En això de construir semblances per a l'autor de torn sempre es troben perles. Per documentar-me en el cas de Cèrcol Sà inz de la Maça em va semblar interessant la que vaig trobar en algun lloc d'Internet: «Va iniciar la seva carrera literà ria mentre presumptament realitzava els seus estudis universitaris». Em va cridar l'atenció perquè em va recordar a mi mateix tancat a la meva habitació, amb els llibres de l'oposició a un costat mentre bastonejava el teclat amb la fantasia de torn.
Aixà es forja un escriptor, entre renúncies a allò real i conseqüents lliuraments a allò fictici. Sense sentiments de culpa ni noció de pèrdues de temps. S'escriu perquè s'escriu perquè ho demana el cos. Res més.
És clar que, en el cas d'Aro, la seva carrera va aconseguir més ressò que la que aquà aquest blocaire va acabar aconseguint (encara que com veieu, segueixo escrivint). I aixà Aro ja menja a la mateixa taula (o més aviat els altres mengen amb ell per allò de la veterania) que altres autors del negre més intens com Mikel Santiago, VÃctor de l'Arbre, Javier Castillo o César Pérez Gellida, Entre d'altres.
Top 3 novel·les recomanades d'Aro Sáinz de la Maza
El botxà de GaudÃ
Quan un es posa a escriure novel·la negra la possibilitat d'arrencar amb la vÃctima de torn, com ecce homo de la maldat de l'ésser humà , apareix sempre com a opció poderosa.
Es compta amb la mirada morbosa d'un lector que no pot apartar la vista sobre el ominós, amb aquesta curiositat més aviat malaltissa per aproximar-nos a la mort o amb la intenció d'anar ja fixant pistes en l'instint investigador. Aixà començava aquesta novel·la, amb la mort embolicada en sinistres flames per presentar entre els resplendors a un protagonista emblemà tic de sèrie: Milo Malart. A la façana de La Pedrera apareix penjat un cos en flames. La investigació posterior descobreix un grau de crueltat extrema: la vÃctima va ser penjada visqui abans de calar-li foc.
Tot indica que a la Barcelona per a turistes ha començat a actuar un psicòpata. I polÃtics, policia i jutges tenen pressa per aturar-lo. Per a això, el Grup Especial d'Homicidis dels Mossos demana ajuda a l'inspector Milo Malart, apartat de el servei per un expedient disciplinari. Només ell sembla capaç d'aturar a l'monstre que amenaça de sembrar Barcelona de cadà vers.
L'angle mort
Segona entrega de la sèrie d'un Milo Malart que en la seva versemblança, en les seves contradiccions i ubicat en una Barcelona assaltada des de dins per la crisi, evoca l'inspector Méndez de el mateix González Ledesma. Només que en aquests dies tot passa per un major reclam de la sang i la violència.
La crueltat de l'ésser humà no té lÃmits i algú porta a terme una matança de gossos a Barcelona per després perpetrar amb els seus cossos uns rituals macabres en parcs infantils, provocant indignació a la ciutat. No obstant això, les coses poden anar a pitjor. Quan apareix el cos d'una estudiant università ria estrangulada en un bosc, el cas adquireix una nova dimensió. Mentre un front fred colpeja la ciutat i la pluja cau sense parar, l'inspector Milo Malart intenta aclarir una sèrie de crims pels carrers d'una Barcelona devastada pels estralls causats per la crisi, amb l'atur i la corrupció com a teló de fons.
dòcil
És cert que més enllà del principi del magnetisme (o potser precisament per ell) tot el contrari s'atreu a mesura que es polaritza més. L'amor pot assolir un punt tan intens que anar una mica més enllà és odiar. Tot existeix per contra, i en això de cavalcar contradiccions, els assassins, almenys, ho tenen clar… Milo Malart segueix tenint molt de què sorprendre's quant a la dicotomia natural de l'ésser humà .
Dilluns a l'alba, un jove es presenta a comissaria amarat de sang de cap a peus. «Tots estan morts», balbuceja, i tot seguit es desmaia. L'anà lisi de la seva roba revela que la sang pertany a tres persones com a mÃnim. ¿Es troben davant d'una vÃctima més, el supervivent d'una matança? Però llavors, per què guarda silenci quan recupera el coneixement? Cal una altra possibilitat: que es tracti d'l'assassÃ. No obstant això, el seu entorn el defineix com un noi dòcil, incapaç de matar una mosca. Qui és en realitat Lucas Torres?
Milo Malart, policia judicial dels Mossos, s'enfronta a un cas particularment cruel i complex. En una ciutat convulsa, sumit en una estranya sensació d'irrealitat, està disposat a resoldre-ho, encara que li suposi un alt cost personal.Els personatges de dòcil van a la recerca d'un anhel -el amor, l'amor correspost- com a última taula de salvació per a no naufragar. Aferrats a aquesta il·lusió com a única esperança, demanen per un somieig tan efÃmera com pueril, un miratge alimentat per la por a la soledat. I tot per uns instants d'alè, fugaços, massa escassos per fertilitzar un sentit. Especialment quan pot significar la mort. O alguna cosa pitjor: el terror absolut.
