Els 3 millors llibres d'Alix E. Harrow

La fantasia trenca cap a noves possibilitats sota la protecció de l'imaginari d'Alix E. Harrow. Ja no es tracta de plantejaments èpics en esdeveniments paral·lels del món. Plantejaments on fructifiquen exuberants paisatges d'orografia impossible i personatges exòtics. La qüestió a Alix és gaudir d'aquesta mateixa sofisticació que ens convida a habitar nous mons, però oferint aquest rastre que també condueix al nostre món. Trobant així sucosos reflexos metafòrics alhora que una sensació de major proximitat del fantàstic.

Des de la Miquel Ende pocs autors s'havien atrevit a una combinació entre aquí i allà, entre el nostre lloc i quartes dimensions o espais paral·lels. Solament que amb la derivada més feminista de les fantasies d'Alix, la cosa acabaria més per aproximar-se a Margaret Atwood en una versió una mica més naïf.

La qüestió és que Alix recorda aquest End que ens fa partir cap a insospitades singladures des dels llibres. Només que qualsevol excusa és bona per emprendre viatges a aquest altre costat. Des de portes fins a conjurs i tota mena d'accidents que acaben sent el cau de conill d'Alícia o el cicló de Dorothy. Punts d'embarcament similars des d'on partir a l'altra banda.

I ja posats, brilla als seus llibres una aguda intenció crítica. Perquè, com deia, en allò al·legòric, en allò metafòric es poden dibuixar comparacions d'allò més esmolades. Res no és gratuït a les novel·les d'Alix. I així sempre podem gaudir d´una doble lectura a cavall entre l´aventura i la moralitat.

Top 3 millors novel·les d'Alix E. Harrow

Les bruixes de l'ahir i del demà

La novel·la més propera al nostre món. La trama amb més component moralitzant al voltant d'aquest feminisme que reivindica davant d'un mal més que tangible. Encanteris per reconvertir el món…

El 1893 ja no hi ha bruixes. En el passat sí que n'hi havia, en aquella època fosca i inhòspita abans que es comencessin a encendre les fogueres. Ara, la bruixeria és poc més que encanteris de mestresses de casa i cançons infantils. Si la dona moderna vol una mica de poder, les urnes són l'únic lloc on ho pot aconseguir.

Però James Juniper, Agnes Amaranth i Beatrice Belladonna, les germanes Eastwood, s'uneixen a les sufragistes de Nova Salem i comencen a buscar les paraules i els components oblidades capaces de convertir la revolució de les dones en la revolució de les bruixes. Les germanes es veuran aguaitades per ombres i tota mena de mals, perseguides per forces que no tenen intenció de permetre que les bruixin votin, o que visquin ni tan sols, i hauran d'indagar en màgia antiga, forjar noves aliances i solucionar els problemes entre elles si volen sobreviure.

Les bruixes de l'ahir i del demà

Les deu mil portes de Gener

Tota bona història de fantasia neix d?un llibre. Ha de ser així. No hi ha força més poderosa, capaç de crear nous mons, que no pas una ment enfrontada a la màgia de les paraules. Encara més quan aquesta imaginació pertany a una nena. En temps on claudiquem i lliurem la nostra capacitat per imaginar (i per tant sentir i fins i tot empatitzar) a passatemps versió display, res millor que recuperar aquesta empenta que només fa una ment inventant el que les lletres li diuen.

Gener Demico és una jove curiosa que viu en una extensa mansió plena d'objectes i tresors peculiars. Com la pupil·la del ric Sr. Locke, se sent una mica diferent de tot allò que l'envolta. Entre tots els artefactes que habiten la casa, el gener descobrirà un meravellós llibre: un llibre que la portarà a altres mons i que explica una història plena de portes secretes, d'amor, aventura i perill. Cada cop que passi una de les seves pàgines se li revelaran veritats impossibles fins a descobrir que la història que llegeix està cada cop més entrellaçada amb la seva.

Exuberant i ricament imaginativa, el debut fascinant d'Alix E. Harrow presenta una història sobre viatges impossibles, sobre amors inoblidables i sobre el poder etern de la paraula.

Les deu mil portes de Gener

La filosa esquerdada

Té una mica insolent revisitar un clàssic per ajustar-lo a una nova creativitat més actualitzada. Però l'atreviment sempre és suggeridor. Si la cosa acaba sent interessant. I Alix aconsegueix donar-li aquest punt transcendent a la proposta. Des de l'aparent innocència d'un conte com la bella dorment, l'Alix hi aporta noves arestes. Curiosament una referència que també va prendre Stephen King per a les seves «Belles dorments». Només que en el cas de King era una referència més tangencial.

És el vint-i-unè aniversari de Zinnia Gray, un dia molt especial perquè serà l'últim aniversari que celebrarà mai. Quan era jove, un accident industrial li va provocar una malaltia estranya. No se sap gaire sobre ella, però sí que no li permetrà arribar a fer els vint-i-dos.

La seva millor amiga Charm està decidida a aconseguir que el darrer aniversari de Zinnia sigui tota una experiència basada en la bella dorment, amb torre, filosa i tot. Però quan Zinnia es punxa el dit, passa una cosa estranya i inesperada que la fa caure entre mons i trobar una altra bella dorment que està tan desesperada com ella per escapar del seu destí.

La filosa esquerdada

5 / 5 - (12 vots)

Deixa un comentari

Aquest lloc té validesa Akismet per reduir el correu brossa. Aprèn com es processen les dades dels teus comentaris.