La carrera literària de Paloma Sánchez-Garnica es va conformant ja com una bibliografia digna d'arribar al fons i forma d'una biblioteca pròpia, rica i variada. De la primera escriptora obstinada a presentar-nos misteris que entroncaven amb la seva formació històrica (un quefer en el qual va trobar comparacions fins i tot amb Umberto eco), Passem a altres tipus de misteris que sorgeixen més de dins cap a fora, des de la profunditat d'uns personatges que afronten els seus destins com aquest gran enigma entre la predestinació i l'imperi de la voluntat en una escenografia intensa d'èpoques no tan llunyanes.
Una cosa així com una Maria Dueñas compromesa amb aquest feminisme de supervivència de l'poc afavoridor segle XX, però que, gràcies a petites històries com aquestes transformades en ficcions gairebé tangibles, va canviar el destí de la dona de segle XXI.
I ja van dos comparacions ... Però Paloma és esmunyedissa en això de trobar comparacions. I res millor que escapar de les etiquetes per anar prosperant, sondejant noves opcions narratives, sorprenent en última instància a lectors de mig món.
El bagatge cultural, confabulat amb la imaginació d'una escriptora com Paloma li permet les combinacions més fascinants, aquestes que fan que obris un nou llibre sense saber a què pots atenir-te però sabent que t'has d'agafar fort per gaudir d'una experiència intensa.
Top 3 llibres recomanats de Paloma Sanchez-Garnica
Últims dies a Berlín
El període d'entreguerres estava a punt d'assolir el darrer extrem de desolació i mort. 1939 era una frontera insospitada per a multitud de persones que es veurien sacsejades des del cor d'Europa per la bogeria del nazisme. Però encara quedaven uns anys per a això i, estranyament, la calma chicha des que Hitler va aconseguir el poder a Alemanya podia ser encara pitjor per la seva inesperada crueltat.
Quan Yuri Santacruz va assistir al nomenament com a canceller d'Adolf Hitler, no podia imaginar com canviaria la seva vida a Berlín. Hi havia arribat uns mesos enrere, després d'haver fugit, juntament amb part de la seva família, de Sant Petersburg, asfixiats per una revolució que els havia deixat sense res. A Yuri també el va privar de la seva mare i el seu germà petit, a qui les autoritats russes no van permetre la sortida del país.
Ja a Berlín, el sentit de la justícia l'impulsarà a defensar un jove comunista agredit per les tropes d'assalt de Hitler. Aquell dia, a més, coneixerà el seu gran amor, Claudia. La seva vida farà un gir inesperat, i la que fins aleshores havia estat la seva màxima prioritat, buscar la seva mare i el seu germà, serà substituïda per una altra de més urgent en aquells temps convulsos: seguir amb vida.
Les tres ferides
Les veritables fotos en sípia, aquelles que adquireixen el color del desgast, la decadència i l'emmudir del temps ofereixen un regust a enigma existencial. El que va oferir la vida als seus protagonistes, cosa que manifestava la brillantor sorpresa de les seves fotos davant del mecà que es disposava a immortalitzar la seva imatge… matisos més que rics perquè un escriptor com Ernesto Santamaría quedi embruixat per aquell instant.
Encara més sabent que els quatre ulls del jove matrimoni que el contemplen des d'aquest altre costat s'enfronten als primers dies d'una guerra devastadora. I sí, en aquell moment congelat Ernesto sap que té una nova història per explicar, aquella que ho pugui erigir a l'anhelat èxit que tot comptador d'històries busca, més que res perquè si la simple imatge és capaç d'embalsejar-lo, allò que es pugui explicar des de aquí arriba tints èpics.
La distància total entre aquest ahir i avui comprèn 74 anys, com la testimoni directe mateix, Teresa Cifuentes, amiga de la dona retratada, testificarà per a Ernesto. Només que de vegades, quan un s'endinsa al pou del passat per desenvolupar una trama pot acabar enredant-se pel fosc trànsit entre misèries, sang i venjança.
Un pou en què l'única llum que es descobreix a la part alta arriba per l'esperança de l'amor, per la intensa necessitat final de l'ésser humà per manifestar que l'únic que ho pot guiar per la vida amb un fil d'esperança que pugui hissar-lo des el més fosc, és l'amor.
La sospita de Sofia
En aquesta novel·la en la qual l'autora ja es recrea en l'ofici, se'ns convida a una història eclécita entre gèneres de misteri i de realisme, transicions aclaparadores per a una gran novel·la s'ambienta en aquesta Europa dicotòmica, amb dictadures al sud i amb murs a l'est, mentre ciutats com París bullen en sintonia amb les noves llibertats anhelades pels pobles.
I en aquest gresol continental acompanyem a Daniel Sandoval cap a un coneixement de l'misteri existencial que compon la seva naturalesa, un engima irrenunciable per a qualsevol que es trobi en similar situació.
En analogia amb aquesta Europa a la recerca d'una identitat uniforme que sembla impossible d'assolir sense enderrocar murs físics i mentals, la identitat de Daniel també sembla treure per cruels contradiccions que apunten que res en la seva vida té ja sentit si un dels seus pilars, la seva mare, Sagrari, qui sembla que no va ser tal.
El pare de Daniel no acaba per aclarir res sobre aquest descobriment. Però la voluntat de conèixer l'origen d'un sempre s'acaba rebel·lant com una necessitat per saber qui som. El viatge cap a París conduirà Daniel i de rebot la seva dona, Sofia, per aquest món inestable en què finalment tot s'acaba barrejant cap a un final embastat amb el mestratge d'aquesta autora.
Altres llibres interessants de Paloma Sánchez Garnica…
La sonata de el silenci
Un dels majors contrastos en l'evolució de la nostra civilització probablement sigui la nul·la repercussió en la figura i la personalitat de la dona fins a gairebé culminar el segle XX.
Mentre el món es veia sotmès a canvis polítics, socials, morals, metges, industrials i científics, la dona sempre quedava relegada a aquesta posició inferior, com si estiguéssim condemnades per la figura d'una Eva que carregués amb la inestingible culpa de la humanitat.
Per això escriptores com Paloma, a més de moltes altres, sempre troben una bona història per abordar aquesta odissea de la superació que la dona va haver d'emprendre com el més perillós dels viatges cap a la igualtat.
Marta Ribas i Antonio componien aquest matrimoni ben avingut i pròsper. Fins que la fatalitat s'acarnissa amb ells, en part per culpa dels seus propis actes i en una altra tanta porció de culpa per la nefast destinació. I Marta ha d'emprendre aquest camí cap a la supervivència des dels recels dels altres, incloses altres dones sumides en la condició de ser ajustat al seu rol inferior.
Només que la Marta ha de tirar endavant per ella mateixa, però també, en primer lloc, per la seva filla. En la solitud de la batalla per un dret és on es descobreix la necessitat més gran d'aquesta igualtat. En un món de sobrietats marcades per l'escassetat, de dobles morals a la corda fluixa de creences i actituds, la tràgica aventura de Marta arrasarà amb totes les nostres emocions.
No sé com arribi amb aquesta Autora, m'encato com escriu, des del primer moment del llibre t'enganxa en una història de misteri increïble d'imaginar, així com també Cira fets d'història els personatges del seu llibre La Sospita de Sofia són inoblidables. Molt recomanat el llibre.
Ara no sé per quin de les seves novel·les decidir-me.
Gràcies per les seves excel·lents novel·les, amb una narrativa emocionant que enganxa des de les primeres pàgines. Aconsegueix uns finals sorprenents que no sempre els escriptors ho aconsegueixen.
Autora extraordinària amb una narrativa fora de sèrie. La vaig descobrir arran del seu llibre Últims Dies a Berlín.
La primera novel·la que vaig llegir d'aquesta autora va ser L'ànima de les Pedres. Vaig comprar-lo després d'escoltar una entrevista amb l'autora a la cadena SER i em va picar la curiositat. És una novel·la excel·lent la que he llegit dues vegades. Em va recordar els Pilars de la Terra de Follet. Des de llavors l'he seguit i he llegit gairebé tots els seus llibres inclòs el seu últim treball «Últims dies a Berlin» el qual m'ha encantat. Però de tots ells, crec que el que em va agradar més va ser «La sospita de Sofia». M'agrada molt aquesta autora ja que els seus llibres no només tenen històries que enganxen sinó que es basen en realitats històriques importants i tots ells estan molt ben documentats.
Per mi, la primera novel·la que vaig llegir d'aquesta autora, Les tres ferides, és la millor (amb diferència), Una novel·la extraordinària
Gràcies, Ignasi. Sol passar que aquesta primera història se senti més narrada des del cor.