Llibres que no et pots perdre…

D'acord, el títol tenia trampa. Perquè el que trobaràs aquí són alguns dels llibres de qui manté aquest bloc. I qui sap, potser et vingui de gust llegir-ne algun ja que estàs… Els tens en paper i també a ebook. Alguns van passar per editorials a l'ús però actualment estan disponibles en format digital per tan sols 1 o 2 euros. T'explico una mica de què va cadascú…

Els braços de la meva creu

Aquest llibre es converteix en el suposat testimoni vital d'un Hitler ocult a Argentina i ja transformat en un octogenari que fa balanç de tota la vida, i de la macabra part de la Història que va escriure.
A cada capítol bussegem a la ment d'un dels personatges més avisos de la història. I trobem el monstre, però també l'humà i la patologia, la incapacitat d'estimar i el descobriment del llegat abominable.
La narració, que avança en clau de diari, acaba sent un assaig històric de la bogeria i contradicció de l'ésser humà. També és un testimoni novel·lat, encara que centrat en molts fets històrics revisitats per l'infaust protagonista.
En resum, trobem una recopilació de pensaments i vivències de tipus intimista però el conjunt del qual avança en una acció que deriva en un final inesperat i fascinant.

El sueño del santo

El món gira al voltant d'un eix desconegut. Per minúscul que sigui qualsevol punt del nostre planeta, es pot convertir en el centre d'un univers que focalitzi miraculosament tota l'energia en el seu espai reduït.

Undués de Lerda és un petit i encantador poble del prepirineu aragonès. Fa uns quants segles, un sant va somiar que es convertiria en un enclavament singular. L'atzar va acabar sentenciant el seu destí.

Els personatges d'aquesta original proposta narrativa de Juan Herranz tractaran de racionalitzar, destriar d'alguna manera el futur ja escrit per a la humanitat partint d'aquest escenari únic. Des d'aquestes pàgines, el poble d'Undués de Lerda traçarà els camins que condueixin a ciutats com Logronyo, Madrid, Munic o Roma. La seva realitat s'acabarà estenent més enllà d'aquests llocs i molts altres.

Tal com passa a Undués, l'origen i la fi de les coses importants parteixen de detalls que s'escapen al coneixement. Un cop més, el dubte es plantejarà sobre si l'ésser humà pot intervenir en aquests plans ignots alterant així el curs de la història o, per contra, si només pot contemplar el que passa, com qui veu créixer l'herba…

Reial Saragossa 2.0

Minut noranta del partit, final de la Copa d'Europa 2050. Diego Zoco aconsegueix el gol que enlaira el Reial Saragossa com a campió continental. Tots es rendeixen davant la seva prodigiosa tècnica, convertint-ho en un gran ídol i en el jugador més desitjat pels clubs de mig món.

Mentre Zoco assaboreix el seu moment, no s?imagina que més enllà del verd de l?herba coneixerà el costat més sòrdid del seu entorn futbolístic que li farà replantejar-se la seva carrera esportiva.

Foscos interessos es desvetllen davant seu amb cruesa, esquitxant-lo de ple amb la seva atroç amoralitat i arrossegant-lo a una investigació per descobrir una veritat que pot posar en risc la seva pròpia vida.

Aquesta novel·la curta se submergeix en una futura Saragossa molt diferent de l'actual, postmoderna i embriagada pels efectes d'un equip de futbol local que s'ha colat entre els grans, però la societat del qual en conjunt ha d'assumir que no tot es pot aconseguir a qualsevol preu .

llegendes perdudes

Diuen que fa molts anys…
Així començaven gairebé totes les llegendes. Narrant en tercera persona del plural es començava a estendre la màgia dels nostres pobles. L'imaginari popular circulava de boca a orella en forma de narracions fascinants, fets emergits d'una realitat que suplantava la tediosa quotidianitat.

Prèviament a l'abandonament progressiu dels pobles, viatjar a qualsevol suposava alguna cosa més que fer turisme rural. Calia reaprendre a veure el món amb els ulls d'uns habitants de saviesa ancestral que reinterpretaven el seu entorn natural basant-se en vells mites, temors atàvics o supersticions esperançadores.
I així vivien, sobrevivien, trobant entre les àrdues labors diàries fonts on escampar la imaginació. Poetes i novel·listes sense ni tan sols saber-ho; contacontes d'aixada, esquellot i temper.

Algunes llegendes van prosperar. Es van obrir camí més enllà dels seus llogarets per acomodar-se a qualsevol altre lloc. Històries que parlaven d'homes del sac, de gegants mítics, de bruixes de poció i escombra, d'ànimes errants, de nits màgiques... Unes altres es van oblidar, i aquest és un homenatge per a qualsevol. Les llegendes perdudes que qualsevol pastor o pagès podrien haver imaginat.

Valorar post

Deixa un comentari

Aquest lloc té validesa Akismet per reduir el correu brossa. Aprèn com es processen les dades dels teus comentaris.