Els 3 millors llibres de Fernando Schwartz

Hi va haver un temps en què Fernando Schwartz, al costat de màxim Pradera, es ficava a les nostres llars amb aquell programa de sobretaula anomenat «Lo + Plus». I un guarda grats records de les entrevistes i els diferents col·laboradors que hi participaven. En el típic joc entre presentadors Pradero posava el toc gamberro mentre que Schwartz es movia al seu paper de presentador més a l'ús.

Per aquells dies Fernando Schwartz ja era reconegut també com a presentador. I encara segueix fins avui, amb una vena novel·lística que explota amb irregular cadència. Curiosa és, coincidint amb altres casos com els de Carmen Posades, Amelie Nothomb o Isabel Allende, la seva educació com a fill de diplomàtic. I és que això de ser viatjat des del bressol pot despertar aquest gust per l'escriptura com a gresol perfecte per a la miscel·lània de vivències.

A la bibliografia made in Schwartz trobem una mica de tot. Escenaris històrics o avatars de política internacional; trames més intimistes o fins i tot existencialistes; arguments que busquen l'humor des de la sàtira; novel·la negra o assaig historiogràfic. La irregularitat en les seves anades i vingudes literàries s'equipara amb una variabilitat argumental que sempre sorprèn però que alhora manté un segell personal a les interioritats dels seus personatges, als diàlegs vius i en una prosa preciosista però dinàmica.

Top 3 novel·les recomanades de Fernando Schwartz

Meneses a Skópelos

Meneses és especialista en la diplomàcia per sota la taula. Amb el coneixement de causa de Schwartz ens endinsem en una paròdica visió del món diplomàtic i els seus tripijocs. De la delicadesa de les formes i els seus eufemismes envers els mitjans i la societat en general, tot transcorre al ritme d'altres pautes molt menys oficialistes…

Patricio Meneses és un diplomàtic seriosament atípic al qual el govern acudeix quan cal resoldre un embolic que no admet solucions diguem que oficials, sinó lleument immorals quan no francament il·legals. En aquesta ocasió, ha de recuperar tres noies que han estat segrestades a l'illa grega de Skópelos sense que ningú hagi exigit encara un rescat; són les filles de la presidenta del govern i del ministre d?exteriors, a més d?una nedadora olímpica plena de medalles d?or.

Meneses s'embarca en una cerca embogida i perillosa, que el porta panteixant de Grècia a Sibèria, amb diverses parades intermèdies, a la qual més arriscada. Per fer-ho, compta amb l'ajuda d'un implacable coronel rus, el seu amic, i amb una amant de joventut, que anomena Melina Mercouri i de vegades, Desdémona.

Que vagi Meneses

La sàtira castissa espanyola fueteja tot amb aquest gust per enfangar tot el que destella brillantor o apunta a exquisideses. Això de Meneses apunta a la noció del superheroi dels arranjaments internacionals des de la sensació de l'antiheroi capaç de disfressar totes les misèries del món.

n un país de l?Àfrica Equatorial, Mazambezi, es produeix un sagnant cop d?Estat durant el qual un hospital en plena selva és destruït i els seus dos metges, quatre infermeres i cinc monges, tots espanyols, passats a ganivet. En un atac de dignitat ofesa, el Govern espanyol trenca amb Mazambezi.

Dos anys després, es descobreix que aquest país no res sobre un mar de petroli i al seu interior, a més, hi ha mines de coltan. Cal reprendre relacions, i per això manen Meneses, un diplomàtic resolutiu, amb els escrúpols justos i molt bones relacions amb un dels homes més importants de Mazambezi.

Herois de dies enrere

Tot alliberament té aquest punt àlgid en què l'ésser humà es reconcilia amb el millor de si sense intervindre institucions, credos o política. En aquests instants en què sembla que és possible un propòsit d'esmena es pot contemplar amb admiració una història com aquesta…

Dos amants, separats per la incomprensió i el conflicte, intenten retrobar-se a la França del final de la Segona Guerra Mundial, intenten esbrinar si seran capaços de perdonar-se el pecat que tots dos han comès: la traïció a les seves creences més profundes, al patriotisme, al valor i al sacrifici que la Història exigeix ​​de cadascú. Marie és membre de la Resistència francesa; Manuel està enquadrat a la mítica Nueve, la companyia dels 150 espanyols que, l'agost del 1944, van ser els primers a entrar a París i provocar la rendició dels alemanys.

La Nou va ser real, per més que el seu heroisme hagi trigat dècades a ser reconegut tant a Espanya com a França. Aquesta novel·la reflecteix, amb la senzillesa de les grans coses, el valor amb què es van comportar els seus integrants, els amors que els van impulsar al sacrifici, el lliurament amb què es van deixar la vida als camins de França. Aquesta epopeia, juntament amb el drama de la Resistència, és el teló de fons que Fernando Schwartz ha teixit amb la força d'un llenguatge que domina Herois de dies enrere, una novel·la d'amor que reflecteix la passió, el drama i l'humor de la vida quotidiana i dels moments heroics.