En moltes ocasions se'ns ha plantejat allò de l'psicòpata assassí com un tipus que a més s'enreda en algun tipus de sinistra ludopatia de l'malament. O sigui, es tracta de matar amb una litúrgia concreta alhora que es van deixant pistes cap a un joc demencial. L'homicida gaudeix, amb ínfules de geni, conduint a l'investigador de torn pels laberints de la seva ment.
Y Karin Fossum, (Qui mai va deixar de sorprendre'ns en novel·les anteriors com La llum de el diable o No miris enrere), Ha volgut començar partida nova en el joc però trastocant absolutament les regles. Perquè des que coneixem a Riktor ja sabem que ell, de manera soterrada, s'ocupa de practicar una mena d'eutanàsia en la qual, en base al seu magnanimitat malaltissa, decideix quan un avi ha d'abandonar el món.
Pot fer-ho perquè treballa com a infermer en una residència i fins aquella tarda en què la policia va entrar a casa va pensar que tot anava perfectament bé.
No obstant això la seva detenció final va acabar desconcertándolo per complet. Aquells polis res sabien de les seves perversos quefers donant fi a les vides de tants ancians ... Una indubtable ironia el conduïa a la presó per un delicte que no havia comès.
Així que Karin Fossum planteja el joc Alrevés. És Riktor qui ha d'enginyar per desvetllar la realitat sobre la seva innocència sense acabar reorientant les pistes cap a la seva veritable exercici assassí. Perquè ..., la veritat és que Riktor troba a faltar el seu treball al geriàtric. Només hi podia tancar-se un darrere l'altre amb tants avis i àvies per acabar baixant el teló de les seves vides mentre observa el apagar de la llum en el fons de les seves pupil·les.
Ja pots comprar la novel·la Jo veig en la foscor, el nou llibre de Karin Fossum, aquí: