Els 3 millors llibres de George Eliot

El de el pseudònim de Carmen Mola és avui simptomàtic de l'canvi dels temps. Tres homes que escriuen amb aquest pseudònim femení ... Més enllà de l'oportunisme o fins i tot de l'esperat cop d'efecte de l'màrqueting final aconseguit amb el Premi Planeta 2021, L'assumpte, vist des d'una vessant positiva, ens fa veure que les novel·les de qualsevol gènere en femení ja tenen igual consideració. Una cosa tan natural ara com estrany no fa tant.

Perquè bé sabem com les gastava la crítica antany a no pocs països fins ben entrat el segle XX… La cosa és que fòbies superades i prejudicis abandonats, el temps posa al seu lloc l'obra d'una autora que, d'altra banda, no sempre s'ocupava de les temptacions reivindicatives necessàries per centrar-se en l'escriptura perquè sí. Naturalment, les circumstàncies històriques marquen la seva obra, lliscant les necessàries dosis de crítica envers una societat encotillada i reaccionària, sobretot a la seva obra Middlemarch.

Però més enllà del que descriptiu de context o de l'assot sociològic quan tocava (ironies mitjançant que esquitxaven cap a qualsevol costat), Evans abundava en l'ànima dels seus personatges, en el existencial, el moral i el religiós com a components essencials de la voluntat humana. I fins i tot el fantàstic també la va atreure en ocasions en narracions inquietants.

Top 3 novel·les recomanades de George Eliot

Silas Marner

L'èpica més transcendent és la que fa a un protagonista renéixer de les seves cendres. Aquest començar des de zero apunta a la possibilitat que, quan torni l'infortuni ja sàpiga un com jugar les cartes.

Silas Marner és un home desgraciat que, després d'un desengany amorós i una acusació de robatori, fuig de la seva ciutat i s'instal·la com a teixidor al poble de Raveloe, on porta una vida tranquil·la, tot i que solitària i desarrelada, dedicant-se en cos i ànima a treballar i acumular diners. Un bon dia els seus estalvis desapareixen i, poc després, com si es tractés d'un bescanvi d'la destinació, apareix una nena abandonada a la qual adopta. Les cures que li procura i la seva educació canviaran la seva vida.

Aquesta història, admirada per Henry James, Virginia Wolf i la pròpia reina Victòria, va ser considerada per la crítica com una veritable obra mestra i recrea magistralment tant l'Anglaterra rural de l'època com els secrets de el cor humà.

Les novel·les ximples de certes dames novel·listes

Sense condicions, sense reserves imposades pels convencionalismes socials i culturals del seu temps, amb un sarcasme ferotge i l'agudesa intel·lectual que li és pròpia, George Eliot passa implacable factura en «Les novel·les ximples de certes dames novel·listes» als desencerts de la narrativa més carrinclona d'algunes famoses escriptores de la seva època.

En el que va ser el seu assaig més cèlebre, el tema segueix despertant polèmica en els nostres dies, la genial autora anglesa planteja les seves tesis amb un toc d'ironia a partir d'exemples representatius dels arguments predictibles, els personatges falsejats, els estils remedados i els diàlegs inversemblants que certes dames novel·listes van posar a el servei de les seves pretensions moralitzants, prosaiques o, directament, jactancioses. Punxant, entretingudíssima i profundament lúcida, George Eliot parodia les tòpiques novel·les que dominaven els llistats de vendes del seu temps, amb les seves encantadores i boniques heroïnes, i els seus previsibles i ensucrats finals.

El vel alçat i El germà Jacob

Tot escriptor o escriptora pot ser en major mesura descobert a les seves rareses. Perquè quan un es posa a escriure de manera alternativa o casual, abordant gèneres poc habituals a la seva bibliografia, es desperta una sensibilitat especial, escampada sobre els nous escenaris.

Aquest volum reuneix dues de les poques novel·les curtes que va escriure George Eliot. A El vel alçat (1859) el jove Mortimer adquireix inesperadament el do de llegir el pensament dels altres: només la promesa del seu germà gran se li resisteix i, en canvi, una visió li anuncia que es casarà amb ella. A El germà Jacob (1860), a través de la peripècia de David Faux (que, d'aprenent de pastisser, aspira a ser un gran personatge en les Índies Occidentals, on emigra després de robar-els estalvis a la seva mare) i del seu germà, l'idiota Jacob, s'erigeix ​​una faula recta i hilarant.

Valorar post

Deixa un comentari

Aquest lloc té validesa Akismet per reduir el correu brossa. Aprèn com es processen les dades dels teus comentaris.