La literatura uruguaiana és compromesa com poques. Des de Benedetti fins al propi Butazzoni passant per Galeano u Onetti trobem autors entestats en una trobada narrativa entre allò novel·lístic, allò assagístic i fins a allò poètic que entronca amb aquesta noció del terrer com a sustent de tot relat des d'allò històric fins a allò existencial.
Així s'entén una bibliografia com la de Butazzoni ens submergeix en escenaris carregats de transcendència històrica des d'aquest focus humanístic que se centra en personatges que mouen no només la trama corresponent sinó l'esdevenir històric de diferents espais d'una Amèrica Llatina particularment treta des del segle XX a particulars abismes ideològics, polítics i socials.
Només que en aquesta voluntat manifesta per allò autòcton s'acaba conformant microcosmos perfectes d'una escenografia molt més extensa. Res millor que ubicar personatges en espais coneguts per revelar una visió fins i tot antropològica que només a cavall entre realitat i ficció, entre novel·la i reflexió, transcendeix més que els simples fets registrats amb el fust no sempre ferm del que és històric. Els escriptors i la seva tasca per reescriure la història des del detall fins al complet enteniment dels esdeveniments.
Top 3 novel·les recomanades de Fernando Butazzoni
Les cendres del Còndor
En moltes ocasions el gènere negre queda àmpliament superat per l'obstinada realitat. Una realitat entossudida a demostrar que els supòsits més ominosos de qualsevol trama no poden sobreposar-se al que el més certament humà no carrega precisament amb bondats èpiques superades al nostre entorn.
Butazzoni ens proposa el camí invers des de la realitat fins a la ficció. Perquè de vegades la salvació només pot estar suposant que tot plegat és una ficció. En el component subjectiu d'una trama feta vida o d'una vida feta trama hi ha molta necessària expiació de culpes literàries.
La novel·la narra la història de vida d'Aurora Sánchez, una jove uruguaiana que el 1974 va creuar a peu serralada dels Andes, embarassada de cinc mesos, per fugir de l'exèrcit de Pinochet. La seva aventura personal és un pretext per recórrer les diferents estacions de la repressió a països com Xile, Argentina y Uruguai durant els anys en què es va implementar el Pla Còndor. El títol de l'obra al·ludeix de manera metafòrica a les conseqüències que el Pla Còndor ha tingut per a les noves generacions de llatinoamericans, conseqüències que encara existeixen en societats plenament democràtiques.
Els que mai oblidaran
La fugida de criminals després del nazisme va trobar a Amèrica del sud amagatall. Les lleis i tractats internacionals procuraven inesperada i indesitjada empara a identitats que ocultaven tota mena de sequaços de Hitler. A falta de la justícia oficial, l'ull per ull va seguir aquesta llera natural dels que busquen venjança a qualsevol preu…
El 1965, un grup d'ordres israelianes es va infiltrar clandestinament a Uruguai amb la missió d'executar Herberts Cukurs, un antic criminal de guerra nazi. Ho van fer de manera tan brutal que el món va sentir un calfred. Qui eren els assassins? Com es deien els seus còmplices locals? Per què molts consideren la víctima un heroi i no un criminal despietat?
Fernando Butazzoni escriu sense contemplacions. Hi ha els noms i els cognoms d'aquelles comandes, les seves històries, les seves vides i les seves morts. També es revela la identitat dels seus col·laboradors a Montevideo, i es respon al dubte terrible que encara avui és motiu de polèmica a molts països: és possible que les comandes del Mossad hagin matat l'home equivocat?
Una història americana
Durant una desgraciada tarda d'agost del 1970, a Uruguai tot sembla a punt d'esclatar. Els líders mundials es mantenen expectants. La història s'escriu a la vora de l'abisme. Els guerrillers tupamars es disposen a executar Dan Mitrione, a qui mantenen segrestat en una «presó del poble» de Montevideo. Ho acusen de ser un espia de la CIA. Mentrestant, un agent nord-americà anomenat Randall Lassiter escruta les ombres de la ciutat per saber si el seu destí serà el del caçador o la presa. El president Pacheco, assetjat i malquerit, es debat entre dilemes morals i estratègies polítiques. La democràcia s'ensorra.
Les hores grises de la tarda avancen cap al seu tràgic desenllaç. Eduardo González, que és un bon pare de família i un mestre a l'art de la simulació i el clandestinatge, intenta a últim moment una maniobra desesperada per canviar el curs dels esdeveniments. Ningú encara ho sap, però està a punt de començar una dècada de plom a tot Amèrica Llatina.
Fernando Butazzoni proposa revisar els fets que van commoure el món durant aquell hivern terrible, i per això construeix una novel·la vertiginosa de principi a fi. Una història americana, amb una prosa refinada i concisa, convida el lector a un viatge narratiu que el deixarà sense alè. Un llibre imprescindible, amb estatus de clàssic.
