De el món de la interpretació a la literatura va una sublimació, un gir complet per Cristina Higueras. Però al cap ia la fi es tracta d'escapar-se del personatge per donar vida a nous personatges. Una mena d'alquÃmia on l'actor aconsegueix destil·lar-se a si mateix en multitud de rostres nous que van cobrant vida, negre sobre blanc. Per aquests lÃmits del reajustament creatiu hem vist altres actors recentment mutats com Pablo Rivero o Lorena Franco.
I com que moltes vegades se cita això d'escriure com una expiació de dimonis o un alliberament de fantasmes, gairebé tots aquests actors acaben desembarcant en gèneres foscos, noir o cifi, on aquest costat més inquietant de l'à nima queda perfectament ombrejat per ments capaços de la mimetització amb el però personatge que es pugui pensar.
Aixà que anima't a gaudir d'una vis literà ria de l'actriu Cristina Higueras per sorprendre't amb trames meticulosament embastades, personatges plens de vida i accions trepidants ...
Top 3 novel·les recomanades de Cristina Higueras
Sóc la teva mirada
Una mirada que tempta o que convida. Un fons brillant com llum estranya rielando a les aigües dels desitjos més profunds. La sensació que uns ulls poden hipnotitzar fins transformar tota la teva existència prenent presa la teva voluntat ...
Què passaria si només sabessis els seus ulls i sucumbieses a la seva mirada? I si aquesta mirada et comencés a seguir anticipant-se a les teves desitjos, la trobessis a tot arreu i l'atracció inicial es convertÃs en la sensació d'estar permanentment sota observació? Qui s'està avançant als teus pensaments, als teus moviments? Per què ho fa? ¿Per què?
Al costat de la irresistible fascinació que comences a sentir per qui està darrere d'aquests ulls i el desconcert i la necessitat de resoldre el misteri, comença a créixer una por al desconegut que mai abans havies sentit. Aquesta és la història de Nora Salines. Una respectada jutge amb una vida aparentment normal, però amb un passat tenebrós que irromp en el seu present.
L'error de Clara Ulman
On és la frontera ètica de la investigació medicocientÃfica? Una pregunta que ens endinsa en infinitat de suposats tractats en sempre interessants novel·les i pel·lÃcules. Fins i tot jo mateix vaig fer la meva particular inclusió en aquesta mena de distòpia del genètic amb la meva novel·la Edat... La qüestió és que l'assumpte de la manipulació genètica es va lliscant en la nostra realitat de manera callar. Fins que algun assumpte estrany salti a la llum dels telenotÃcies. Una cosa com el que se'ns narra en aquesta història.
Si alguna vegada la doctora Clara Ulman es va fer aquesta pregunta, aviat va trobar la resposta: no hi ha lÃmits, perquè la moral és una cosa que ella va decidir deixar enrere en la seva infantesa. No obstant això, fins a les ments més privilegiades cometen errors ... Cristina Higueras construeix en aquesta novel·la un torbador novel · la de suspens en què el seu protagonista transgredeix totes les normes per adaptar el món als seus principis.
L'estrany d'ahir
Després un malson, el forense Gonzalo Feomorel desperta sobresaltat abans de l'alba. Atordit, repara en un pendent de dona brillant en la seva tauleta de nit. El més lògic és que pertanyi a la seva núvia, però ha dormit sol, i no li resulta familiar. Hores després apareix el cadà ver d'una jove els òrgans sexuals han estat amputats. Sobre el ventre inert, una fletxa vermella; sobre els seus ulls, una cinta adhesiva negra.
No és un crim corrent i posarà a prova a la inspectora d'homicidis Loren Barceló ia la seva companya Mónica Roig. Cristina Higueras ens presenta L'estrany de l'ahir, una novel·la en què ningú és qui creu ser. Una història en la qual la veritat i la mentida no són més que conceptes que la realitat supera.
