Porto a aquest espai a un dels escriptors més atÃpics de la narrativa espanyola: Joan Benet. Un autor capaç de compatibilitzar el seu treball com a enginyer de camins amb aquesta mena de vocació literà ria que va desenvolupar amb mestria en el fons i sobretot en les formes, com només un geni pot arribar a fer.
Autors de prestigi actuals com Javier MarÃas reconeixen en Joan Benet a un dels més clars referents literaris de la literatura espanyola de mitjan el segle XX. Un escriptor sofisticat, bolcat en el brillant formalisme per aportar major transcendència a fons de la trama.
El més curiós de tot és que, malgrat aquesta pluriactivitat tan diferent, la seva manifesta lliurament a el formalisme i a l'trop exquisit sempre va deure suposar una major exigència i pulcritud a l'hora de seure a escriure. Però a la fi del que es tracta és de ser conseqüent i convèncer-se la feina ben feta En el cas de Juan Benet ja es tractés d'una presa hidrà ulica o una novel·la ...
En l'assaig també es va prodigar en llibres sobre el propi estudi de la novel·la o al voltant de la polÃtica espanyola. Pel que fa a novel·la estrictament es refereix, llegir a Juan Benet encara avui segueix suposant un repte intel·lectual en el qual el llenguatge transcendeix les circumstà ncies polÃtiques i socials del seu temps.
Abstraient completament de tendències realistes prèvies a ell, Juan Benet recupera l'esplendor d'el llenguatge perquè transmeti idees, emocions i sensacions. Els seus llibres són composicions mà giques de paraules que acompanyen i també adornen qualsevol plantejament en què el estricta i generalment humà es converteix en fons i escena, en llenguatge i en metà fora.
Top 3 novel·les recomanades de Juan Benet
Tornaràs a regió
D'alguna manera Juan Benet era un escriptor marcadament lliure. Ell es guanyava el pa amb una altra cosa i el d'escriure era un gust, una intenció comunicativa, una voluntat per trobar un nou paradigma més enllà de l'realisme que omplia les llibreries. Només aixà va poder néixer aquesta primera novel·la de l'autor.
En la trama trobem a Daniel Sebastià , un metge que tracta infructuosament de recuperar a un xaval trasbalsat, o al menys suavitzar els seus brots de bogeria. I mentrestant una dona que condueix a el metge a una conversa profunda i laberÃntica al mateix temps que satisfeta d'un brillant lirisme d'un impossible Dante que s'hagués colat en la història.
El més fascinant de tot és que el tema reincident, el suport bà sic de l'obra és la guerra, les idees que els dos personatges ofereixen sobre el conflicte armat que va assolar Regió en el seu moment.
Una brillantÃssima proposta narrativa, amb algun superflu ostentació cartogrà fic que delata l'autor enginyer però que al seu torn cartografia l'à nima de doctor, de la dona de veu profunda i captivadora i l'à nima turmentada de el jove irrecuperable per a la realitat, com una estranya metà fora de el que queda després d'una guerra.
rovellades llances
De nou Regió torna a convertir-se en l'espai de la novel·la. I cada vegada més s'endevina la intenció de abastar-ho tot en aquesta denominació genèrica. Per què «Regió»? Més enllà de les derives concretes de la trama, la idea abasta a la Generalitat.
Des de la referència clara a la Guerra Civil fins a la consideració de l'conflicte en qualsevol lloc de món, on, en última instà ncia, es descobreix el patiment d'una mateixa à nima humana.
Una obra extensa (originalment composta per tres volums), on Juan Benet ens presenta personatges de ficció que viuen un escenari bèl·lic perfectament reconeixible i que no obstant això també acaben abastant aspectes existencialistes com l'atzar, la predestinació, conceptes que en l'escenari extrem de una guerra semblen sotmesos als capricis d'una mort que campa al seu aire entre la bogeria generalitzada.
L'aire d'un crim
Regió, el sempitern escenari, potser reflex de l'gloriós Macondo. Probablement la novel·la més dinà mica d'un autor que treia el cap a l'puixant gènere negre encarnat a Espanya per Vázquez Montalban, Entre d'altres. I la veritat és que la barreja va resultar una magnÃfica fusió.
La habitualment malenconiosa Regió, es veu sacsejada per l'aparició d'un cadà ver sobre el qual es desenvoluparà una trama en la qual els habitants de Regió demostren que el seu silenci és només una assumpció fatalista de la destinació, una concessió a la foscor del seu esperit envaït per la derrota i els penosos records de el passat.
El que pugui ocórrer en Regió sobre el desafortunat cadaver, més l'aparició de dos soldats desertors desperten desassossec i violència en un petit cosmos desitjós de buit, de foscor, de recolliment.
Per moments vam pensar en els habitants de Regió com a éssers retrets, incapacitats, fins que la alienant sensació pot entendre com fà cilment extrapolable a el temps de Juan Benet i fins al nostre propi temps.
