Recentment va sortir un volum molt complet, Un tot en un Dashiell Hammett que farà les delícies de tots els lectors que van descobrir en l'autor americà a l' gran escriptor de l'gènere negre més original, aquell que va emergir des de la literatura popular i els lliuraments en fanzines per acabar transformant un subgènere en un gènere negre de masses.
És de justícia citar en aquesta tasca a altres com De Raymond Chandler. Cadascú des de la seva empremta creativa i el seu estil van acabar per elevar a l'gènere més desencantat amb el puixant somni americà en una literatura majúscula amb milions de lectors a tot el món. El corrent s'estén fins avui, aconseguint el nivell de gènere supervendes durant dècades i dècades.
El que no hi ha dubte és que Hammett va ser el pioner. La seva primera novel·la publicada el 1929, als 34 anys ja apuntava a aquesta tendència que desconnectava amb el gènere policíac més pur, de límits ben definits entre el bé i el mal, per abordar trames més ambigües i confuses, amb protagonistes atacats pels seus dimonis particulars, els seus traumes i les seves culpes i que de vegades semblen sucumbir a el mal, com a nous Jesucrist acceptant les temptacions de el diable.
Pot ser que en aquests personatges contradictoris i més humans, amb una funció investigadora però capaços de transitar entre el més sòrdid de la societat, van atrapar a lectors primer en el hard-boiled i després en novel·les narrades amb més profunditat però que conservaven els diàlegs i escenes explícites de violència i sexe.
El morbo en el literari estava servit per primera vegada en la literatura. Aquest gust pel macabre, pel costat fosc de l'ésser humà, aquest treure el cap per l'abisme va suposar una mena de catarsi literària que va calar en crítics i lectors.
El gènere negre sempre estarà en deute amb Hammett, el primer autor capaç de narrar sobre les ombres de l'ésser humà en societat i que va trobar el brou de cultiu perfecte en plena crisi dels anys 30 als Estats Units ia tot el món. La seva dedicació a la literatura no va ser una entrega total. De fet amb prou feines es va dedicar una dècada en una vida espremuda al màxim. Probablement va deixar d'escriure quan la resta de coses del viure li van cridar l'atenció amb més intensitat.
3 novel·les recomanades de Dashiell Hammett
El falcó maltès
Ens trobem amb la segona novel·la de Hammett. Una obra en què es compon una història de pols oposats. La sordidesa davant de la idealització.
Hammett semblava poder albergar tot, la necessitat de crítica més severa a través d'un cruent realisme, i la no menys forta voluntat per canviar les coses. Però a part de la intenció més profunda, la trama condueix frenètica a al lector.
L'estàtua de l'falcó, una figura molt representativa dels cavallers de l'Ordre de Malta, es converteix en objecte de desig històric de diverses faccions. El que l'ésser humà és capaç de fer pels símbols de poder. Passions exacerbades i violència desfermada. Aventures plenes de risc i vitalisme pur.
Sam Spade, el gran detectiu de Hammett no es lliura d'aquesta consideració de l'humà com una espècie que sucumbeix a tota animadversió per aconseguir complir la seva fi. En Hammett el cinema aviat va trobar a un gran aliat. Tant aquesta novel·la com altres més van saltar a la gran escena de mà de grans directors i reconeguts actors.
La maledicció dels Dain
En aquesta novel·la, amb una acció no tan precipitada com l'anterior, Hammett aprofita per recrear-se amb els personatges. Perquè Hammett va arribar a ser un virtuós en aquest imprescindible art de la caracterització.
Llegint aquesta novel·la pots veure a l'protagonista, el seu rictus, sense que l'autor ho hagi descrit. I d'aquesta manera el conjunt de la novel·la avança amb més intensitat i empatia. Per Hammett va resultar fonamental aquest reflex de l'ésser humà sacsejat per una situació social adversa en el particular i decadent en el general.
El personatge fatal de Gabrielle Dain passeja pel món com una pesta feta persona. La mort sembla seguir-la de prop i s'encarrega d'eliminar a tot aquell que es creua pel seu camí. Però aquella fatalitat té un truc i un pla. Descobrir-condueix a l'lector a la més profunda reflexió.
collita vermella
La primera novel·la de Hammett va arribar directament de l'hard-boiled, aquesta literatura de culta, fasciculada i que trasegaba entre prestatgeries relegades pels llibreters o directament per entregues en revistes.
O sigui que probablement el gènere negre tingui en Collita vermella seu primer gran llibre sortit al carrer sense complexos. La història se centra en Personville (o Poisonville, com l'arriba a anomenar el protagonista, un investigador arribat a una ciutat que li resulta horrorosa).
En aquesta ciutat negra pel carbó, les ànimes dels seus veïns semblen tenyides per aquest mateix efecte mineral. Així que, quan es desferma el mal a Personville, arriba un moment en què com a lector ja no saps qui són pitjors, els integrants de les bandes criminals o els que a l'empara de la llei es condueixen per la violència fàcil i la desconsideració total cap a les persones.
