La creativitat acaba traçant sinuosos senders en el cas d'un factotum com Gonzalo Suarez lliurat a la causa durant tota una vida de pel·lĂcules i llibres. Una veterania la de Gonzalo que conforma magisteri en la literatura feta gènere propi; a l'alçada d'altres grans que tambĂ© van arribar a grans com JosĂ© Luis Sampedro per fer alguna cosa mĂ©s que un conjunt de llibres.
S'Ă©s savi quan hom aconsegueix viure per comptar-ho amb les arrugues pròpies del temps. Tota la resta sĂłn Ănfules buides, desproveĂŻdes del necessari temps on tot fermenta.
Des dels inicis al seu vessant narratiu, cap als seixanta, Gonzalo Suárez ha anat citant-se regularment amb el paper on desenvolupar les seves novel·les. Una cosa aixà com un poliamor entre l'escena i el relat que sempre acaba fructificant en grans sinergies, en barreges suggerents des dels vasos comunicants per on flueixen les seves històries.
A la bibliografia de Suárez trobem de tot, des de ficcions de tota mena fins a les seves particulars visions sobre el cinema o la literatura com a matèria en si a analitzar amb aquest punt meta, entre la transcendència o el mer enteniment del significat i abast de la ficció per a lésser humà . Per a això Gonzalo Suárez ens convida a les incursions més enriquidors entre ficció i realitat.
Top 3 llibres recomanats de Gonzalo Suárez
Amb el cel a coll
Una obra lliurada completament a allò onĂric. Tot esperant que alguns somnis conformen guions i arguments dignes de ser escrits abans de l'oblit, aquesta obra aconsegueix la seva part. Perquè es poden somiar i habitar aquests somnis com enllaçats en deixa vĂą amb la realitat encarregada de sublimar-los o sufocar-los amb la seva insospitada alquĂmia d'escenaris canviants segons ens movem.
Sobre una roca que emergeix del mar, l?apariciĂł d?una dona nua amb sexe d?home prefigurarĂ el destĂ de Lorenzo MassanĂ quan, des del sud de França, viatge a un mĂtic ParĂs on encara canta Edith Piaf i escriu Albert Camus. Però ParĂs ja no Ă©s ParĂs. N'hi haurĂ prou amb una passiĂł amorosa i un enigma d'imprevisibles conseqüències perquè la literatura cavalqui al galop la realitat i ens porti, com als contes, a un lloc on no hem estat mai: el ParĂs de l'IrĂ s i No TornarĂ s. Amb el cel a sobre transita per tots els gèneres imaginables, i els personatges viuen allò extraordinari com a normal perquè potser sĂ piguen, com el seu autor, que el normal sempre Ă©s extraordinari.
El cementiri blau
El cementiri blau Ă©s una rara avĂs que sobrevola el nostre mĂłn quotidiĂ per transportar-nos, amb la lucidesa i el sentit de l'humor d'un dels creadors mĂ©s respectats del nostre panorama cultural, a espais inexplorats.
El llibre comença un gèlid novembre a Varsòvia, sota les glacials ganivetades del vent al barri de Praga. De cop i volta irromp la ficciĂł i ens veiem immersos en una successiĂł de relats que compassen el temps i, pas a pas, es converteixen subreptĂciament en un imaginari esdevenir al que la lectura confereix vida, què Ă©s la literatura sinĂł una alternativa somniada a la realitat?
La musa intrusa
Un llibre on conflueixen una sèrie de textos de tall autobiogrĂ fic que conformen una mena de retrat del mĂtic cineasta i escriptor, i una notĂcies, aquesta vegada sĂ de pura ficciĂł, que ens proposa una relectura de la tragèdia de Hamlet en què sobrevola el dubte de si els personatges podran canviar els seus destins, dictats centenars d'anys enrere.
"La vĂctima sempre torna al lloc del crim", afirma l'autor. Però a La musa intrusa Ă©s el mateix Suárez qui torna al lloc d'un assassinat on l'adulteri i l'inceste conflueixen amb el poder de l'ambiciĂł, el desig de venjança i un amor que sobreviu a la mort.
En aquest llibre, la vida i els somnis, les reflexions i els records mĂ©s Ăntims, transiten a travĂ©s d'anècdotes autobiogrĂ fiques, no exemptes d'humor, abans que la mĂ©s intrusa de les muses ens obri les portes d'una història immortal.
