Com sol passar en tantes ocasions, la sortida de Guillem Cabrera Infant del seu paÃs natal mai va ser un abandó ni un oblit. Les circumstà ncies el van empènyer a l'exili de Cuba com a única via per escapar d'un règim comunista a què en inici va donar suport però que finalment es va convertir en més del mateix respecte a l'enderrocat dictador Batista. Per a més inri, la història de l'escriptor cubà es repetia com amb Allunyo Carpentier en ple règim Machadista.
Arribat a l'Espanya dels anys 60, malgrat les diferències polÃtiques, va poder més la sintonia entre règims dictatorials i tampoc aquà va poder quedar-se per molt temps de manera regular i oficial. I va acabar fent de Londres casa, si darrera condició de ciutadà anglès.
Com a mà xim representant de la dissidència castrista, Cabrera Infante va enfocar part de la seva obra a aquest rescat de intrahistorias de la seva pà tria perduda entre les ombres. Però hi ha molta més riquesa en aquest autor.
Amb la seva passió pel cinema com a horitzó creatiu, les seves històries tenien aquest punt d'histrionisme pretès, de sobreactuació com la vida mateixa, amb les seves gotes d'humor, les seves necessà ries passions i amistats, la seva mesura perfecta de la vida que trasbalsa de dia com més encara fructifica en la nit.
Top 3 novel·les recomanades de Guillermo Cabrera Infante
Tres tristos tigres
TTT segons les sigles utilitzades pel seu propi autor. Els veritables protagonistes d'aquesta trama són la nostà lgia, la literatura, la ciutat, la música i la nit havanera.
Un compendi perfecte per a un univers carregat de matisos que apunten al cinematogrà fic des de tan prolÃfica suma intrahistorias que conflueixen i s'escampen, que ocupen tot l'espai o desapareixen ... En la seva forma no és una novel·la de tall clà ssic perquè entre anades i vingudes sembla més aviat que recorrem els escenaris sobre els carrils d'una cà mera que capritxosament s'atura per compondre el seu particular mosaic.
D'acord ens endinsem en el final de la història predominen més els aspectes reflexius, com una explicació dels propis habitants de el lloc sobre l'univers que ocupan.Cargada d'aspectes crÃtics i còmics, amb un plantejament avantguardista però al seu torn magnètica en el seu dinamisme i els seus canvis de ritme, TTT és una d'aquestes novel·les per gaudir i acabar considerant que la seva lectura transmet aquesta cosa transcendent.
Mapa dibuixat per un espia
El grau de decepció de Cabrera Infante amb l'anunciada revolució comunista que va acabar en frustrant ocupació de el poder va quedar gravat en el fons i va emergir en multitud d'ocasions.
Amb aquest llibre rescatat després de la seva mort (qui sap, potser no publicat abans per la seva més oberta declaració del desencÃs) ens endinsem en aquest espia de la seva pròpia pà tria. Perquè tota part del retorn de l'autor a la seva Cuba per descobrir amb el dolor més gran el repudi a un règim amb tan bones idees per a ell i de tan mala praxi final.
Repressió davant la incapacitat per tirar endavant els plans originals, decadència dels ideals transmutats a domini fins i tot moral sobre allò que s'entenia com a inapropiat, vegeu homosexualitat fins i tot. El repàs de l'escriptor a qui va ser el seu món més preat de la infà ncia i la joventut sempre és necessari perquè consti la crònica veritable del desastre que acabi per despertar consciències adormides sota el pes de qualsevol règim alienant.
Mea Cuba abans i després
El llibre definitiu sobre l'ideari de Cabrera Infante. El relat perfecte d'un narrador brillant capaç d'endinsar-nos en l'abans, el durant i el després de la Revolució cubana.
Obligat pels esdeveniments els meus amics ho han demanat, els meus enemics m'han forçat a fer un llibre d'aquests obsessius articles i assajos que han aparegut a la Premsa (dir mundial seria pretensiós, dir espanyola seria escà s) al llarg de vint-i-cinc anys i gairebé trenta d'exili» El 1992 Guillermo Cabrera Infante publica el llibre Mea Cuba, un dels testimonis més importants en llengua espanyola del combat contra la tirania i de la capacitat de dissidència d'un autor compromès amb el seu temps i desenganyat del curs emprès per la Revolució Cubana.
Recollint els seus articles de l'època revolucionà ria, la majoria no publicats mai en llibre, i dues obres de narrativa -Aixà en la pau com en la guerra i Vista de l'alba al Trópico-, el present volum gira al voltant de l'esmentat llibre, que, com s'explica en el pròleg, va tenir una vida atzarosa fins que el 1999 es va tornar a editar dividit aquesta vegada en dues obres autònomes, Mea Cuba i Vides per llegir-les. Aquà es recull aquesta última decisió de l'autor i, en un extens apèndix, es complementa amb una à mplia selecció dels assaigs de similar temà tica que Cabrera Infante va escriure fins a la data de la seva mort.
Escriptor compromès amb la lluita antibatistiana i amb els valors que van impulsar la causa revolucionà ria, el curs seguit pel règim de Castro a partir de 1961 el va portar a adoptar la posició crÃtica que el portaria a l'exili, ia escriure els assajos que componen aquest volum on es reflecteixen els grans temes que li van obsessionar: la història i la cultura cubana, les seves reflexions sobre l'exili, la nostà lgia i la memòria, la crÃtica a la tirania castrista i l'anhel de l'illa recordada.
