Un bon escriptor de misteri amb vocació de thrillers ha de poder traslladar aquesta noció de versemblança sobre tant component estrany com ens envolta. Perquè, per molt que tinguem una suposada resposta eficient i empÃrica per a cada menester, el que acaba passant no sempre depèn de variants controlables.
En el fons cada persona és un misteri insondable, i propostes literà ries com les de Alfonso de el Riu ens acosten a l'enigmà tic espai on conviuen pulsions i à nima, motors que ens governen des de les nostres profunditats. Tot el que ve després reescriu els fets des fascinants intrahistorias capaços d'aportar una visió nova de qualsevol època.
Amb les seves primeres novel·les, Alfonso ja es mou amb soltesa en això de presentar els paranys i gelosies dels seus personatges perquè ens deixem portar per aparences per acabar transformant la realitat del narrat des del gir més insospitat. Adornem aquesta part essencial dels protagonistes amb escenografies entre ahir i avui, amb aquest joc de flashbacks que signaria el mateix Joël Dicker. I acabem gaudint de novel·les molt entretingudes.
Top 3 novel·les recomanades d'Alfonso de el Riu
El llenguatge ocult dels llibres
Recordo Ruiz Zafón. Em passa sempre que descobreixo una novel·la que apunta a l'aspecte esotèric dels llibres, a llenguatges ocults, a aquesta aroma a saviesa arreplegada en prestatgeries interminables, potser en nous cementiris de llibres…
I està bé que aixà sigui. El vast imaginari de l'escriptor català és el que té ... Però en aquesta ocasió li toca a un Alfonso de el Riu que de nou pren com a epicentre dels seus misteris a un Bilbao fet a la seva mida com la Barcelona de Ruiz Zafón.
Des de la capital biscaïna fins a diferents escenaris europeus, alternant també temps dispars. Aixà és com es va teixint un misteri suggerent que ens porta i ens porta entabanats com el truc d'un bon prestidigitador.
Bilbao i Oxford, 1933. Gabriel de la Sota, escriptor i professor a la Universitat d'Oxford, és l'hereu d'una de les majors fortunes biscaïnes, propietà ria d'una gran empresa siderúrgica. Però algú tenebrós ha descobert un fosc secret del seu passat i està disposat a tot per enfonsar-lo. CS Lewis i JRR Tolkien, els seus millors amics, l'acompanyaran incondicionalment per crear la millor història mai escrita.
Londres, 1961. Mark Wallace, pare d'una nena de deu anys que té un do molt especial, és un reconegut advocat brità nic a punt de retirar-se. Un dia rep la visita de l'escriptora Úrsula de la Sota, qui li encarrega que investigui sobre el seu passat i herència familiars: la premsa internacional s'ha fet ressò que la fortuna de Gabriel de la Sota potser no es va perdre completament el 1933 i que les claus per saber on es troba poden trobar-se en la seva última novel·la.
Una història que viatja entre Oxford i Bilbao al llarg de més de trenta anys i en la qual tots els personatges estan connectats per un misteri que va ser enterrat. I només serà capaç de revelar-qui aconsegueixi desxifrar el llenguatge ocult després de les pà gines de la major obra de l'famós escriptor. Un relat sobre el bé i el mal, sobre l'amor a la veritat ia la literatura, sobre la força de l'autèntica amistat, la que sempre acompanya i no jutja.
La ciutat de la pluja
El de Bilbao com a ciutat plujosa és una imatge tÃpica que pot tenir els dies comptats grà cies a el canvi climà tic. Però l'imaginari ja té aixà catalogada a aquesta gran urbs, aixà que la sinècdoque o metà fora de «ciutat de la pluja» encara funciona perfectament.
Però allà als 80 era una altra cosa i la idea de ciutat de la pluja se cenyia a una realitat de la capital biscaïna com a ciutat grisa molt reconeixible. En aquesta ciutat assaltada per la pluja, dia sà i dia també trobem Alain Lara, futbolista a les planes que comença a despuntar a l'Athletic. Però no va de futbol la cosa... Perquè la vida d'Alain comença a sotsobrar quan descobreix una desconeguda i enigmà tica fotografia del seu avi dels anys quaranta.
Intuir que un familiar no és o no ha estat el que sempre va aparentar ser sempre desperta una curiositat indefugible. Si a això li unim els indicis d'un passat ocult a tot preu, podem endevinar que Alain s'implicarà de ple en la satisfacció de la seva curiositat com a suport i fonament del que ell mateix és.
La vida dels nostres avantpassats dibuixa d'alguna manera la lÃnia de les nostres destinacions. I Alain, amb la seva natural à nsia humana de coneixement, es llença al pou fosc que s'endevina sota aquesta fotografia.
Rodrigo, l'avi, apareix acompanyat d'un púber Ignacio Aberasturi, que fet i fet medrés fins a les més altes esferes de la banca. I, no obstant, alguna cosa o algú va acabar per esborrar-lo completament de l'escena social, juntament amb el seu avi. Aixà que aquesta foto cobra una especial rellevà ncia quan es revela la coincidència dels personatges fet i fet desapareguts.
Alain intentarà estirar el fil, recorrent a la jove MarÃa Aberasturi. Entre tots dos aconsegueixen traçar una interessant lÃnia de recerca que els condueix fins a Alemanya nazi. Rastrejant, no hi ha dubte que les vides de Rodrigo i d'Ignasi van arribar fins a BerlÃn, com un tren del passat satisfet de dubtes i presagis foscos. Aquells temps bèl·lics que van estar a punt de transformar el món en un monstruós planeta semblen encara més llunyans per a dos joves com Alain i Maria.
Per això, tot el que puguin descobrir els sacsejarà per dins, fins al punt en què tot secret s'entén millor aixÃ, essencialment secret, imperativament amagat per a tothom, sobretot per a familiars que puguin arribar a conèixer la veritable identitat del seu arbre genealògic.
Ioannes
Arrencar una carrera literà ria amb una novel·la històrica d'aquest calat ja augura, si més no, atreviment. En el seu debut literari, Alfonso del RÃo va demostrar aquest quall de l'escriptor en planes amb fusta de bon narrador. I malgrat certes mancances en la caracterització dels seus protagonistes, la història et condueix irremissiblement a aquest altre món anterior amb la puixança de les bones trames…
Any 425 després de Crist. Àtila s'acosta a Roma. El Papa Lleó sap que si «el flagell de Déu» no la conquesta, serà un altre qui ho faci abans o després. Aixà que encomana a Ioannes, un cavaller que sembla estar beneït amb la immortalitat, treure de l'urbs un misteriós cofre i fugir fins a una nació que està emergint en aquest moment, cridada a convertir-se en la poderosa SerenÃssima República de Venècia. Carnaval de Venècia, en els nostres dies. El Papa Pedro II és llançat des del Campanile per un encaputxat.
La ciutat queda assetjada fins que es resolgui el crim, i atrapa a la seva xarxa de canals a l'fill d'un milionari anglès, a una jove arqueòloga espanyola ja tota una panòplia de personatges que ignoren fins a quin punt la història en la qual participen pot canviar el món. Ioannes és una novel·la vertiginosa. La intriga arriba fins a la cúpula de l'Església i es submergeix en el túnel de el temps. Interessos polÃtics i espirituals entren en conflicte en una Venècia retratada per Alfonso de Riu amb precisió històrica i trets llegendaris. A la lid entre conspiradors implacables i homes i dones disposats a la victòria de el bé, el lector només a la fin trobarà respir.
