Els 3 millors llibres d'Agustín Fernández Mallo

La literatura abraça a tot aquell que tingui alguna cosa per explicar, provingui de l'àmbit de què provingui. El mateix pot un poeta que un físic arribar pàgines sublims de glòria en l'art (meitat empremta meitat cultiu) de viure per voler explicar-ho.

Agustín Fernández Mallo compleix amb aquesta qualitat poliforme de l'home de ciències i de lletres en les mateixes carns. Un tipus que troba en el literari un vessant en cascada per prorrompre, més que canalitzar, visions en vers o prosa però sempre entossudides a una pauta generacional de la desubicació, el contrast i l'estranyament.

Que la generació nocilla va acollir a narradors diferents, cronistes del no-res, de l'afartament, de la suposada generació beneïda després de mil penúries és una cosa notori. I no obstant això es tracta d'una generació buida en una transició cap al tecnològic, els últims de l'analògic que en el cas d'un altre il·lustre habitant generacional com Gabi Martínez, Demostren que només quedava la fascinació per l'anecdòtic o la inquietud i l'ànim viatger, per fer de cronistes narratius amb algun encaix en la literatura més compromesa.

I aquí és on un ha de ser mestre per seguir rescatant aquesta humanitat del que intrahistòric en una època amb poc fulgor i una suposada placidesa sempre estesa com una pàtina de fàcil rascat cap al òxid i el desgast.

Top 3 millors novel·les d'Agustín Fernández Mallo

Trilogia de la guerra

Res tan alienant com la guerra. Una idea d'alienació que es plasma perfectament en l'onírica portada d'aquest llibre que al seu torn aporta una perspectiva sinistra. Serveixi com a perfecte bestreta ja que aquest personatge entre protegit i ocult, portador d'unes flors que bé podria portar a un cementiri o tractar-se d'una transfiguració d'una arma destructiva entre les seves mans ...

La Guerra Civil Espanyola i el seu instint d'autodestrucció. Vietnam i el despertar de les consciències. Normandia i la victòria final sobre una costa banyada en sang. Conflictes armats i l'home convertit en el seu pitjor monstre. El recent segle XX ple d'enfrontaments sagnants i la seva ombra cernida sobre un segle XXI que ens parla de més possibles conflictes i dels ja existents, soterrats entre foscos espais de la consciència general.

Amb la seva virtuosa prosa poètica, plena d'imatges entre brillants i delirants, Agustín Fernández Mallo ens enfronta a un mosaic bèl·lic, exposat davant dels nostres ulls amb intenció pertorbadora, com una obra que acaba descobrint-perplexos, enfrontats al que no som en un temps i un espai tan llunyà.

Entrellaçats els esdeveniments bèl·lics de referència i amb la projecció als nostres dies, un sentiment tràgic s'apodera o més aviat es transmet poderosament.

Com físic que és, l'autor sembla que ens donés a entendre que la nostra única solució seria abandonar aquest món fins a trobar nous llocs on reaprenderlo amb noves premisses. Doncs la veritat és que el nostre imaginari i la nostra història es banya de sang. Si de l'únic que som capaços és de plantejar eterns conflictes podria servir com a exemple el Vietnam o Normandia, o espais més reduïts com l'illa de San Simón, on els que anaven sent vençuts se'ls concentrava tot esperant l'única redempció possible a l'atzar de la raó dels vencedors.

Una composició literària d'elegant sofisticació en la forma alhora de brillant clarividència sobre passat i futur, sobre el rerefons d'aquests enfrontaments bèl·lics portats a aquest volum conjunt per desxifrar claus dels nostres dies ...

llimbs

Ja ho cantava Bunbury en alguna cançó, «El temps és un cercle pla. Tot allò fet ho repetirem. I tu i jo ens tornarem a trobar totes les vegades». Per desgràcia aquesta infinitat passa més des del que és fatídic. Les nostres grans penes i pors sempre tornen i les escenes es repeteixen una vegada i una altra…

Una dona compte el segrest a què va ser sotmesa a Mèxic DF amb fredor sorprenent i atenent detalls inèdits. Una parella travessa Estats Units en cotxe a la recerca de l'quimèric i remot So de la Fi. Dos músics es tanquen en un castell de el nord de França per compondre i gravar la seva obra definitiva. Un escriptor espanyol relata els inicis de la seva relació amb l'enigmàtica dona a qui coneix en una llibreria mexicana.

Agustín Fernández Mallo crea en aquesta novel·la una atmosfera lleugerament desenfocada, poètica i torbadora que, com si d'una xarxa es tractés, va connectant els personatges a mesura que avança la narració. No és misteri en el sentit clàssic, no és suspens ni és terror, sinó una cosa més inquietant: és la pròpia realitat que se'ns mostra com un objecte animat; són els personatges els que van després d'ella sense arribar a comprendre-la de el tot.

En llimbs el temps es revela com una dimensió elàstica i les fronteres entre la vida i la mort es difuminen fins a desaparèixer. Cadascú és ell mateix i molts altres, habitant diferents llocs, defensant diverses vides i sense intuir que, en definitiva, tot el que alguna vegada va passar està condemnat a repetir-se.

projecte Nocilla

Reivindicar-se com generació és necessari quan res transcendent passa al teu voltant. Per desgràcia l'esdevenir de l'món ve marcat per notes sinistres de guerres, catàstrofes i altres. I qui més qui menys, d'entre els més grans escriptors, ha donat compte d'una època que li va tocar viure amb la riquesa necessària d'una visió allunyada de prismes oficials.

La generació nocilla poc havia de comptar, excepte el transcórrer de la vida mateixa, que, si es pensa bé, és molt més que suficient. Perquè a la fi aquesta generació a la vista el present i el futur que ens ve, podrà ser de les poques que va contemplar la vida com qui divisa tranquil·lament un quadre al museu ...

El projecte narratiu que va revolucionar el panorama narratiu espanyol: les tres novel·les que conformen el Projecte Nocilla, per primera vegada en un sol volum.

«Des que el 2006 va aparèixer en l'espai literari d'aquesta llengua Nocilla dream, La primera versió de el Projecte Nocilla, seguida per la seva reversió, Nocilla experience (2008) i pel seu final inversió, Notilla lab (2009), la constel·lació narrativa espanyola ja no és la mateixa. No perquè aquest Projecte d'una escriptura en construcció refuti altres opcions sinó perquè el seu radicalisme, independència i novetat obren un espai estrany per poc entrevist; en lloc d'una exploració de les arrels, la memòria o el passat, Agustín Fernández Mallo es va proposar un projecte més futurista que espanyol: la construcció d'un espai d'actualitat desbordada, allà on l'escriptura no es deu a la malenconia de la nacionalitat sinó a la projecció d'una llengua en esdevenir. (...)

Com definir la sorpresa gratuït de la primera lectura de Nocilla dream? Cada lector ho ha fet amb entusiasme per la seva pròpia lectura, com és natural, i per via comparativa l'ha dotat d'un llinatge tan il·lustre com actual. La suma el Projecte ens permet veure avui (i el terme és inexhausto) com una primera lectura reiterada: sempre és un altre objecte, amb una altra ruta d'accés. »