Els 3 millors llibres de Tracy Chevalier

A més del seu coneixement històric, Tracy Chevalier fa gala a les seves novel·les d'un regust humà. Tot amant de la Història, fins i tot m'atreveixo a apuntar que tot historiador oficial ha d'assumir aquest aspecte de la intrahistòria com a veritable motor de la nostra civilització. L'aleteig de la papallona capaç de canviar el món, de transformar-ho tot, el detall de les vides d'uns personatges anònims es converteix en les novel·les de Tracy Chevalier en el suport fonamental de l'esdevenir humà.

Per no es tracta només d'acostar-nos a les remotes tècniques de fabricació de tapissos, sinó a l'detall de com es va elaborar un sol d'ells. Quines circumstàncies estaria passant el teixidor mentre realitzava qualsevol tapís sobreviscut fins als nostres dies?

Tan sols és un exemple per apropar-nos a l'estil narratiu de l'autora. Es tracta d'aquesta recerca del sensorial que semblem intuir quan veiem un castell o un palau i acariciem una de les seves pedres centenàries.

L'èxit de la novel·la històrica es deu, al meu entendre, a aquest acostament a allò que vam ser. Més enllà del relat de la batalla concreta, del recompte més o menys encertat de víctimes de la pesta espanyola, o de la signatura d'un transcendental armistici, sempre ens falta allò essencial, allò personal, allò humà.

Tracy Chevalier ens introdueix en aquest fascinant sentir remot, en sensacions i emocions entroncades amb el moment històric precís i les circumstàncies corresponents. Deu ser cosa de la fascinació pròpia d'aquesta autora americana per la Història.

Quan arribés des dels Estats Units i descobrís la riquesa humana que trufa el món a l'altra banda de l'Atlàntic, es convenceria que necessitava escriure sobre allò narrat oficialment i sobre allò que s'intueix, s'endevina i es pressent quan veritablement toques allò que queda de físic de qualsevol remot passat.

Top novel·les de Tracy Chevalier

La jove de la perla

Una mirada enigmàtica provinent del segle XVII. Tan suggerent o més que la mateixa Gioconda. Mentre que la famosa dona de Da Vinci roman hieràtica, gairebé sense expressió, la jove pintada per Vermeer posa amb la boca entreoberta, com a pendent de comunicar alguna cosa mentre els seus ulls revelen un punt d'incomoditat o de timidesa. El seu somriure lleuger, mesurat o intimitat suggereix diverses emocions al voltant d'infortunis o malenconies indesxifrables.

Amb un ric coneixement pictòric, Chevalier ens convida a conèixer la seva veritat entre l'escenari de la vila holandès, del seu mercat, de la casa de pintor.

El petit com a punt des del qual veure el món passar mentre ens submergim en una trama perfectament ordida entre l'art i la sociològic. Una petita gran novel·la al voltant d'un d'aquests quadres engalipadors de la història de l'art.

La jove de la perla

àngels fugaços

Recentment entrats al segle XX, els anglesos van dir adéu a la seva reina Victòria. I la veritat és que el comiat es va produir com a clara al·legoria de la transició entre la tradició i la modernitat.

Els personatges que transiten per aquesta novel·la avancen amb els temps, amb les contradiccions que suposa l'acord entre allò consuetudinari i l'avantguarda que comença a abastar-ho tot, tecnològic, mèdic, industrial…, fins aquell moment en què tracta de fer-se espai també en allò espiritual.

Chevalier s'ajusta als temps d'aquest inici de segle XX, una mena de centúria esquitxada de velles creences i avançament de revolucions i conflictes. La dona com una dona que busca el seu espai, el romanticisme que torna a emergir com una sensació associada a aquest mil·lenni que apunta al seu tancament.

Una novel·la de personatges per abordar el moment històric des de diferents flancs, una suma de perspectives que enriqueixen la història, tractada amb rigor i adornada amb les vivències dels Waterhouse o els Coleman, amb les diferències insalvables i la necessitat d'enteniment.

àngels fugaços

La dama i el unicorn

La història sempre se'ns presenta amb un punt romàntic, fantàstic. Les representacions artístiques de qualsevol època sempre aporten part de l'imaginari que sostenia creences per afrontar tragèdies i adversitats o per beneir tan aviat collites com romanços.

I si per a això calia recolzar-se en representacions paganes, no hi havia problema. Els tapissos de La dama i el unicorn transmetien alguna cosa, sens dubte, però ningú ho sap desxifrar amb total certesa.

L'autora ens proposa un viatge entre els fets tangibles de l'obra i la suposició més meravellosa sobre la causa de cada símbol, els motius de la seva execució ...

Nicolas donis Innocents és l'artista capaç de la gran obra, però també és capaç d'admirar la glòria de la natura quan aquesta supera tota manufactura amb intenció de bellesa. La filla de Jean Le Vesteix, qui li encarregués l'obra, la qual entabana per complet. No submergim llavors en històries d'amor impossibles, en malenconies i tragèdies que destrueixen a l'home però poden generar l'obra d'art.

La dama i el unicorn
5 / 5 - (8 vots)

Deixa un comentari

Aquest lloc té validesa Akismet per reduir el correu brossa. Aprèn com es processen les dades dels teus comentaris.