun tipus de destà entre pors arrelades, desconfiances i aquest estrany tamisat que, malgrat tot, l'escriptor sempre vol descobrir a la infà ncia sigui quin sigui el context.
Una novel·la brillant que ens arriba des de les semblances compartides d'una visió infantil tractant d'obrir-se camà cap a la maduresa, aprenent dels cops i desenganys que gairebé mai no toquen a aquesta edat i que, precisament per això ens arriba amb profunditat.
Als anys trenta, en plena crisi econòmica, un nen jueu creix a Nova York. Alhora que s'enfronta a l'entorn tancat del gueto ia les peculiaritats de la famÃlia, realitza el seu descobriment propi d'un món massa hostil.
A mercè d'un corrent salvatge
Henry Roth posseeix segurament el rècord de temps entre l'òpera prima i la següent novel·la. 58 anys van passar entre «Truca'l somni» i aquesta segona obra. Quan tothom pensava, redescobrint la qualitat de la seva, fins aquell moment única novel·la, que no n'hi hauria més, va sorgir aquesta altra novel·la amb Ãnfules de biografia. I és que les millors coses s'expliquen quan s'han d'explicar… I vaja si ens havia d'explicar Henry Roth.
L'avÃs de la seva següent obra era en realitat, una immensa tetralogia composta per Una estrella brilla sobre Mount Morris Park, Un trampolà de pedra sobre el Hudson, Redempció i Rèquiem per Harlem. La rebuda de la notÃcia va ser apoteòsic i va arribar a ser comparada amb la reaparició literà ria de JD Salinger.
A mesura que es desenvolupa la història, seguim la turbulenta odissea d'Ira Stigman, la famÃlia de la qual s'havia mudat a la part jueva de Harlem, a Nova York, a l'«esvait estiu del 1914». Des dels turbulents anys de joventut del nostre protagonista fins que ens trobem a un Ira ja envellit i acorralat pels seus propis pecats, seguim l'Ira en un recorregut gairebé proustià en què entendrà que la modernitat ha fet que s'hi corrompin els valors i la fe de la famÃlia.
La juxtaposició de les dues veus «la dels nens llançant-se al mar entusiasmats i la dels adults sent arrossegats mar endins per la ressaca» revela el veritable missatge que s'amaga al cor d'aquesta novel·la americana profètica, un missatge que parteix de la memòria i desemboca al sentit de la nostra vida.
Un americÃ
Hi ha obres que ens arriben sense la completa certesa sobre la voluntat del seu autor per fer-les públiques. Però els hereus més inesperats són aixÃ. I en certa manera hi ha una mica de morbositat per conèixer el que un gran autor rebutja. No es tracta d'una obra disruptiva, sinó d'una continuació d'aquest punt d'inflexió que per a Henry va suposar el descobriment del món i la repercussió en tot allò que ve.
El manuscrit d'Un americano va reposar intacte durant una dècada als arxius d'una oficina abans de caure en mans de Willing Davidson, un jove becari del departament de ficció de The New Yorker que, amb una «creixent sensació de goig i d'haver fet un descobriment», va reconèixer que aquell manuscrit inèdit posseïa «un sorprenent vigor».
Un americà torna a presentar-nos a l'à lter ego de Roth, Ira, que abandona la seva dictatorial amant per una pianista rossa i aristocrà tica. El conflicte que això produeix entre les seves arrels al gueto jueu i les seves aspiracions literà ries l'obliga a abandonar temporalment la seva famÃlia i dirigir-se al prometedor llunyà oest. L'obra pòstuma de Roth no és només l'últim testimoni personal de la Depressió, sinó també una novel·la esquinçadora sobre la reinvenció i la transcendència de l'amor.
