Els d‟un bàndol i els d‟un altre, els màrtirs nacionals o els màrtirs vermells. De vegades sembla que la qüestió és destriar qui va matar més o amb més sanya. La justícia no és qüestió de quantificar sinó de rescabalar, i hi estem encara avui dia.
Però a la topada d'ideals que tracten de buscar aquesta victòria moral a posteriori, basada en una mena de beatificació d'un bàndol o un altre, apareix el record de personatges excepcionals, que van actuar perquè sí, pensant en la vida dels semblants per sobre de qualsevol altre condicionant.
Melcior Rodríguez era un anarquista convençut amb excel·lent protagonisme durant la Guerra Civil Espanyola, un protagonisme soterrat per les grans batalles, per les victòries, les derrotes o els comunicats de guerra. Melcior Rodríguez tenia gran poder al comandament de les presons oficials que recollien a revoltats del bàndol nacional, i va usar el seu poder per imposar seny entre tota aquesta bogeria que desboca les ànimes dels uns i dels altres quan les armes parlen.
Però abans de res, Melcior era un paio amb principis i moral, amb un convenciment profund que el bé i el mal tenen un límit molt més clar que el mutable ajust de la raó, els ideals i per què no, de les emocions. Salvar multitud de presos nacionals, alliberar-los d'aquells ominosos passejos al capvespre, lliurar-los de tota mena de vexacions, acollir-los i donar-los refugi… accions que van posar en risc el seu càrrec, és clar, però també la seva vida i la dels seus familiars.
El bé últim és una mena de respecte a un únic manament: no mataràs, no violaràs, no vexaràs, no maltractaràs. L'assumpció completa de la involabilitat de la persona en qualsevol aspecte, amb tint religiós o tan sols ètic, va amb cada persona. No sempre és fàcil trobar aquell que tingui interioritzat aquesta màxima, i encara menys durant una guerra.
En aquest llibre, el retrat de Melcior Rodriguez, amb l'àlies d'Àngel Rojo, es converteix en una ficció literària que semblaria impensable, increïble sense el seu suport real i documental. Ens costaria creure que podria haver existit algú així, recorreríem a la nostra habitual incredulitat, al cinisme ia l'afartament propi que ens domina avui dia i plantejaríem la impossible existència d'un subjecte així. Però aquesta ficció és una realitat sostinguda en un passat recent.
Si els vermells poguessin ser beatificats, San Melchor Rodríguez podria haver demostrat més de dos o tres miracles. La seva vida en si va ser un miler.
Ja pots comprar el llibre Us salvaré la vida, la novel·la de Joaquín Leguina i Rubén Buren, aquí: