Llibres que heu de llegir abans de morir

Quin millor títol amb prou feines… lleu, lleugera, i sibil·linament pretensiós que aquest? Abans de morir, sí, justet algunes hores abans d'espichar-la, agafaràs la teva llista de llibres imprescindibles i titllaràs el supervendes de Belén Esteban que tanca el cercle lector de la teva vida… (era broma, una macabra i punyetera broma)

No és per menys això de fer bromes sobre aquesta entrada perquè el títol m'ho acaba de suggerir un altre blocaire també dedicat a escriure sobre llibres. I és que hi ha tantes llistes i comparatives a Internet que per apuntar a dalt no queda altra que assaltar el lector mitjà i dir-li: !eh, amic! Sabies que no pots palmar-la sense haver-te llegit aquests 3, 5 o 15 llibres?

Així que allà anem amb el meu particular experiment de literatura extrema. Extrema perquè… qui collons anava a buscar a google: «llibres que llegir abans de morir» si no teniu en perspectiva lliurar-vos a l'últim viatge?

Només espero que disposis d'una estoneta per atendre'm. Si comptes amb un grapat d'hores abans de fer mutis pel fòrum, només et costarà uns minutets perdre't per aquí.

I ja després t'estires al teu llit per enfrontar-te a les lectures imprescindibles. Unes lectures que no t'asseguraran el cel, però que sí que almenys et subministraran a degoteig el pal·liatiu intel·lectual de tenir els deures ben fets. Així gaudiràs de la raó agonitzant com un narcòtic reconciliador, abans de sortir d'aquí fet tot un Quixot davant de l'última i única lucidesa de la seva vida.

Els llibres imprescindibles de la Història de la literatura

Els braços de la meva creu

Sóc el puto Paco Umbral i et recomanaré el meu llibre, que per això hem vingut. Es tracta d'una ucronia on Hitler ens explica el que va ser de la seva vida una vegada que va escapar del búnquer. El tipus infame, l'home devorat per la seva nèmesi…

Mai no havia escrit res així i mai més ho faré. Perquè el que és meu és més la novel·la de misteri, la ciència ficció, els relats i les divagacions infructuoses de l'escriptor fracassat. Aquest que malgrat tot segueix gaudint com un nan davant del teclejant (a deu dits, com els grans. Res a veure amb aquests analfabets digitals d'àgils dits índexs). Un solitari placebo autoadministrat davant de l'ordinador, veient com neixen i moren personatges i trames. Si això no vol dir ser escriptor per sobre de qualsevol altra cosa, que vingui Déu i ho digui.

I si acabat el meu llibre no et sembla una cosa digna de llegir abans de morir, serà perquè se t'ha fet l'estona més llarga entre les seves pàgines. I pensaràs llavors a tornar-lo a llegir per estirar el teu temps de vida en nous minuts que es facin eterns entre pàgina i pàgina. I llavors m'ho agrairàs per estendre els teus darrers dies. I seran així els 5 putos euros més ben invertits de la teva vida.

Els braços de la meva creu, Juan Herranz

Ja està? Sí, com diria l'ejaculador precoç que mai no vaig conèixer, ja està. Avui no tinc ganes de seguir apropant-te als millors llibres de la Història, potser demà… Bon voyage.

Valorar post

Deixa un comentari

Aquest lloc té validesa Akismet per reduir el correu brossa. Aprèn com es processen les dades dels teus comentaris.