Quan el final s'acosta, de Kathryn Mannix

La mort és la font de totes aquestes contradiccions que ens condueixen per la nostra existència. Com donar consistència o trobar coherència a el fonament de la vida si la nostra conclusió és perir com el mal final d'una pel·lícula? Aquí és on entren fe, creences i altres, però tot i així la llacuna és molt difícil de cobrir.

Des de la raó humana, l'arribada a la fi es pot abordar de maneres molt diferents. Els que quedem anem veient els que se'n van. A la marxa d'alguna d'aquestes persones que han estat amb nosaltres se'ns plantegen fases de negació, de dubtes, de fosques certeses sobre els nostres propis ossos ...

Fa ben poc vaig participar en una d'aquestes sortides d'escena. La persona que ens va deixar tenia aquesta edat en què el més just és fer mutis, sense dolor ni soroll. La pròpia persona ja demanava el forçat a l'arribada de l'hora, fins i tot a algun metge que l'atenia. Però el cas d'aquesta persona és la de l'ànima en pau que sap el que li toca. Perquè morir a segons quines edats es naturalitza a través del desgast orgànic, de la gradual detenció de processos cel·lulars. La mort, com una pèrdua de funcions i de consciència paral·lela és el que sempre hauria de ser.

Sobre la vida, la mort i la seva transició sap molt la doctora Kathryn Mannix, que ha servit una sortida sense dolor mitjançant els tractaments pal·liatius per als cossos que encara no haurien d'estar preparats per a la mort. Quaranta anys dedicant-se a pal·liar dolor, a mitigar sensacions de derrota davant la fi imminent. Un aprenentatge bolcat en aquest llibre que aborda les molt dispars experiències apilades per la doctora. Una síntesi molt valuosa que segurament tractarà de treure el millor del pitjor. No es tracta de posar draps calents a la mort, la cruesa d'algunes situacions viscudes per pacients o familiars apareixen també, a la cantonada contrària a escenaris que fins brinden un toc d'humor. I entre tots dos extrems l'aprenentatge, la recerca de la millor resposta quan ens ronda la mort en pròpies carns o en persones molt estimades.

Amarar d'impressions sàvies i de la naturalitat de la nostra pròpies limitacions vitals ens pot servir per a qualsevol moment del nostre pas per l'escenari de la vida. Mentre comptem amb el temps, del nostre temps, reconèixer la nostra fragilitat i considerar el que ens sobreviu, la intenció necessària de buscar la nostra obra ens ajudarà a considerar la nostra tragicomèdia com una oportunitat per ser feliços i fer feliços als altres.

Ja pots comprar el llibre Quan el final s'acosta, un interessant volum sobre la vida i la mort, escrit per la doctora Kathryn Mannix, aquí: