Siguem sincers, grà cies a la sèrie cinematogrà fica de Rocky la boxa va cobrar aquesta èpica que només la ficció pot conferir a qualsevol aspecte de la vida. Però més enllà d'aquell Sylvester Stallone sotmès a mil i una pallisses de les quals finalment sortir triomfant després d'haver besat la lona, ​​també trobem literatura on el que és pugilÃstic adquireix aquest abast de lluita cara a cara amb la vida mateixa. Perquè a cada cop de puny llançat podem intuir una rà bia i una à nsia de superació que van més enllà de la simple victòria davant de l'oponent.
La vida copeja més dur que qualsevol guant entre les dotze cordes. I en no poques ocasions les circumstà ncies personals dels boxejadors més famosos apuntalen aquesta idea del combat a tots els nivells, de l'enfrontament a l'infortuni, però també del lliurament final a la perdició. Perquè la glòria del ring de vegades només maquilla aquesta derrota de l'à nima. Una à nima que habita com l'alter ego de Dorian Gray en aquest quadre on es van marcant els solcs de lexistència.
No és que tot boxejador carregui amb aquest aspecte literari tan sucós entre glòria i perdició. Però hi ha diversos exemples coincidents. I sobre molts d'ells s'ha escrit per introduir-nos en la paradoxa fascinant, en l'ambivalència de l'èxit i la derrota com una cosa trobada cara a cara. Des de Rocky Marciano a Muhammad Ali o Hurricane Carter als Estats Units. O des d'Urtain a Perico Fernández. Fins i tot més recentment casos com els de Tyson o Poli DÃaz, l'ombra de la tragèdia ha sortit moltes vegades als púgils més reconeguts com a malediccions de l'olimp.
Top 3 millors llibres de boxa
Rei del món, de David remnick
Quan aquella nit de 1964, Muhammad Ali, conegut llavors com Cassius Clay, va saltar al quadrilà ter per enfrontar-se a Sonny Liston, va ser contemplat per tot el món com un irritant adefesi que es movia i parlava massa. Sis assalts, després, Ali no només havia esdevingut el nou campió del món dels pesos pesants: era el «nou home negre» que en poc temps transformaria la polÃtica racial, la cultura popular i les nocions d'heroisme dels Estats Units.
Explorant l'ascensió d'Ali des dels gimnasos de Louisville, Kentucky, l'autor crea un llenç d'incomparable riquesa i ens ofereix un retrat minuciós de les mà fies que controlaven el negoci, dels columnistes que dominaven la informació esportiva, d'un audaç Norman Mailer i d'un enigmà tic Malcom X.
Ningú ha captat Ali amb tanta vivesa, passió i sagacitat, com David Remnick, guanyador d'un premi Pulitzer i director de The New Yorker. Però Rei de l'món és molt més: és la crònica d'una de les èpoques dels Estats Units –la dècada prodigiosa– més vitals i vertiginoses; i fa justÃcia a la rapidesa, la grà cia, el valor, l'humor i l'entusiasme d'un dels més grans atletes i d'una de les personalitats més irresistibles del nostre temps.
De la boxa, de Joyce Carol Oates
Ningú millor que Joyce Carol Oates per fer literatura de la boxa. Aquesta entrada mai no va tenir la intenció d'aportar informació tècnica sobre aquest esport sinó voluntat per treure el seu aspecte més interessant, la literatura entre èpica i trà gica que enllaça amb els desitjos impossibles de transcendència, eterna joventut i immortalitat humana…
De la boxa és un assaig senzill, dramà tic i amb una profunditat evocadora. Et colpeja convertint els teus records a salts, ganxos o rectes de dreta. Et col·loca en una posició on la insensibilitat només et converteix en una cosa: un boxejador.
Un assaig on l'exitosa novel·lista nord-americana aboca certes reflexions sobre ser pobre i obstinat, sobre la necessitat de crear herois i saber triomfar, portant la seva mirada i conduint la nostra cap a les arrels de la boxa, aportant singulars punts de vista sobre un tema del qual van escriure autors com Ernest Hemingway o Mark Twain: la boxa com a metà fora, com a espectacle i història, la boxa vista per la literatura, el cinema i les dones.
Tota la veritat
Si hi ha un boxejador dels darrers temps que ha sabut carregar amb aquesta llosa del mite de la glòria i la perdició, sens dubte es tracta de Tyson. No tenir rivals el va portar a aquesta idea de l'invencible que acaba per acostar-lo a dalt de tot just abans d'arribar a l'abisme…
La boxa, per a Tyson, va ser sempre una qüestió de vida o mort. Va créixer sense un pare, envoltat per persones que li expressaven el seu amor amb cops i en un entorn de carrer en què era blanc de les burles dels nois grans. Però va poder trobar, grà cies a la boxa, la via d'escapament que li va permetre ser, amb vint anys, campió mundial de pes pesant i no, en canvi, un delinqüent juvenil.
Però l'èxit va portar-li, amb el temps, problemes. Tants, que Tyson va acabar anant a la presó, d'on va sortir amb un únic desig: el d'escriure les memòries i donar forma a una biografia marcada no només per la misèria i la boxa, sinó també per la fama, pels diners, per les drogues i les dones, tot això que constitueix la trajectòria de Tyson, la biografia d'un home, una llegenda dins i fora del ring. «El relat èpic d'un home que lluita contra les pors.» Spike Lee «Una barreja perfecta entre una pel·lÃcula de Tarantino i un relat de Tom Wolfe.» Michiko Kakutani, The New York Times «Poderosa i inquietant. Una història vibrant com poques.» Wall Street Journal.
